L'Ajuntament de Benifairó, fa uns anys, va signar un conveni amb la Mancomunitat de la Valldigna per encomanar el Pla Director del castell de Marinyén a un equip tècnic dirigit per l'arquitecte
valler Joaquim Egea. El document facilitaria una comprensió més exhaustiva de l'edifici quan a l'evolució històrica i
constructiva a més de marcar les bases dels programes d'investigació, protecció i difusió.
Això va ser quan era alcalde de Benifairó Jesús Ferrando, del Bloc, i suposem que després d'aquests anys alguns criteris quan a intervencions, i/o finançament des de la Generalitat poden canviar alguns matisos, però no en els trets principals del document que es va redactar. Com sempre passa, i ara es repeteix la història, la manca de finançament per a executar la intervenció va ser el principal obstacle que ho va impedir fa uns anys, i ara sembla ser que es torna a repetir la història.
Els treballs que es contemplava dur a cap s'iniciaven amb l'alçament topogràfic i fotomètric, la plasmació en suport gràfic a gran escala i l'estudi analític i descriptiu del castell. A més, s'havien de catalogar els elements arquitectònics i artístics, estudiar materials i tècniques de construcció emprades al llarg dels segles perquè fixaren les pautes a seguir en futures intervencions de consolidació, restauració i manteniment.
El Pla Director abraçava un estudi
arqueològic del castell i un document
guia dels sondeigs i estudis arqueològics a fer perquè qualsevol
intervenció sempre ha de respectar les restes actuals. Les línies bàsiques
d'actuació es van marcar:
A.- Restauració arquitectònica.
B.- Documentació històrica i excavacions arqueològiques.
C.- Restauració ambiental.
D.- Explotació turístico-cultural.
A.- Restauració arquitectònica.
B.- Documentació històrica i excavacions arqueològiques.
C.- Restauració ambiental.
D.- Explotació turístico-cultural.
El Pla Director dividia l'actuació en el recinte en sis parts:
1.- La porta d'accés a l'albacar i a
la vila dels voltants. Comprén el recinte
murat de l'albacar i l'espai
interior.
2.- El cos principal del castell (al sud-est del monticle). Implica les restes de les portes de l'accés, la capella i l'edificació inferior, l'aljub del cos principal, l'espai deambulatori entre les dues anteriors edificacions i el mur de recolzada de la capella pel nord-oest. També l'arc d'accés al castell per la part nord-oest, les restes de l'arrancada de la volta així com a l'espai central i l'escala d'accés a la torrassa que s'alça a la part més elevada del recinte.
3.- Els dos aljubs de la part superior i la muralla en aquesta zona.
4.- La muralla del recinte superior i la torrassa principal del conjunt, amb les restes de l'escala de comunicació amb el cos principal.
5.- Les edificacions superiors del penya-segat del nord-oest (sobre la vila de l'albacar.)
6.- L'espai interior d'aquest nivell.
L'objectiu fixat era convertir el castell en un referent patrimonial, cultural i turístic de Benifairó i de la Valldigna, amb la inclusió en la "Ruta dels Monestirs", el sender de la qual arriba fins el monestir de Santa Maria de Valldigna, i una branca es desviaria fins a Benifairó per continuar entre els horts fins al peu de la lloma sobre la qual s'aixeca el castell.
2.- El cos principal del castell (al sud-est del monticle). Implica les restes de les portes de l'accés, la capella i l'edificació inferior, l'aljub del cos principal, l'espai deambulatori entre les dues anteriors edificacions i el mur de recolzada de la capella pel nord-oest. També l'arc d'accés al castell per la part nord-oest, les restes de l'arrancada de la volta així com a l'espai central i l'escala d'accés a la torrassa que s'alça a la part més elevada del recinte.
3.- Els dos aljubs de la part superior i la muralla en aquesta zona.
4.- La muralla del recinte superior i la torrassa principal del conjunt, amb les restes de l'escala de comunicació amb el cos principal.
5.- Les edificacions superiors del penya-segat del nord-oest (sobre la vila de l'albacar.)
6.- L'espai interior d'aquest nivell.
L'objectiu fixat era convertir el castell en un referent patrimonial, cultural i turístic de Benifairó i de la Valldigna, amb la inclusió en la "Ruta dels Monestirs", el sender de la qual arriba fins el monestir de Santa Maria de Valldigna, i una branca es desviaria fins a Benifairó per continuar entre els horts fins al peu de la lloma sobre la qual s'aixeca el castell.
Informació i fotografies: ©"El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.