Sico Fons va presentar ahir a Benifairó "La mel de la vida"

El valler Sico Fons va presentar ahir el seu darrer llibre  “La mel de la vida”, a l'albereda del Pi a Benifairó, acte que va comptar amb la col·laboració i intervenció de Josep Lluís Alberola i Vicent Franco.

 

 

Un acte senzill, que agraïa el lloc per la forta calor que estem patint, per presentar un llibre que ens endinsa en un un món que coneix molt bé, el de les abelles, donada la seua activitat d'apicultor. L'autor de la Valldigna ens parla de les seues vivències als ruscos des de menut i ho il·lustra amb un munt d'anècdotes cites literàries, dades científiques on no falta el posar el dit en la nafra dels greus problemes que pateix l'apicultura, pel canvi climàtic, però també per interessos econòmics que culpen a les abelles de mils mals (la pinyolà, p.e.) sense adonar-nos en que sense abelles... quan difícil serà la vida en el Món!!!

 

Serrat ho deixava ben palés en una estrofa de la seua cançó " Pare"
 

Pare

On no hi ha flors
No es fan abelles
Cera, ni mel
Pare
Que el camp ja no és el camp
Pare
Demà del cel plourà sang
El vent ho canta plorant

 

 

 

 

I una part del llibre el dedica a defensar el món que coneix, a fer proselitisme envers la defensa d'aquests petits amics que ens fan més dolça la vida amb la mel, però ajuden també a la supervivència del planeta pol·linitzant flors i fruits, cosa que massa vegades obliden, i que Sico Fons ens recorda en reproduir en el llibre articles, escrits i cartes sempre amb temàtica de l’apicultura i en una frase que resulta lapidària: "Les abelles sense nosaltres podrien continuar existint sense cap problema; però nosaltres, sense elles, tal volta no podríem viure, o, si més no, la nostra situació esdevindria catastròfica".  

 

 

 

I per acabar-ho d'arredonir, un material gràfic de qualitat, quinze fotografies que ens parlen, ens il·lustren sobre aquest món tan desconegut, com és el de les abelles.

Sico, de nou la nostra enhorabona i no pares, no deixes d'oferir-nos llibres com aquests, escrit des del sentiment d'una professió noble i digna que es perd en la nit dels temps, des de les albades de les nostres civilitzacions.