La casa natal de Dalí, museu & la casa natal de Chirbes, centre cultural "La Llar de la bona lletra"

 

 

L'Ajuntament de Figueres (Girona) ha obert al públic la casa natal de Dalí com a espai museïtzat després de vora 30 anys de tràmits i treballs. Al llarg d'eixos anys hi ha hagut dificultats per comprar tot l'edifici (planta baixa, entresòl i dos pisos)  de diferents propietaris fins aconseguir el que és una realitat: un ús públic, per a tota la ciutat en memòria i lloança del geni local, el pintor Salvador Dalí. 

Una història que ens du a l'adquisició per l'Ajuntament de la casa natal de Rafael Chirbes, fill predilecte de Tavernes, guanyador del Premi Nacional de Narrativa en el 2014 i, en dos ocasions, Premi Nacional de la Crítica.  L'immoble està situat al Carrer Lepant número 31, front la Casa de la Cultura.

 

 

 

 

L'adquisició de la casa natalícia de Rafel Chirbes tenia un objectiu lloable i positiu: convertir-la en un centre cultural, "La llar de la bona lletra" i divulgar la història i l’obra de Rafael Chirbes, i altres grans escriptors de Tavernes: José Monleón, també fill predilecte,  Joan Vicent Clar,  i  ara caldrà sumar Sico Fons,  mort el passat dia 6 d'octubre.

 

Figures importants valleres, de vegades desconegudes: José Monleón Bennacer (1927-2016), Premi Nacional de Teatre (2004) i Max de Honor de las Artes Escénicas (2011),  director del Festival de Teatro Clásico de Mérida (1984-1989) i fundador del Instituto Internacional del Teatro del Mediterráneo (IITM). Reconegut internacionalment, és Premio de Teatro Comunidad de Madrid (2000), Premio Nacional de Periodismo Teatral (1959), Premio Internacional España pel seu "América está cerca" (RNE 1985), el Premio Ollantay (1986) por la divulgación del Teatro Latinoamericano i  "Orde de les Arts i les Lletres" de França (1990).

 

Josep Monleón Bennacer

 

Joan Vicent Clar (1962-1990), el malaurat poeta, ha estat l’escriptor més jove a aconseguir el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia dels Premis Octubre (1984), amb el seu poemari "Le sucrier velours" que va suposar un trencament amb la poesia del moment. A semblança de Joan Salvat Papasseit i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, va morir jove, als 28 anys.

 

 

L'any 1993 l'editorial "Amós Belinchon" amb el suport de l'Ajuntament de Tavernes va editar "Infinitud de Paisatge", amb les obres completes de Joan Vicent Clar

 
 

I Sico Fons (1963-2023),  mort el passat dia 6 d'octubre i amb novel·les, entre moltes altres, com “Històries de la Vall”, “L’udol de la sirena”,  “La mort de la sirena”, “Els crits de la follia”, “Infants adormits”, “Portes tancades”, o “El desfici dels herois”...  fins arribar a “La mel de la vida”,  el darrer volum publicat. 

 

 

 

 "La llar de la bona lletra" és un bon projecte

 

En quin estat es troba actualment? No voldríem pas que tardara 30 anys. Ni tan sols 10. "La llar de la bona lletra", si va endavant, és un bon projecte cultural per a Tavernes. Cal anar endavant, possibilitar allò que diu el nostre  himne: "Que l'opressora incultura muira baix les nostres mans...". Però cal engegar el projecte, implicar institucions autonòmiques i estatals.

 

Un projecte així, si el volem d'àmbit general valencià, farà plantejar un Pla Director general (reforma i rehabilitació de la casa, el projecte cultural, seccions, programació cultural a desenvolupar, etc i etc). Tot plegat, no serà cosa de dos/tres anys. I sí, calen diners i és l'Ajuntament qui haurà de consignar les partides en el pressupost, el del 2024 i/o anys següents si realment es vol dur a bon port el projecte. 

 

Caldrà esperar ajuda externa? Quan es va comprar la casa, en la reunió amb membres del Consell Valencià de Cultura, van expressar el recolzament al projecte i el qualificaren com a una iniciativa potent i un projecte molt interessant. Sobre tot per l'enfocament, dedicar als autors vallers.

 

 

Reunió a la Casa de la Cultura amb membres del CVC

 

I ajuda institucional? No esperem massa si pensen en la resposta del 2022,  quan Compromís va presentar una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat per valor 1'2 milions d'euros per a dedicar a rehabilitació i reforma integral, a més d'adequar als usos culturals de la casa de Chirbes.

 

L'esmena-petició de Compromís va quedar en no res: tant PP com PSOE votaren en contra, inclosos els diputats valencians. Molestava Chirbes? Tothom coneix el seu posicionament polític i la critica social de les seues obres o la sexualitat, palesa en els seus escrits i obres.