LES INSCRIPCIONS EN PEDRA A LES CREUS (IV de IV): Va participar Raboseta en l'atemptat contra Prim? La seua vida a Tavernes

 

Qui va matar Prim? Qui o quins foren els instigadors de l'atemptat? Qui va empunyar les armes? Estava Domingo Giménez Quintana implicat? Les investigacions de l'època sobre l'assassinat de Prim no donaren resultat, i el sumari amb de 18.000 folis - dels quals en van desaparéixer 1.500 - es va tancar en 1877 sense haver trobat cap culpable i  amb sospites contra el general Serrano i el duc de Monpensier. No obstant, el acusat principal va ser el republicà José Paúl Angulo, que va ser jutjat però malgrat els presumptes indicis, no es van reunir proves sòlides contra ell. L'assassinat del general Prim va quedar sense resoldre.

 

Antoni Pedrol Rius assenyala Paúl Angulo com a executor material de l'assassinat amb un grup de nou republicans, i la complicitat de Solís y Campuzano, ajudant del duc de Montpensier.  Cal dir que  capturaren i empresonaren homes de confiança de Serrano y Montpensier,  més de 20 homes, set moriren en presó i una dotzena va morir després de manera misteriosa.

 

L'historiador  Carlos Arenas, que escriu una completa biografia de Paúl Angulo, assenyala que va ser "el chivo expiatorio". Paúl Angulo es va exiliar a França, i sempre en negarà de ser l'autor. Anys més tard escriurà un llibre editat a Paris "Les assassins du Maréchal Prim et la politique en Espagne" (1886) on hi ha indicis d'un "valencià", un fugit de Madrid, que podia donar explicacions ¿Era Domingo Jiménez Quintana?. El llibre està editat el 1886, 16 anys després de l'atemptat, i Raboseta apareix fugit per Tavernes el 1874, quatre anys després,  i el cens del 1885 ja l'empadrona a una casa del carrer Convent, el mateix carrer on vivia l'alcalde Gabriel Hernàndez. 

 

 

Pàgines del cens del 1885

 

José Juliá Ibáñez, qui escriu sobre Raboseta en un llibre de festes de 1955 (no esmenta el nom complet, ni edat, com tampoc cita les fonts), afirma que arriba a Tavernes a mitjan 1874 i el descriu com a més bé baix, flac i ben vestit, que aparegué per les Fontetes de Cantus, i alguns llenyaters pensaven si era un roder o un carlista. Un dels llenyaters, que va parlar amb ell,  confirmava que era castellà, de molt bona cultura en contar-ho als amics, que vivia com una rabosa, del que caçava i collia dels arbres, i a partir d'ací per al poble era "Raboseta". 

 

No va voler mai baixar al poble, i aquesta colla d'amics volia ajudar-lo però només els va demanar un martell, un cisell i un tros de ferro, per fixar una anella per pujar millor a la cova on vivia, que passaria a nomenar-se "cova de l'Anella" damunt de les Fontetes de Cantus. Ací cal reprendre la transmissió oral, que conta que també va viure a la Cova del Colom, al Massalari, més lluny per tant de Tavernes i de curiosos, i fins i tot a la Sangonera i pla de les Creus.

 

 

Cova del Colom (Massalari)

 

La narració de Julià Ibañez coincideix amb la tradició oral: quatre o cinc anys després, va arribar a Tavernes un carruatge noble, on viatjava una dona, que es presentà davant l'alcalde, Gabriel Hernàndez, i preguntava per Domingo Giménez. Era la germana, de família acomodada de Madrid, que portava un indult per al seu germà, amb la qual cosa es va conéixer que havia fugit i refugiat a Tavernes per haver estat acusat de participar en l'atemptat de Prim. 

 

Raboseta va refusar tornar a Madrid, i aleshores Gabriel Hernàndez el va convidar a baixar al poble, on podia tindre una vida millor i viure del seu treball. Tot i que va acceptar, sempre  viurà una vida solitària, majorment pels afores de la que era aleshores vil·la, en els sequers i després en la sénia que duia el seu nom, avui desapareguda. Aquests llocs fa 150 anys estaven  als afores del poble. Tanmateix apareix censat en 1885 en el carrer Convent, amb altres 6 persones,  ens va pensar si eixe domicili no seria un  "préstec" per atendre l'acte administratiu. En el document no apareix censada en eixe domicili la persona que, segons l'acte de defunció, va ser la seua muller.

 

Abans de baixar de la muntanya, el nostre personatge va demanar vuit dies, i en aquests dies, els llenyaters que passaven per la zona observaren que gravava una pedra, i als vuit dies justos pogueren vore la inscripció en la pedra com a un homenatge a l'alcalde Gabriel Hernàndez que l'acollia en la nostra ciutat.  Ací ens aventurem a dir que eixa inscripció en la pedra, amb bona cal·ligrafia i bon tipus de lletra, confirmaria que tenia un bon nivell cultural, res estrany si era de família acomodada i treballava per al duc de Montpensier.

  

 

Acta de defunció del jutjat de Tavernes

 

Hi ha una altra història sobre Domingo Jiménez Quintana (Julià Ibáñez no en diu res) que ens arriba per tradició oral: formaria part del grup d'homes, i fins i tot dirigir-los, que amb una nit de treball passaren la canonada que des del Clot de la Font proveiria durant anys d'aigua potable a Tavernes per davall de les vies del tren. La companyia del Nord, propietària ja del ferrocarril Carcaixent-Dénia, va donar permís condicionat a un treball ben ràpid i els vallers creuaren la via en una nit! La cronista de Tavernes, Encarna Sansaloni, ha estudiat l'episodi, que és ben cert, però en la documentació no consta cap relació de les persones que hi intervingueren en el treball.

La vida de “Raboseta” degué trascòrrer a Tavernes solitària, vivint del treball d'arreglar perols i paelles, com un ermità que era la vida que va escollir. Els últims anys viuria amb bastant seguretat sense massa recursos en la sénia coneguda com a "de Raboseta", existent fins a la dècada dels 80 en el solar de l'actual Passeig Colom que ara ocupa un edifici (conegut un temps com a "la Zebra", per les franges en la façana), fins a la seua mort a l'hospital. 

 

Façana de l'Ajuntament de línia neoclàssica conservada amb la reforma integral

És el que podem aportar, fins ara, mentre continuem la tasca. En resum, una vida on la realitat i la llegenda s'entrecreuen, a l'espera de conéixer en algun moment més documents, com per exemple localitzar la partida de naixement a Toledo cosa que, tot i les recerques fetes, fins ara no han donat fruit. O també que es faça realitat la història que diu que va deixar amagats  uns documents en els murs de l'Ajuntament que es construïa, i que quan passarà el temps i es descobriren, canviaria la història d'Espanya. La façana de l'Ajuntament en la remodelació es va conservar integra. En la resta de l'edifici, demolit, no hi aparegueren.

 

Fins ara tot el que coneixem.

El nostre agraïment a Vicent Pons i Grau i a Antoni Fons i Roldán, que fa uns anys ens van parlar i posar sobre la pista del personatge