El IV Cicle d'Economia va fer ahir una aposta de futur a favor de l'agricultura ecològica.

 Ahir dins del IV Cicle d'Economia i Territori a Tavernes, Enric Navarro, enginyer agrícola i un dels millors especialistes valencians en agricultura ecològica, ens va oferir una xerrada amb aquest tema central i que va servir també per parlar del present i futur del camp valencià.

La presentació de l’acte la van realitzar el regidor de Foment Josep Llácer i el coordinador del cicle Pau Pérez. Malgrat l’interés que podia suscitar la xerrada en un poble agrícola com és Tavernes, poca assistència de públic i cap regidor de l’oposició.

Enric Navarro, enginyer agrícola vocacional, que fa 10 anys que practica l'agricultura ecològica ens va assenyalar que treballa la terra per convicció i va iniciar el seu parlament amb unes consideracions generals sobre l’agricultura ecològica.

Per al conferenciant, és una agricultura de proximitat i sobre tot, allò que interessa és que el mateix llaurador es partícip de la cadena de valor del producte, des del moment que té cura de la qualitat del producte en tot el procés, des de la sembra i conreu fins la taula del consumidor. També perquè és un mitjà per aconseguir la viabilitat econòmica de les menudes explotacions agroecològiques. 

 Va indicar no obstant que l’agricultura ecològica en molts aspectes, i encara que semble una contradicció, no està oposada ni lluny a l’agricultura industrial, amb la qual comparteix processos, sobre tot si hi ha una transformació industrial del producte o en el cas de la distribució fora les fronteres.

 Enric Navarro va remarcar que l’agricultura ecològica ofereix uns avantatges, sobre tot en la qualitat final del producte, i que centrava en qualitat organolèptica, sanitària i del procés productiu, i sobre tot el respecte al medi ambient i a la fertilitat de la terra. Va assenyalar igualment que des del punt de vista sanitari és el llaurador el primer que pateix les possibles contaminacions en l’agricultura industrial en tractar directament amb els productes fitosanitaris, mentre l’ecològica no usa els productes químics.

Altres punts al seu favor és medi ambientalment sostenible i econòmicament rendible, obtindré uns ingressos satisfactoris per un treball que siga gratificant i saludable i el poder deixar de costat productes contaminants (va recordar els senyals de plaguicides en les aigües d’algunes poblacions). 

En el transcurs de la xerrada reconeixia que pot dur a un major cost del producte al consumidor, però indicava que actualment eixe sobre cost es degut a la manca de canals de distribució i grans empreses de comercialització.

Navarro, que al llarg de la xerrada va recordar el gran nombre d’hectàrees que s’abandonen cada any en el País Valencià, va remarcar que el futur de l’agricultura i de la ramaderia és l’ecològica, almenys en un alt percentatge, i explicava que un dels reptes de l’actual Generalitat dins del procés de canvi productiu és arribar en el 2010 a un 20% de producció ecològica, quan ara està al 3%.

 Es queixava de l’endarreriment del País Valencià en aquest camp quan fórem pioners fa 30 anys, però en els darrers 20 anys no s’havia avançat res ni s’havia impulsat aquest tipus d’agricultura, tot al contrari de comunitats com Andalusia, que té el 50% d’Espanya, o Múrcia, una de les que mes la impulsa i que pot arribar al 27% en el 2020. 

Va indicar que a pesar que Espanya és el major productor d’Europa en agricultura ecològica, el País Valencià es troba molt per davall del potencial que podria desenvolupar.

Finalment va explicar la importància que té que el 2017 siga València la capital mundial de l’alimentació i va remarcar que les línies mestres a desenvolupar en els actes són coincidents amb el full de ruta que actualment té el Pla d’Agricultura Ecològica que vol impulsar la Generalitat i que es va presentar dies arrere a Alzira.

Com es habitual, l’acte va acabar amb un torn de preguntes dels assistents amb aclariments sobre alguns dels conceptes explicats en la xerrada.