LES INSCRIPCIONS EN PEDRA A LES CREUS (III de IV): La llosa de "Raboseta" de 1887

La inscripció: va caldre resseguir el gravat per fer-la visible

 

La Muntanya de les Creus presenten vestigis dels primers habitants de Tavernes (pintures rupestres, abric de Mossèn Ricard Carles, Castellets...) però també s’hi troben altres restes, productes de l’activitat humana més recent. Fa uns dies parlàvem de la inscripció en la roca en idioma esperanto realitzada en 1933,  per Vicente Peris (qepd), funcionari i bibliotecari que va ser de Tavernes, quan només tenia 14 anys. 

 

Una segona inscripció sobre roca en la zona dels voltants de les Fontetes de Cantus ens parla d'un personatge, Domingo Giménez Quintana "Raboseta", del qual de vegades en podríem dubtar de l'existència, de no ser que hi ha  documents escrits, entre els quals hi ha la inscripció que esmentem.

 

La inscripció anomena la font com a Buenavista i les aigües de la qual, diu, són per a ús de la ciutadania. A més grava en la pedra el seu nom, i davall escriu a manera d'agraïment el nom de l'alcalde valler d'aleshores Gabriel Hernández (1887). La inscripció, feta amb martell i cisell i amb molt bona cal·ligrafia en el text que es pot llegir, està desgastada pel temps, és invisible a simple vista i cal resseguir el gravat sobre la pedra amb guix blanc o altre material semblant per descobrir les lletres que encara s'hi conserven. Una segona inscripció, segons ens indica el CETV, es troba sobre la font, desconeguda per ser pràcticament invisible, amb el nom "Bonavista". 

 
La pedra és un testimoni de la vida a Tavernes d’aquest personatge, conegut com a “Raboseta”, la història del qual entremescla la realitat i la llegenda, sense de vegades poder separar les dues coses, per la manca de documents escrits. Algunes de les referències que avui tenim són orals, de ciutadans vallers que ja han mort, i que ho contaren als familiars, i de vegades la memòria falla. La tradició oral sol tindre un fons de realitat, però tenim falta de documents escrits que concreten més els fets, que faciliten la comprovació i aquesta tradició oral ens remet a una vida amb llums i també amb moltes ombres.

 

 

 

Del personatge, Domingo Giménez Quintana, conegut en aquella època a Tavernes com a Raboseta, sabem el nom perquè el va deixar esculpit en una pedra en la zona de les fontetes de Cantus,  però també ens apareix en un cens de Tavernes del 1885, on s'assenyala que és nascut el dia 17 de març de 1830, diu de procedència de Toledo (no n'hem pogut localitzar encara la partida de naixement), ofici oficial manyà, i es censava al carrer Convent, 19 (actualment carrer Gabriel Hernàndez). 

 

Coneixem altres detalls per l'acta de defunció del Jutjat de Tavernes: que era natural de Toledo, fill legítim de Mariano Giménez i de Antolina Quesada i va morir a Tavernes a les tres de la matinada del dia 19 de febrer de 1916 en l'Hospital com a conseqüència d'una enteritis disentèrica. L'acta de defunció ens assabenta que era vidu de Trinidad Oliva, sense esmentar cap descendent i que en el moment de la defunció tenia 90 anys, però el cens del 1885 indica que era nascut en 1830, per tant estaria a punt de complir els 86 anys. Hi ha un ball de vora 5 anys, res estrany en una època sense el rigor actual amb de les dades i les estadístiques.

 

Per l'acta de defunció podem deduir que els últims anys de la seua vida, no gaudiria de bona situació econòmica com demostraria la circumstància que va morir en l'Hospital, dedicat a persones malaltes i necessitades en aquell temps. Més segur és que els darrers anys els va passar en la caseta de la sénia existent fins als anys 1980 al Passeig Colom, en concret en el solar que ara ocupa un edifici de pisos, tot a continuació de les últimes cases del grup de cases protegides - el conegut com a Grupo Diego Salas Pombo-  bastides a finals de la dècada dels anys 1950. Aquesta sénia era coneguda popularment - fins fa unes dècades encara existien les restes i la caseta- com a la la "sénia de Raboseta". Després ja ve l'oblit de les noves generacions...  

 

Paratge de les fontetes de Cantus, en les Creus

A banda d'haver gravat aquesta pedra, la seua vida en conjunt és bastant novel·lesca pels fets que visqué, tot i que trobem llacunes per la falta de documentació escrita. Només José Juliá Ibañez, de la casa de València a Madrid, cap a la meitat del passat segle XX, ens dóna informació en alguns escrits de la seua vida i estada a Tavernes, reafirmant algunes històries transmeses oralment.

 

En conjunt i amb tota eixa informació, podem aventurar que, amb bastant probabilitat, a Madrid va ser empleat o estar relacionat amb el Duc de Montpensier, Antonio d'Orleans, casat amb la germana d'Isabel II,  que segons les últimes investigacions va ser un dels implicats en l'atemptat del 27 de desembre del 1870 contra el general Prim en el carrer del turc de Madrid (actual Marqués de Cubas) encreuament amb Alcalà, encara no aclarit totalment. 

 

Un grup de persones assaltaren el carruatge de Prim, el qual va rebre tres trets des del costat esquerre i dos trets del dret, que feriren greument al general. Prim no va morir i,  ferit greument, arribava a la seua residència, el palau de Bonavista, avui dia Caserna General de l'Exercit. Als tres dies, en circumstàncies no massa clares, però potser per les ferides, va traspassar. Quines persones foren els instigadors i/o autors materials de l'atemptat? Qui va empunyar les armes?

Continuarem en el darrer capítol, el IV de IV: Domingo Giménez Quintana, Raboseta, ¿estava implicat en l'atemptat contra Prim? La seua vida a Tavernes