L’Associació de Veïns “La Valldigna” de Tavernes, amb la
col·laboració de l'Ajuntament, va celebrar ahir divendres la “XXV Jornada Dones Veïnals de Tavernes” sota el lema
de “Reivindicació, igualtat i justícia”.
L’acte celebrat en la Casa de la Cultura s’iniciava amb un minut
de silenci en memòria de les recents víctimes de la violència masclista al qual
seguia el parlament de presentació de l’acte
de la presidenta veïnal Maria Lluïsa Grau que recordava el significat de l’acte,
feia èmfasi en el fet que enguany se celebrava el 25 aniversari i va recordar
els inicis de les jornades en les reunions celebrades en la sala de “La Cascada”
de la desapareguda pastisseria Cruañes.
L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, va agrair a l’Associació
la celebració de la jornada perquè suposa sempre un avanç en els temes que es
reivindiquen d’igualtat i justícia, i va manifestar el recolzament de l’Ajuntament
que presideix a l’associació, a la qual qualificava com a entitat viva,
iniciadora, lluitadora pels drets veïnals i sempre disposada a esforçar-se pel
bé de Tavernes.
En una part del seu parlament va tindre unes paraules de
record a Conxa Ciscar Mifsud, indicant alguns trets de la seua personalitat
sobre tot com a persones preocupada per la cultura i l’educació a més de ser una
de les primers dones de Tavernes en assolir unes metes importants a través de l’estudi.
L’Historiador José Carlos Casimiro ens va parlar de "Les
dones a la Valldigna medieval”, encara que no es va centrar a la dona a la
Valldigna, de la qual poques referències hi ha, i en base al “Llibre de les
dones” de Francesc Eiximenis, una obra misògina, va traçar un panorama de la
vida de la dona en aquell temps, recordant consells que es donaven sobre la
manera de vestir, o de “maquillar-se” segons la dona fora agraciada o no físicament.
La part final de l’acte va ser l’homenatge pòstum a Conxa
Ciscar Mifsud, la vallera que en una època en que les dones tenien moltes dificultats
per accedir als estudis va ser Catedràtica de Pedagogia General i Organització
Escolar en la Universitat de València, i va dur una dilatada vida de dedicació,
esforç i d’innovació en les teories de la Didàctica General.
La descripció de Conxa Ciscar com a una dona valenta, tenaç, preocupada per l’educació
i reconeixent sempre el seu valor formador de persones en la societat va ser
realitzada per la seua companya en la facultat
de Magisteri i també catedràtica, Pascuala Morote, així com per dos persones
molt relaciones per la seua condició de familiars, Maria Jesús Llinares,
Pedagoga i Beatriz Gascón, psicòloga, ambdues nebodes de Conxa Ciscar.
Al llarg dels parlaments, que foren il·lustrats amb la
projecció de diapositives de la vida de l’homenatjada, es deixar palés el
sacrifici per poder estudiar des d’una família humil de Tavernes i en una època
on la missió de la dona era estar en casa i cuidar dels fills.
La tenacitat, la constància, l’esforç i , sobre tot, la
convicció personal de la igual de la dona i el paper rellevant que ha de
realitzar dins la societat, la van portar a obtindre la càtedra a Sevilla, per
passar després a ser Catedràtica de Pedagogia General i Organització Escolar en
la Universitat de València.
La seua vida va ser una constant preocupació per l’educació
i sobre tot per la millora dels mètodes d’aprenentatge, que queden pales en els
múltiples escrits i conferències sobre educació i pedagogia, on va ser mestra
de mestres. En resum, una dona avançada al seu temps.
Finalment, es va fer lliurament d’una placa recordatòria i d’homenatge
a Conxa Ciscar, que va ser rebuda per les seues germanes.
Ha faltat dir,anar a Valencia a comprar,demanarli a la dependenta en valencia i ella dirte no te entiendo
ResponElimina