divendres, 25 de setembre del 2020

El Pla Director d'actuacions en el castell de Marinyén


 
L'Ajuntament de Benifairó, fa uns anys, va signar un conveni amb la Mancomunitat de la Valldigna per encomanar el Pla Director del castell de Marinyén a un equip tècnic dirigit per l'arquitecte valler Joaquim Egea. El document facilitaria una comprensió més exhaustiva de l'edifici quan a l'evolució històrica i constructiva  a més de marcar les bases dels programes d'investigació, protecció i difusió.

Això va ser quan era alcalde de Benifairó Jesús Ferrando, del Bloc, i suposem que després d'aquests anys alguns criteris quan a intervencions, i/o finançament des de la Generalitat poden canviar alguns matisos, però no en els trets principals del document que es va redactar. Com sempre passa, i ara es repeteix la història, la manca de finançament per a executar la intervenció va ser el principal obstacle que ho va impedir fa uns anys, i ara sembla ser que es torna a repetir la història.

Els treballs  que es contemplava dur a cap s'iniciaven amb l'alçament topogràfic i fotomètric, la plasmació en suport gràfic a gran escala i l'estudi analític i descriptiu del castell. A més, s'havien de catalogar els elements arquitectònics i artístics, estudiar materials i tècniques de construcció emprades al llarg dels segles perquè  fixaren les pautes  a seguir en futures intervencions de consolidació, restauració i manteniment.
 
El Pla Director abraçava un estudi arqueològic del castell i un document  guia dels sondeigs i estudis arqueològics a fer perquè qualsevol intervenció sempre ha de respectar les restes actuals. Les línies bàsiques d'actuació es van marcar:

A.- Restauració arquitectònica.
B.- Documentació històrica i excavacions arqueològiques.
C.- Restauració ambiental.
D.- Explotació turístico-cultural.
 
  
El Pla Director dividia l'actuació en el recinte en sis parts:

1.- La porta d'accés a l'albacar i a la vila dels voltants. Comprén el recinte  murat  de l'albacar i l'espai interior.

2.- El cos principal del castell (al sud-est del monticle). Implica les restes de les portes de l'accés, la capella i l'edificació  inferior, l'aljub del cos principal, l'espai deambulatori entre les dues anteriors edificacions i el mur de recolzada  de la capella pel nord-oest. També l'arc d'accés al castell per la part  nord-oest, les restes de l'arrancada de la volta així com a l'espai central i l'escala d'accés a la torrassa que s'alça a la part  més elevada del recinte.

3.- Els dos aljubs de la part  superior i la muralla  en aquesta zona.

4.- La muralla  del recinte  superior i la torrassa principal del conjunt, amb les restes de l'escala de comunicació amb el cos principal.

5.- Les edificacions superiors del penya-segat del nord-oest (sobre la vila de l'albacar.)

6.- L'espai interior d'aquest  nivell.

L'objectiu fixat era convertir el castell en un referent patrimonial, cultural  i turístic de Benifairó i de la Valldigna, amb la inclusió en la "Ruta dels Monestirs", el sender de la qual arriba fins el monestir de Santa Maria de Valldigna, i una branca es desviaria fins a Benifairó  per continuar entre els horts fins al peu de la lloma sobre la qual s'aixeca el castell.
 

Informació i fotografies: ©"El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.