EL SOL IX PER A TOTS: De bohèmia i dandisme polític a Tavernes

A Tavernes veig  un excés de bohèmia i dandisme i això impedeix un bon resultat social. Note un augment d'intriga política acompanyada de sentiments artístics metafòrics per part d'uns, i un individualisme dandi que no ajuda a millorar i transformar. 

Alguns a partir d'un culte excessiu a la llibertat, amb actuacions desordenades i sempre oposant-se al que creuen coaccions externes,  diuen no a tot el que diu el govern municipal. (La culpa sempre és de Compromís, potser per no haver tret un regidor més i majoria absoluta, sembla ser que pensen).

Unes persones insatisfetes constantment sense possibilitats de concessions. Bohèmia. Sembla que la seua diversió social siga no dialogar, des d'una postura aventurera que no sabem el futur que tindran.  Sempre amb una insatisfacció  individualista, sectària, com dic,  front al diàleg... res a parlar... I a sobre, crítica a qui dialoga. ( Exclosos ideològics front a les necessitats actuals del meu poble, que pot situar-se a ritme dels temps actuals).

Tot està mal, tot, diuen des d'una cultura insolidària amb rivets d'artistes i homes de lletres... Imitant, o parodiant Gautier diríem... Amor a l'art i odi a Compromís Tavernes. 

Governar la ciutat  significa una certa disciplina, un cert ascetisme polític,  un comportament i una racionalitat per a  produir benestar i cercar institucionalment una estabilitat per a beneficiar Tavernes. 

Després estan els dandis, des del dandisme polític, vénen de viure bé, d'estar situats però han d'aparentar sense arromangar-se què ells decideixen a la ciutat. (Tu negocia amb mi i ja et diré o no et diré, depèn). Són artistes en la intriga, sense vore  canvis, sense sentiments, individualistes a l'espill narcisistes, maquiavelisme actiu.

Però és molt fàcil criticar sense criteri. Tavernes després de “Glòria” ha deixat al descobert a bohemis i dandis,  per avançar, transformar  i portar benestar.  Som gent que no robem somnis bohemis, ni llibertats dandinistes de figurar. Volem a qui vulga arromangar-se i treballar per la ciutat i trobarem qui ho farà. No tots són bohemis i dandis, ja és notarà. 

Bon dia, vaig de moros i cristians.

PD: Avui plantem l'arbre del diàleg per la ciutat.

Jaume Talens