Senyor Rei, jo estic ací.
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.
A Tavernes hi ha una tradició que està a punt de desaparéixer. És el dolç típic del dia de Reis, la casca, que de fet a Tavernes ja ha desaparegut pràcticament, com passava en molts llocs de la geografia valenciana, però ves per on els darrers anys hi ha un intent de recobrar aquesta tradició, gràcies a l’esforç d'alguns forners.
La casca és un dolç valencià tradicional, del dia de Reis, la festa dels xiquets i xiquetes, i amb uns ingredients que són els pilars bàsics de la rebosteria popular de Tavernes i de qualsevol poble valencià: ametles, mel o dolç de moniato i oli.
Dolç genuïnament valencià, sempre ha estat una tradició regalar-lo als xiquets, sobre tots els padrins als fillols i les filloles. I ara el veiem substituït el dia de Reis d'Orient pel "roscón", un dolç d’origen francés i que va entrar a les nostres terres com no, després de la batalla d’Almansa i el Felip V.
Com hem dit, la casca que era un dolç comú fa unes dècades, ha estat substituït pel " roscón", més senzill i barat i, a més, que hui dia es pot comprar sense cap problema elaborat industrialment en qualsevol supermercat. I la veritat... no hi ha color! I més amb alguns industrials que són dolents de veritat! I no ho diguem nosaltres, sinó la recent anàlisi de l'OCU que els deixa en molt mal lloc quan a ingredients, greixos, etc.
La recepta
És un dolç que es pot fer a casa, com fem els pastissets de moniato, o alguns torrons, i no és complicat d'elaborar i hi ha moltes receptes, però en totes apareixen els ingredients bàsics comuns que hem dit. I sempre pode preguntar els majors, que segur recorden els temps d'infantesa i la casca, amb la seua caixa de cartró poligonal, i amb el dolç decorat de mil diverses maneres, com podeu vore en les fotografies.
Nosaltres us recordem les receptes que ja hem publicat anys anteriors. S'hi animeu?
Ingredients
½ kg de dolç de moniato
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou
Calfem mig got d'aigua i diluïm el sucre poc a poc, sempre remenant. Una vegad diluït, i fora del foc, li mesclem poquet a poquet l’ametla mòlta, la canells i la llima ratllada, tot remenant amb cullera de fusta, fins obtindre una massa tota igual. Ja veieu: massapà vertader!
Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de forn antiadherent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem donant-li forma rodona i màxim sobre 1 cm de gruixa. Ara cal fer un buit enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa (sobre els 5 cm de diàmetre).
A aquesta base se li posa el dolç de moniato. Tota l’operació la repetim de nou, però hem de saber que aquesta segona peça servirà per a tapar la primera. Ara unim les vores de les dues peces, tot formant com una mena de roda i la posem al forn precalfat 170-180 graus uns vint minuts.
La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirá per afegir al damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!
La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirá per afegir al damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!
 |
| Casca elaborada segons el costum gandià |
Una altra recepta
Una altra recepta, aquesta de Tano de Gandia, i on es fuig de la forma circular per adaptar la forma d’una anguila. També li podeu donar vosaltres altres formes: un fardatxo, per exemple, com si estiguérem en Pasqua. A l’hora de preparar-la farem igual que adés: una base de paper antiadherent, que no s'enganxe a la pasta, o millor de neula.
Ingredients:
• 1 kg d’ametla en pols
• 500 g de sucre
• 200 g de farina fluixa
• 6 ous
• Confitura de moniato
• Neules
• Glaça reial
Es mescla l’ametla, el sucre, la farina i els ous i es pasten tots els ingredients a poc a poc fins aconseguir una massa fina.
Donem-li ara forma d’anguila, tallem-la per la meitat i la farcirem de la confitura de moniato.
I ja només queda decorar-la al nostre gust. Per acabar, cal untar l’anguila amb ou, posar-la al fornt a uns 225 graus uns 15 minuts perquè es daure i una vegada ja fora, cal decorar-la amb la glaça reial, feta amb 250 g de sucre molt per clara d’ou, aigua i suc de llima. Es barregen els ingredients fins aconseguir una pasta fina i espessa que ens servirà per a decorar la casca.
Ja veieu com és de fàcil fer-la en casa. I a partir dels ingredients i el procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de “cabell d’àngel”, farcit de fruites glacejades… Ara ja no hi ha excusa. Si algú/na s’anima encara avui, agrairíem ens conte la seua experiència.
• 500 g de sucre
• 200 g de farina fluixa
• 6 ous
• Confitura de moniato
• Neules
• Glaça reial
Es mescla l’ametla, el sucre, la farina i els ous i es pasten tots els ingredients a poc a poc fins aconseguir una massa fina.
Donem-li ara forma d’anguila, tallem-la per la meitat i la farcirem de la confitura de moniato.
I ja només queda decorar-la al nostre gust. Per acabar, cal untar l’anguila amb ou, posar-la al fornt a uns 225 graus uns 15 minuts perquè es daure i una vegada ja fora, cal decorar-la amb la glaça reial, feta amb 250 g de sucre molt per clara d’ou, aigua i suc de llima. Es barregen els ingredients fins aconseguir una pasta fina i espessa que ens servirà per a decorar la casca.
Ja veieu com és de fàcil fer-la en casa. I a partir dels ingredients i el procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de “cabell d’àngel”, farcit de fruites glacejades… Ara ja no hi ha excusa. Si algú/na s’anima encara avui, agrairíem ens conte la seua experiència.
Informació pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.