Compromís s'ha alçat segons totes les opinions en el
gran vencedor del 24 M i motor de canvi que ha liquidat 20 anys del PP i
l’èxit es veu més gran quan s’ha situat a quatre escons del PSOE
i pot disputar la presidència de la Generalitat.
L’opció valencianista, que tantes vegades es va estavellar contra la barrera electoral del 5 % i va quedar fora de les Corts en 1983, 1991, 1995, 1999 i 2003, va haver de “reinventar-se” d'UPV a Bloc i de Bloc a Compromís fins a aconseguir la fórmula de l'èxit: grup propi en les Corts, un diputat a Madrid i un eurodiputat a Brussel·les. I ahir triplicava els seus escons, de 6 a 19 diputats, i fa realitat un somni: condicionar el govern de la Generalitat i ser indispensable per a formar un Consell progressista.
Compromís ha aconseguit 450.000 vots, xifra molt superior als 176.213 de les eleccions del 2011, destrossant el percentatge del 7,4 % i pujar-los al 18,2 %, passant de 6 a 19 escons que són indispensables per firmar la fi del regnat del PP i elegir un president progressista amb un Consell d'Esquerres.
Ha superat a Podemos, ha superat a Ciutadanos i es la tercera força en el fragmentat hemicicle valencià. El creixement és més important a la “província” de València on hi ha una revolució en desplacar al PSOE i ser la segona força més votada: 10 dels 40 escons amb un percentatge del 25 %. També en la “província” d'Alacant els resultats han sigut més espectaculars: Compromís passa d'1 a 5 escons i de 37.000 a més de 100.000 vots. A Castelló, Compromís passa d'1 a 4 escons i del 6,6 al 14 % del vot.
Compromís ha demostrat la seua força municipalista: Els 106.000 vots de 2007 i els 194.000 de 2011 s’han transformat en 379.000 i de 374 regidors han passat a 722. També hi haurà un augment d’alcaldies i al costat de les ja segures, com Tavernes, es poden sumar ciutats importants com Sueca, Alzira, Carcaixent, Sagunt…. tot en evolució de les negociacions fins el 13 de juny, dia de la constitució dels nous ajuntaments.
Quin panorama s’obre?
La candidata a la presidència de la Generalitat, Mònica Oltra, ha capitalitzat el vot del descontentament a la corrupció i el bipartidisme. L'exclusió d'EU era un escenari temut per les forces progressistes i podia significar la falta de majoria d'esquerres, però el tsunami taronja de Compromís ha suplit la mancança.
No s’ha desvetllat encara si Mònica Oltra aspira de ferm a presidenta de la Generalitat, si Compromís s'integrarà en el Consell o només recolzarà l'elecció de Ximo Puig com a president de la Generalitat. Pactes i negociacions però cal recordar que Mònica Oltra va defensar en campanya que no calia que la força més votada de l'esquerra ostentara la presidència. Podemos ja va dir que no anava a recolzar a Ximo Puig perquè el consideren “casta”. O siga, els 32 escons de Compromís i Podemos fan tremolar els 23 del PSOE
Ha superat a Podemos, ha superat a Ciutadanos i es la tercera força en el fragmentat hemicicle valencià. El creixement és més important a la “província” de València on hi ha una revolució en desplacar al PSOE i ser la segona força més votada: 10 dels 40 escons amb un percentatge del 25 %. També en la “província” d'Alacant els resultats han sigut més espectaculars: Compromís passa d'1 a 5 escons i de 37.000 a més de 100.000 vots. A Castelló, Compromís passa d'1 a 4 escons i del 6,6 al 14 % del vot.
Compromís ha demostrat la seua força municipalista: Els 106.000 vots de 2007 i els 194.000 de 2011 s’han transformat en 379.000 i de 374 regidors han passat a 722. També hi haurà un augment d’alcaldies i al costat de les ja segures, com Tavernes, es poden sumar ciutats importants com Sueca, Alzira, Carcaixent, Sagunt…. tot en evolució de les negociacions fins el 13 de juny, dia de la constitució dels nous ajuntaments.
Quin panorama s’obre?
No s’ha desvetllat encara si Mònica Oltra aspira de ferm a presidenta de la Generalitat, si Compromís s'integrarà en el Consell o només recolzarà l'elecció de Ximo Puig com a president de la Generalitat. Pactes i negociacions però cal recordar que Mònica Oltra va defensar en campanya que no calia que la força més votada de l'esquerra ostentara la presidència. Podemos ja va dir que no anava a recolzar a Ximo Puig perquè el consideren “casta”. O siga, els 32 escons de Compromís i Podemos fan tremolar els 23 del PSOE
-
Bon dia;
ResponEliminaPense que la millor opció seria recolzar a Ximo Puig entrant en el govern, i ens estos cuatre anys fer les coses ben fetes el que ens portaria a ser la primera força política de l´esquerra en les properes eleccions i presidir la generalitar possiblement amb el recolzament del Psoe.
SALUT I SENY. CAL TINDRE PACIÈNCIA
Jo recolzaria a Ximo, però no entraria al Govern.
ResponElimina