L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: La família? Bé, gràcies (i el valencià cada dia pitjor)

Situacions, fets, coses que passen a la nostra terra amb la llengua pròpia com:
 
-Triar estudiar en valencià i que t'assignen professors que no saben la llengua.

--Docents universitaris que acumulen màsters però són incapaços d'aprovar el valencià que sí que supera l'alumnat de l'ESO. 

-Pròrrogues i més pròrrogues durant dècades al professorat perquè aprove una capacitació mínima i els sindicats demanant que l'exigència del requisit s'ajorne més temps. 

-Anar a un mostrador de l'Administració a presentar uns papers i que no puga atendre't ningú en valencià. 

-Guàrdies civils, policies nacionals, policies locals, metges, notaris i jutges que no t'entenen (i això que estàs a ta casa parlant el teu idioma). 

-Oficines de turisme on poden interactuar amb tu en anglés o francés però no en valencià.

-Que et traduisquen el teu nom al castellà quan l'apunten. 

-Veïns castellanoparlants que sí que entenen un italià quan parla però no a tu quan et dirigeixes a ells en valencià. 

-Veïns amb prejudicis lingüístics que creuen que el valencià és una llengua de segona que no serveix per a comunicar-se. 

-Un bilingüisme administratiu artificial concebut per a contentar els monolingües espanyols.

-Polítics que  "defienden el y lo valenciano" i mai han articulat una paraula en valencià.

-Espanyols que van immigrar fa més de cinquanta anys des d'altres parts de l'Estat als nostres pobles i no han sigut capaços de pronunciar mai un «Bon dia» en la llengua d'ací. 

-Una cooficialitat falsa de llengües que només vetlla per l'ús obligatori del castellà i deixa el nostre idioma com a opcional. 

-Milers d'alumnes al País Valencià exempts d'examinar-se de l'assignatura de valencià. 

-Reunions de cent persones on un sol castellà diu "no lo entiendo" i els altres noranta-nou valencianoparlants han de canviar-se al castellà "por educación". 

-Impossibilitat de veure les televisions del mateix àmbit lingüístic en llengua catalana de les Illes i Catalunya perquè l'Estat ho impedeix.

-Impotència en no trobar cap diari imprés en la llengua pròpia perquè estan tots en castellà. 

-Multitud de canals de televisió en espanyol i només un en valencià que el Govern autonòmic anterior de dretes va castellanitzar i després tancar. 

-Retolacions de senyals que no poden fer-se en la nostra llengua perquè els tribunals espanyols ho prohibeixen a través de sentències condemnatòries. 

-Pancartes que diuen «Libertad de elección de lengua» tot i que volen dir «A mi, háblame en cristiano». 

-Espanyols que pensen que parlem la nostra llengua en el viure diari només per a fastidiar-los. 

-Gent que, tot i l'evidència clara que l'ús del valencià està en retrocés, diu que el castellà es troba en perill d'extinció al País Valencià. 

-Acusacions de "radicals" als qui optem per parlar i escriure en la nostra llengua materna, que és tan oficial com l'espanyol. 

-Castellans que creuen que, quan vam nàixer, els nostres pares ens van transmetre el valencià amb la perversa intenció d'adoctrinar-nos. 

No obstant, la família bé, gràcies.

PD: Aquest text l'hem rebut, no és nostre, però el fem nostre perquè pensem reflexa realment la realitat lingüística a la nostre terra. I més després que durant tant de temps hem llegit i escoltat tants pronunciaments en contra del valencià pels dirigents del PP i Cs.