L'ESTAT DE LA QÜESTIO: Cavallers, hi ha partida!

La proposta del Bloc de fer un espai valencià de progrés, sense exclusions, integrador i inclusiu es va anar concretant i avançant ahir dilluns, amb uns contactes que en opinió del secretari general del Bloc, Enric Morera, han estat interessants i positius. “Si hi ha voluntat política – venia a dir – els aspectes tècnics són subsidiaris". 

Per a Morera "l’opció electoral de Compromís ha de tenir com a resultat que es viusalitze el País Valencià amb un grup propi en el Congrés de Diputats” i recordava al respecte que durant la denominada “primera transició española” els valencians “no tocaren bola, no van estar presents”. 

Ací, mirant la vista arrere a eixa primera transició, caldria recordar la integració, o potser millor seria dir la venta pels dirigents del PSPV d’aleshores al PSOE, i que ha portat a que eixe partit siga nomes unes sigles en el record que no tenen cap presència real entre els socialistes, ni tan sols s'empren en eleccions autonòmiques, o recordar també el conjunt de partits -entre ells el liberal de Burguera - que s’integraren dins de la UCD. El resultat ja és massa conegut i fins el 2011 amb l’ascens de Compromís a les Corts Valencianes, o Joan Baldoví al Congrés de Diputats no hi ha hagut una relativa visibilitat valenciana en la política estatal. 

Ahir mateix l’executiva d’Iniciativa del Poble Valencià va acceptar la proposta del Bloc d’anar a les eleccions espanyoles en una candidatura valencianista de base ampla i on Compromís siga el principal moviment per treballar de cara a formar un grup parlamentari propi a Madrid. S’hi podrán integrar altres partits i formacions, i per tant Podemos seria un més i no hi hauria perquè aceptar les condicions que vol. 

I quina és la situación a ca Podemos? L’elecció de Carme Forcadell ahir com a presidenta del parlament català ens pot donar algunes Claus: cinc diputats dels onze que té “Catalunya Sí que es Pot” la van votar i això, en opinió dels analistas, és una demostració que Podemos vol trencar la divisió que hi ha entre els grups independentistes i unionistes.

El gest de “Catalunya Sí que es Pot” arriba el dia que Rajoy convoca eleccions i un dia després que Ada Colau presente “Barcelona en Comú” per a bastir una candidatura d’esquerres el 20D que incloga Podemos per amb un objectiu clar: un grup català propi al congrés español. Colau li demanava a Pablo Iglesias que foren valents, perquè el canvi i les persones estaven per damunt de les sigles i calia empenyer junts. A més aquestes paraules foren dites en castellà. Més clar aigua. 

Colau li demana a Podemos ni més ni menys que li demana també Compromís: que faça una passa endavant i accepte que l’espai preeminent és de les formacions pròpies valencianes, les que fa anys i anys que treballen pel País Valencià i que han demostrat la seua capacitat de treball i connexió amb l’electorat. 

Ahir el mateix Pablo Iglesias, en referencia a Catalunya deia que “estem disposats a escoltar” i que no trobava cap problema en que “les institucions funcionen, cap problema a ser els únics que a Catalunya podrem parlar amb tothom”. 

La qüestió ara és: ¿Podemos al País Valencià farà el mateix que a Catalunya?. Poc de temps tenim per a comprovar-ho car el dia 6 de novembre han d’estar enllestides les coalicions o agrupacions electorals. 

Com li agrada dir a Morera “hi ha partida”. Esperem guanyar-la amb una bona predisposició de tots.