 |
| Zona inundable del riu Xúquer. Mig terme nostre està afectat |
Avui fa 34 anys de la denominada “pantanada de Tous”, una de les majors catàstrofes naturals de la història recent que ha patit les comarques de les dues Riberes perquè va destrossar vides, esforços, treballs, il·lusions i poblacions.
El Xúquer (el Devastador en àrab) va arrasar les localitats de la comarca un 20 d’octubre del 1982, després d’un període d’intenses pluges, molt intenses, on el pantà de Tous sobre les set i quart de la vesprada d’aqueix dia no va resistir i es va enfonsar i va deixar escampar un cabdal de 16.000 metres cúbics per segons d'aigua, uns 20 milions de metres cúbics d'aigua que va arrasar tota la conca del Xúquer, i va arribar fins el litoral, fins la zona de la costa de Tavernes convertint en un llac la zona del terme municipal compresa entre la carretera nacional i la platja.
El terme de Tavernes, i molt especialmente la zona urbana de la platja, està dins de la planura d’inundació del Xúquer. Si el Xúquer desborda, les aigües es desvien cap al sud buscant la mar, i aleshores s’inunda tota la zona costera, i amb ella el terme valler.
Mig terme i la platja inundats, fins a 2 metres
Ho acabem de dir: la zona situada entre la carretera nacional i la mar (La Partida, els Marenys i tota la platja) va estar dies i dies inundada, setmanes, fins i tot amb nivells de 2 metres. A la Partida tot era un lluent, i per la carretera a la platja, molt més fonda aleshores que ara, era impossible circular, ni cotxes, ni camions. Només algunes llanxes pneumàtiques s’atreviren a arribar fins la platja, que estava sense llum i sense aigua, aïllada per complet.
La platja de Tavernes i les persones que hi vivien patiren molt les conseqüències, però també els baixos, les finques i les collites que, inundades durant setmanes, es perderen. Ara, Tavernes va estar afectat a la platja i segones residències, no el nucli urbà de la ciutat, i els mitjans de comunicació en parlaren poc, ben poc i l’atenció s’hi va dedicar a Alzira, Carcaixent… localitats on l’afecció era el nucli urbà.
Segons ens han contat, eixe dia 20 d’octubre, a l’Ajuntament hi havia comissions informatives per la vesprada. Al igual que a la resta de les comarques del sud de València havia estat plovent des dels dies anteriors. Les noticies que arribaven a l’Ajuntament sobre la situació del Xúquer eren alarmants, des de Cullera s’avisava que estava a punt de desbordar, però no es coneixia encara el que havia passat a Tous. Els mitjans de comunicació no eren com ara, ni la tecnologia donava per a fer un avís immediat a la població.
Ens conten que davant això, acabades les comissions i més enllà de les 11 de la nit – les comissions es feien després de sopar- un grup de regidors amb els seus cotxes i un de la Policia Local va mamprendre sota la constant pluja un viatge cap al Xúquer pel Camí Reial.
La carretera ja anava en alguns trams prou plena perquè els horts del voltant eren ben amerats. Era vora mitja nit quan van arribar fins a la vora del riu. La nit era fosca i no parava de ploure però les escasses llums de Cullera i les dels mateixos cotxes permetia comprovar com a eixes hores el Xúquer estava a punt d’eixir-se’n de mare, només faltaven uns centímetres. L’ona d’aigua produïda per la desfeta del pantà de Tous encara no havia arribat a Cullera. Aquella nit, va ser una nit de vetla per a molts regidors vallers.
A meitat matí de l’endemà, dia 21, la platja, la Partida, els Marenys, tot el tram del terme entre la carretera i el mar, com hem dit era un lluent.
Tavernes, centre d'ajuda a la Ribera, especialment Carcaixent i Alzira
Tavernes estava ben afectada, malgrat això es va iniciar coordinat per l’Ajuntament un dispositiu d’ajuda a les ciutats afectades, sobre tot Carcaixent i Alzira, donat que la comarcal Tavernes-Llíria era la via amb millor accés a la Ribera una vegada les aigües van baixar de nivell i es podia, mal que bé, accedir-hi.
Els primers vehicles que arribaren a Carcaixent foren camions d’ajuda des de Tavernes i de Tavernes per la zona on hi ha ara l'IES Arabista Ribera. L’espectacle de Carcaixent era dantesc: una ciutat assolada per l’aigua i plena de fang pels carrers. Les primeres persones de Tavernes que recorregueren els carrers de Carcaixent ho feren amb aigua i fang fins els genolls.
Una vegada comprovat que s’hi podia accedir, Tavernes es convertí en el centre d’operacions de l’ajuda que arribava des de la Valldigna i les poblacions de la Safor. El camp de futbol es va convertir en un heliport improvisat i durant uns dies l’arribada i tornada d’helicòpter amb mantes, menjar i objectes de primera necessitat va ser constant.
El Xúquer (el Devastador en àrab) va arrasar les localitats de la comarca un 20 d’octubre del 1982, després d’un període d’intenses pluges, molt intenses, on el pantà de Tous sobre les set i quart de la vesprada d’aqueix dia no va resistir i es va enfonsar i va deixar escampar un cabdal de 16.000 metres cúbics per segons d'aigua, uns 20 milions de metres cúbics d'aigua que va arrasar tota la conca del Xúquer, i va arribar fins el litoral, fins la zona de la costa de Tavernes convertint en un llac la zona del terme municipal compresa entre la carretera nacional i la platja.
El terme de Tavernes, i molt especialmente la zona urbana de la platja, està dins de la planura d’inundació del Xúquer. Si el Xúquer desborda, les aigües es desvien cap al sud buscant la mar, i aleshores s’inunda tota la zona costera, i amb ella el terme valler.
Mig terme i la platja inundats, fins a 2 metres
Ho acabem de dir: la zona situada entre la carretera nacional i la mar (La Partida, els Marenys i tota la platja) va estar dies i dies inundada, setmanes, fins i tot amb nivells de 2 metres. A la Partida tot era un lluent, i per la carretera a la platja, molt més fonda aleshores que ara, era impossible circular, ni cotxes, ni camions. Només algunes llanxes pneumàtiques s’atreviren a arribar fins la platja, que estava sense llum i sense aigua, aïllada per complet.
La platja de Tavernes i les persones que hi vivien patiren molt les conseqüències, però també els baixos, les finques i les collites que, inundades durant setmanes, es perderen. Ara, Tavernes va estar afectat a la platja i segones residències, no el nucli urbà de la ciutat, i els mitjans de comunicació en parlaren poc, ben poc i l’atenció s’hi va dedicar a Alzira, Carcaixent… localitats on l’afecció era el nucli urbà.
Segons ens han contat, eixe dia 20 d’octubre, a l’Ajuntament hi havia comissions informatives per la vesprada. Al igual que a la resta de les comarques del sud de València havia estat plovent des dels dies anteriors. Les noticies que arribaven a l’Ajuntament sobre la situació del Xúquer eren alarmants, des de Cullera s’avisava que estava a punt de desbordar, però no es coneixia encara el que havia passat a Tous. Els mitjans de comunicació no eren com ara, ni la tecnologia donava per a fer un avís immediat a la població.
Ens conten que davant això, acabades les comissions i més enllà de les 11 de la nit – les comissions es feien després de sopar- un grup de regidors amb els seus cotxes i un de la Policia Local va mamprendre sota la constant pluja un viatge cap al Xúquer pel Camí Reial.
La carretera ja anava en alguns trams prou plena perquè els horts del voltant eren ben amerats. Era vora mitja nit quan van arribar fins a la vora del riu. La nit era fosca i no parava de ploure però les escasses llums de Cullera i les dels mateixos cotxes permetia comprovar com a eixes hores el Xúquer estava a punt d’eixir-se’n de mare, només faltaven uns centímetres. L’ona d’aigua produïda per la desfeta del pantà de Tous encara no havia arribat a Cullera. Aquella nit, va ser una nit de vetla per a molts regidors vallers.
A meitat matí de l’endemà, dia 21, la platja, la Partida, els Marenys, tot el tram del terme entre la carretera i el mar, com hem dit era un lluent.
Tavernes, centre d'ajuda a la Ribera, especialment Carcaixent i Alzira
Tavernes estava ben afectada, malgrat això es va iniciar coordinat per l’Ajuntament un dispositiu d’ajuda a les ciutats afectades, sobre tot Carcaixent i Alzira, donat que la comarcal Tavernes-Llíria era la via amb millor accés a la Ribera una vegada les aigües van baixar de nivell i es podia, mal que bé, accedir-hi.
Els primers vehicles que arribaren a Carcaixent foren camions d’ajuda des de Tavernes i de Tavernes per la zona on hi ha ara l'IES Arabista Ribera. L’espectacle de Carcaixent era dantesc: una ciutat assolada per l’aigua i plena de fang pels carrers. Les primeres persones de Tavernes que recorregueren els carrers de Carcaixent ho feren amb aigua i fang fins els genolls.
Una vegada comprovat que s’hi podia accedir, Tavernes es convertí en el centre d’operacions de l’ajuda que arribava des de la Valldigna i les poblacions de la Safor. El camp de futbol es va convertir en un heliport improvisat i durant uns dies l’arribada i tornada d’helicòpter amb mantes, menjar i objectes de primera necessitat va ser constant.
L’Ajuntament és va convertir en el centre neuràlgic de tot el dispositiu i des d’on s’organitzaven camions, la confecció de lots d’ajuda als veïns de les comarques veïnes afectades, que es va fer en distints locals cedits de manera altruista per empresaris i particulars.
Tots, regidors, funcionaris, empresaris, veïns i veïnes de Tavernes es bolcaren en la tasca humanitària, amb una actuació que dóna ben a entendre el tarannà del nostre poble, afectat també, però com hem dit potser massa oblidat a l’hora de quantificar danys, perquè a més de la platja molts horts, molts, s’ofegaren i hagueren de plantar-se nou, a més d’haver de reposar tota la infraestructura de reg i dels camps afectats.
Nota: Lamentem no disposar de fotos d'aquells dies. Sabem que les hi ha, però nosaltres no en tenim. Si algú ens en pot facilitar, ho agraïm. Les pot enviar al nostre correu
lacotorradelavall@gmail.com
Nota: Lamentem no disposar de fotos d'aquells dies. Sabem que les hi ha, però nosaltres no en tenim. Si algú ens en pot facilitar, ho agraïm. Les pot enviar al nostre correu
lacotorradelavall@gmail.com
Potser qualificar la pantanada de "catàstrofe natural" ès una mica agosarat... Sempre s'ha dit "pantanada que no riuada"... Per alguna cosa serà... Negligències? Responsabilitats? Deixadesa?... Se n'ha parlat poc aquests dies de record dels fets.
ResponEliminaLa culpa va ser de Jordi Juan (tot i que no havia nascut encara). Quines intencions soterrades ocultava el, encara no-nat, actual alcalde valler? Per què va provocar un desastre de dimensions bíbliques? Quins interessos espuris tenia ja? Requalificacions de terrenys? Construir un port esportiu al camí Marenys? Regar els dos camps de golf que possiblement pensava construir a la zona? Algú caldria que li ho preguntés.
ResponEliminaPS. Mode ironia off. El meu més sentit record a les víctimes i afectats per la pantanada del 82. Molts encara recordem aquella nit amb un calfred a l'esquena i molts d'altres encara n'estan patint les conseqüències.
Pensem que, sense deixar de costat l'efecte del pantà, està clar en quin sentit diem catàstrofe natural en referir-nos a un període de pluges amb tan gran magnitud.
ResponEliminaEstem d'acord en que se n'ha parlat poc. Confiàvem en que a través de comentaris alguns ens contaren els seus recorda i els fets d'aquell dia i així completar un poc la memòria històrica vallera, com per exemple com es va arribar amb llanxes pneumàtiques a la platja, alguna pèrdua d'equips de ràdio en eixa anada, la tasca que regidors concrets van fer a l'hora d'organitzar tota la intendència (ens han parlat molt bé de la tasca fets pels Srs. Landete i Espinosa, de l'antiga UCD), la gran tasca dels funcionaris municipals i regidors.
Tampoc hem aconseguit cap fotografia. Llàstima.