L'alumnat de Forestal recupera la senda del Molí del Pla amb ús de la tècnica tradicional de pedra seca

 

L’alumnat de l’especialitat de Forestal del Taller d’Ocupació “Millorem l'entorn de Tavernes III” continua duent a cap treballs  en la zona del Clot de la Font i sobre tot, la recuperació de la senda del  Molí del Pla, la qual en un tram s’ha hagut de refer un marge amb pedra seca.

Els treballs de recuperació de la senda ha permés a l’alumnat de forestal continuar en la pràctica de la tècnica de la pedra sec, la qual ja havia tingut ocasió de practicar en altres de les zones d’actuació, i ara s'ha posat en pràctica tot el que havia aprés els darrers mesos.

Allò que també és important és que els alumnes aprenen una tècnica tradicional i ancestral, que necessita una bona especialització, sobre tot a l'hora d'elegir i encaixar les pedres, car no s'utilitza cap tipus de material per a cohesionar les pedres. 

Aquesta tècnica ha estat reconeguda per la UNESCO i des del 2018, està inscrita en la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Així la mateixa UNESCO en un article sobre aquest tècnica constructiva que són construccions "molt esteses dins i fora de les zones habitades en la majoria de regions rurals i principalment en terrenys escarpats. La seua estabilitat estructural s’obté gràcies a una selecció i col·locació acurada de les pedres".

Això ha permés la construcció de diferents tipus d’hàbitat humans, així com d’estructures per a l’agricultura i la ramaderia, amb la qual cosa aquestes construccions són un testimoni dels mètodes i pràctiques usats per les poblacions des de la prehistòria fins a l’època moderna, sobre tot alhora d'organitzar espais de vida i treball aprofitant el màxim els recursos naturals i humans locals.

 

 

També assenyala la UNESCO que "els murs de pedra seca tenen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus, en la lluita contra l’erosió i desertificació de terrenys, en la millora de la biodiversitat i en la creació de condicions microclimàtiques propícies per a l’agricultura. Els dipositaris i practicants d’aquest element del patrimoni cultural són les comunitats rurals en les que està profundament arrelat".

Tot això sense oblidar que les estructures en pedra seca marquen una perfecta harmonia amb el medi ambient i les tècniques usades són exemple de relació equilibrada entre l’ésser humà i la natura.