Situacions, fets, coses que passen a la nostra terra amb la llengua pròpia com:
-Triar estudiar en valencià i que t'assignen professors que
no saben la llengua.
--Docents universitaris que acumulen màsters però són
incapaços d'aprovar el valencià que sí que supera l'alumnat de l'ESO.
-Pròrrogues i més pròrrogues durant dècades al professorat perquè aprove una
capacitació mínima i els sindicats demanant que l'exigència del requisit
s'ajorne més temps.
-Anar a un mostrador de l'Administració a presentar uns
papers i que no puga atendre't ningú en valencià.
-Guàrdies civils, policies
nacionals, policies locals, metges, notaris i jutges que no t'entenen (i això
que estàs a ta casa parlant el teu idioma).
-Oficines de turisme on poden
interactuar amb tu en anglés o francés però no en valencià.
-Que et traduisquen
el teu nom al castellà quan l'apunten.
-Veïns castellanoparlants que sí que
entenen un italià quan parla però no a tu quan et dirigeixes a ells en
valencià.
-Veïns amb prejudicis lingüístics que creuen que el valencià és una
llengua de segona que no serveix per a comunicar-se.
-Un bilingüisme
administratiu artificial concebut per a contentar els monolingües espanyols.
-Polítics que "defienden el y lo valenciano" i mai han articulat una
paraula en valencià.
-Espanyols que van immigrar fa més de cinquanta anys des
d'altres parts de l'Estat als nostres pobles i no han sigut capaços de
pronunciar mai un «Bon dia» en la llengua d'ací.
-Una cooficialitat falsa de
llengües que només vetlla per l'ús obligatori del castellà i deixa el
nostre idioma com a opcional.
-Milers d'alumnes al País Valencià exempts d'examinar-se de
l'assignatura de valencià.
-Reunions de cent persones on un sol castellà diu "no
lo entiendo" i els altres noranta-nou valencianoparlants han de canviar-se al
castellà "por educación".
-Impossibilitat de veure les televisions del mateix
àmbit lingüístic en llengua catalana de les Illes i Catalunya perquè l'Estat ho
impedeix.
-Impotència en no trobar cap diari imprés en la llengua pròpia perquè
estan tots en castellà.
-Multitud de canals de televisió en espanyol i només un
en valencià que el Govern autonòmic anterior de dretes va castellanitzar i
després tancar.
-Retolacions de senyals que no poden fer-se en la nostra llengua
perquè els tribunals espanyols ho prohibeixen a través de sentències
condemnatòries.
-Pancartes que diuen «Libertad de elección de lengua» tot i que
volen dir «A mi, háblame en cristiano».
-Espanyols que pensen que parlem la
nostra llengua en el viure diari només per a fastidiar-los.
-Gent que, tot i
l'evidència clara que l'ús del valencià està en retrocés, diu que el
castellà es troba en perill d'extinció al País Valencià.
-Acusacions de
"radicals" als qui optem per parlar i escriure en la nostra llengua materna,
que és tan oficial com l'espanyol.
-Castellans que creuen que, quan vam nàixer,
els nostres pares ens van transmetre el valencià amb la perversa intenció
d'adoctrinar-nos.
No obstant, la família bé, gràcies.
PD: Aquest text l'hem rebut, no és nostre, però el fem nostre perquè pensem reflexa realment la realitat lingüística a la nostre terra. I més després que durant tant de temps hem llegit i escoltat tants pronunciaments en contra del valencià pels dirigents del PP i Cs.