Ahir vam celebrar la festivitat de Sant Llorenç

Tavernes ha celebrat enguany i un any més la festivitat de Sant Llorenç, amb la qual cosa complia una tradició que l'origen es perd en la nit dels temps i que s’entossudeix a no desaparèixer, tant en la vessant de la celebració religiosa de la festivitat com tot el que l’envolta de tradició popular amb el porrat, malgrat la pressió de tanta modernitat i canvi de costums.

 Així el paratge del Racó Joana, on ara s’aixeca l’ermita del sant, va acollir amb poca presència d’assistents la missa, amb la processó i benedicció del terme, un acte en el qual es demana al sant protecció per a les collites i que foragite mals oratges, pedregades i tempestes que les poden fer malbé. 

Al voltant de l’ermita, només acabar el camí de pujada, les parades del porrat, també vingut a menys amb nomes una venent fruites secs, tramussos i cacau en la que era una minsa mostra de les moltes que es muntaven fa uns anys amb fruits secs, torrats, gelats, llepolies i joguets. Un porrat que era important en el cicle festiu de Tavernes i on, al llarg del dia, era habitual rebre la visita de milers de vallers i valleres.

El Centre Excursionista, sempre present en aquestes manifestacions populars tradicionals, va oferir un taller de “farols” de meló d’Alger per als menuts, i preparava el sopar amb entrepans d’hamburguesa i embotit, i la beguda per als socis i amics que volgueren compartir el sopar a la fresca.

Una molt bona iniciativa la de confeccionar aquestes tradicionals llanternes estiuenques, i recuperar també un costum que es perd potser perquè no conreem massa melons d’Alger, com fèiem abans, i tenim mòbils amb els quals s’entretenen els menuts.

De tota manera, si que els preguem que, en pròximes ocasions, de fugir de la decoració “basada en model Halloween” i recuperar els dibuixos que sempre hem fet: el sol, la lluna, les estreles, motius mariners (la barca) o fins i tot l’escala, que suposem s’inclouria per la cançó popular del sereno, que després diem. 

 Si algú s’anima a confeccionar un fanal de meló d’Alger 

Cal agafar un meló d’Alger petit, tallar la part superior que ens servirà de tapa i buidar tot el meló per dins i també la tapa. Cal eliminar rascant per dins només la part roja i deixar tota la corfa sencera. 

 Ara cal dibuixar en la pell exterior les figures de decoració i després rascar la pell externa verda fins a arribar a la blanca de la corfa per tindre fets els dibuixos. Podem amb una tatxa o altre element, foradar els traços que hem fet en la pell per que en encendre’ls es note més la decoració.

 

Per transportar-lo cal posar les cordes. Farem 4 forats en el cos del fanal i 4 en la tapa que enfronten bé i amb dos trossos de cordell passem pels forats enfrontats (cos i tapa), i fem el nuc en el cos del fanal. Obtindrem dos anses, com si fos una cistella.

Ara només cal posar el ciri en l’interior, subjectant-lo amb la mateixa cera o amb un alguna agulla o clau des de la base del fanal. Ah, i un consell: Si posem el fanal dins d'aigua un temps, vaja perquè s'hidrate, ens pot durar més temps

Els fanals de meló d’Alger ens portem al record de les  nits d'estiu  en que els infants eixíem a les primers fosques pels carrers del poble, cantant cançons algunes d’elles en castellà i no sabem el perquè. Ací us n'oferim una mostra

I
Sereno las once son,
sube a la escalera y apaga el farol.
Si el farol se apaga
Vamos a dormir 

II
El sereno tiene un perro
Que se llama Capitán
A la una de la noche
Se ha comido todo el pan 

III
El sereno i la serena
Se n’anaren a pescar
I pescaren una anguila
A la vora de la mar.


Us oferim un reportatge fotogràfic més complet en el nostre perfil de facebook 

 https://www.facebook.com/lacotorradelavall.noticies.3