L’ESTAT DE LA QÜESTIO: El Papa Francisco deixa a Espanya fora de la reforma de l’Església.

Camps saluda a Cañizares davant d'Osoro

El Papa Francisco ha deixat a Espanya fora del pla de reforma que des del 2013 du a terme en l'Església catòlica: l'objectiu d'acostar-la als pobres i convertir-la en una institució més humil i sensible a les necessitats del poble, no s'ha plasmat a Espanya. No ho diem nosaltres: hi ha teòlegs que denuncien que el Papa Francisco no ha complit amb la seua promesa de democratitzar els nomenaments de dirigents de l'Església estatal.

Així s’ha recordat que Carlos Osoro i Antonio Cañizares van ser nomenats pel Papa Francisco com a arquebisbes de Madrid i València sense consultar l'opinió de les respectives comunitats catòliques. El principi de l'Església primitiva: “qui ha de dirigir a tots ha de ser triat per tots" una vegada més no s'ha complit.

Juan José Tamayo, director de la càtedra de Teologia de la Universitat Carlos III de Madrid, ha qualificat el fet de “preocupant perquè reflecteix la falta de democràcia i de participació que existeix dins de l'Església catòlica". El nomenament de Osoro ha estat lloat per molts pel seu caràcter proper i comunicatiu, encara que Tamayo opina que "no importa la personalitat, sinó el model d'Església que es vol imposar”. 

En una cosa si que semblen estar d'acord tots: és molt difícil que les coses vagen a pitjor, perquè l’arquebispat de Rouco Varela s'ha caracteritzat per una Església catòlica d'esquena al concili Vaticà II, allunyada de l'opció pels pobres, insensible a les situacions més dramàtiques de la crisi i amb un fort component dogmàtic i autoritari. Així, ultraconservador Rouco va ser capaç de cridar a la Policia perquè expulsara de l'Almudena de Madrid a un grup de persones que protestava pel drama social dels desnonaments.

De tota manera, els catòlics “progressistes” poden estar contents: Rouco no ha aconseguit que el Papa Francisco nomene al seu dofí Fidel Herráez, com a successor. 

El nou Arquebisbe de València, Antonio Cañizares, està considerat com un dels majors integristes de tot l'episcopat espanyol: va arribar a considerar més greu l'avortament que l'abús de menors per l'església i va declarar que "no és comparable el que haja pogut passar en uns quants col·legis, amb els milions de vides destruïdes per l'avortament".

No era la primera vegada que irritava amb les seues declaracions als sectors progressistes de la societat. En el 2008, amb un govern socialista, assegurava en la premsa que en Occident s’estava donant una "revolució cultural laicista" i Espanya era la capdavantera " amb lleis de gènere que anaven més lluny del feminisme tradicional".

Ara, les primeres declaracions no són per preocupar-se de la situació de necessitat i pobresa que viuen milers i milers de valencians. En una carta des de Roma, on es trobava, assegura estar preocupat per la unitat de l’Església i d’Espanya: "Torne a Espanya amb un gran desafiu que no puc ometre i aprèmia: la unitat" per acabar amb un “porte amb mi una gran preocupació: Espanya mateix”.

Cañizares ha evocat la seua valenciania i s’ha mostrat orgullós del fet de ser valencià però admetent que no parla valencià mentre es refería a la nostra terra com a “Región Valenciana”, una paraula amb una clara significació conservadora, gest que ha decebut a l’Església valenciana progressista.

Cañizares accedeix a una de les arxidiòcesis més importants, la de València, on no serà rebut precisament amb palmells i rams com Jesús en el Diumenge de Rams. El mateix Tamayo ho assenyala com un dels més integristes de tot l'episcopat espanyol.

En resum, i com diu aquest teòleg proper a les tesis de l'alliberament , els nous nomenaments semblen dir-nos que les reformes que el Papa fa a l'Església universal s'ha detingut en l'Església espanyola.

-

Paula Enguix, Fallera Major 2015 de la Falla Passeig

Paula Enguix i Tormo ha estat nomenada com a Fallera Major 2015 de la Falla Passeig de Tavernes i va ser ahir mateix quan la nova fallera major va acceptar el nomenament.

Paula Enguix va entrar en el món de les falles de la mà de sa tia Lluïsa ja en els primers mesos de la seua vida i va ser fallera de la Falla Portal de Valldigna, on va arribar a ser en el l'any 2.000 Regina del Foc, any que va ser Fallera Major Encar Mifsud i com a Fallera Infantil Athenea.

Paula es fallera de Passeig des de fa 8 anys i ha viscut en la comissió que enguany presideix Toni Gómez amb tota la seua intensitat les falles.  Enguany complira un dels seus somnis més desitjats: ser la Fallera Major de la seua falla, una tasca per a la qual li desitgem tota la sort i un feliç regnat. 

La nostra enhorabona de tot cor.

-

Ahir vam poder observar un tornado a Tavernes, sense danys

Ahir sobre les 2 de la vesprada es va produir un fenomen de la natura que no sovinteja massa a les nostres terres: enmig d'una situació de borrasca i vent, es va poder apreciar la formació d'un petit tornado que, per sort, no va assolir gran magnitud i força.

El fenòmen va ser poder vist en distints punts de la zona costera, principalment platja i tot allò que afecta el Camí Marenys, però com hem dit va esdevenir més un fenomen a observar donat que va desaparéixer al poc de temps i, el millor de tot, sense haver causat danys.

 

Us oferim algunes de les imatges que hem pogut aconseguir: una vista del tornado sobre la Goleta, en concret l'edifici Camí Real, i altres en els voltants del Camí Marenys.

-

Els pensionistes valencians cobren 69 euros menys al mes que la mitjana espanyola

La pensió mitjana valenciana en les diferents modalitats (Orfandat, Incapacitat Permanent, Viduïtat, Jubilació...) és de 803,46 euros mentre que la mitjana estatal es de 872,48 euros. En poques paraules, els valencians perceben 69 euros menys en relació amb la pensió mitjana estatal. 

La Federació de Pensionistes i Jubilats de Comissions Obreres del País Valencià ha indicat que “els pensionistes valencians s'enfronten a una pèrdua de poder adquisitiu”. I això es produeix a pesar que la Seguretat Social va destinar en aquest mes d’agost la xifra de 8.042,9 milions d'euros al pagament de les pensions contributives, un 3,1% més que en el mateix mes de 2013, segons les dades del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. 

CCOO PV ha criticat que en l'actual context de crisi econòmica i amb els baixos nivells salarials de la majoria de les pensions, el govern del PP seguesca reafirmat que estan ben fetes una sèries de decisions imposades pel mateix govern entre les quals estan el copagament farmacèutic i les retallades generalitzades en els serveis municipals.

La Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO alerta sobre un fet: la consolidació d'una política econòmica i laboral sustentada en la desprotecció i la pèrdua de drets laborals i com a conseqüència una retallada dels recursos bàsics per als pensionistes més vulnerables, quan són el suport econòmic de milers de famílies.

-

Es temps de gota freda

Fa molt de temps que no plou, i al nostre país la pluja no sap ploure. I ara ens trobem en una situació on la mar Mediterrània està molt més calenta del que caldria esperar i això es un factor de risc per a situacions de pluges torrencials o de gota freda en les comarques del sud de València i el nord d’Alacant. 

Els experts han avisat que la mar està molt calenta des de finals del mes de juliol, amb temperatures que en alguns punts de la costa valenciana arribaven a 27 graus, encara que la generalitat eren 26 graus en un sector marítim que s’estén entre València, Alacant, València i les Balears. 

I que pot passar? Doncs que es donen les circumstàncies que poden moure aquest fenomen atmosfèric que anomenem gota freda: una entrada d’aire fred en zones altres de l’atmosfera, que condense de manera ràpida el vapor d’aigua de la mar i desencadene una situació de pluges abundants. I esperem que siguem abundants però no tant com per a fer mal i produir inundacions. 

Final passeig Colon. 11 de setembre 1996

És una situació – la possibilitat de la gota freda - amb la que hem de conviure els valencians pel nostre clima i en especial els que residim entre el cap de Cullera i les Marines d’Alacant. No oblidem que aquest territori, que forma com un entrador dins de la mar, pateix més el fenomen de moviment ascendent del vapor que, arrossegat per la inestabilitat, es condensa ràpidament i forma núvols que poden no ser extens en superfície (sempre són pluges molt localitzades) però si en altura, fins els 10 km. 

Som la zona del País Valencià que més plou, fins i tot de vegades amb quantitats més pròpies de la denominada Espanya humida, però ací ho sol fer en períodes curts de temps i en primavera i tardor i allà es reparteix al llarg de l’any. És la influencia de l’oceà que ací no ens arriba. 

Plaça del futbol. 11 de setembre 1996

I eixos factors: temperatura alta a la Mediterrània, borrasca sobre el golf de Càdis amb desplaçament dins de la mar i front fred, determina períodes de fortes pluges i inundacions. Ací a Tavernes tenim experiències bastant negatives al respecte, i no cal parlar-ne d’altres en la Safor o en les Marines d’Alacant, la darrere en la Marina Alta quan van caure més de 400 litres en un parell de dies i es va emportar el pont de Beniarbeig per la crescuda del riu Girona.
 

A Tavernes, en la inundació de l’11 de setembre del 1996, es calcula que van ser més de 600 litres els que van caure entre el diumenge 8 a la nit, però el període reconegut de major pluja es va donar a Gandia en l’any 1987, amb 720 l/m² que van assolar la comarca de la Safor.
-

El STEPV afirma que la Conselleria ataca l'ensenyament públic amb les darrers mesures.

El dimecres, 3 de setembre, començarà el curs en infantil, primària, secundària, batxillerat i FP : L’avançament respecte els anys anterior, segons el STEPV que és el sindicat majoritari en el sector, és una búsqueda de propaganda per part de la Conselleria d’Educació atés que per primera vegada el calendari escolar no s’ha negociat en la Mesa Sectorial i que el sindicat ha respost amb la presentació d’un recurs.

Un avançament que tindrà efectes negatius per al sistema educatiu:

1. El professorat interí i provisional té tres dies per a presentar tota la documentació i es prou, en les direccions territorials d’educació de cada província. Són sobre els 9.000 docents que han de presentar en tres dies fins a 12 documents diferents. I mentre es fan gestions, i es preveu el col·lapse de les direccions territorials, el professorat no pot preparar el curs en condicions per la precipitació en què comença enguany.

2: A això cal sumar la implantació de la LOMQE en 1r, 3r i 5è de Primària i en l’FP Bàsica. I no oblidem que la Conselleria va publicar el currículum de primària en juliol i va decidir unilateralment modificar els temps de les sessions i passar-los a 45 minuts en tots els cursos de Primària. Això vol dir una adaptació dels currículums als nous temps en menys d’un mes d’antelació.
I en FP Bàsica, la Conselleria no ha cumplit la seua promesa i tots els centres que tenien PQPI no han estat substituïts pels nous títols d’FP Bàsica.

3: Un altre efecte negatiu són les condicions de temperatura que trobaran els alumnes. El nostre territori és calorós i si es manté a setembre el calor, com està previst, l’inici de curs serà molt més insuportable que anys anteriors.


El Sindicat afirma que el curs començarà amb plenes garanties per a l’alumnat malgrat els intents de Conselleria de voler presentar una situació caòtica en l’inici de curs en l’ensenyament públic. Segons el sindicat majoritari, un intent de desprestigiar-lo en benefici del privat, clara aposta del govern del PP des que governa al País Valencià.

A més, la Conselleria no ha volgut atendre les peticions de molts centres quant a les retallades d’unitats per al curs 2014/15, especialment de línies en valencià. Es preveu un inici de curs calent en molts centres que mantenen les accions de rebuig a les retallades, com és el cas del col·legi Cremona d’Alaquàs, que ja ha anunciat accions el mateix 3 de setembre.

-

Programa de Festes Majors 2014

Portada del llibre de festes 2014, obra d'Òscar Felis

Agraïm la col·laboració i permís de "la Veu de la Valldigna" per publicar la programació i la imatge de portada del Llibre de Festes.

 

Compromís demana a la Intervenció General de l'Estat que investigue les factures pagades amb el FLA

Compromís demanarà a la Intervenció General de l’Estat la investigació de les factures que ha pagat la Generalitat amb els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per comprobar si s’ajusten als requisits marcats per la llei.

El portaveu i sindic de Compromís, Enric Morera, ha assenyalat que “atès que ací no obtenim resposta, que ni els consellers responsables ni Fabra donen la cara, no donen explicacions i cada dia ens assabentem de més escàndols sobre els pagaments de factures diverses, des d’entrades als bous o al futbol, passant per vàters VIP de la Fórmula 1. Hem dubtat sempre que eixos pagaments es puguen fer amb càrrec al FLA i ara és el moment que el Govern Central diga alguna cosa, que no mire cap a un altre costat en este escàndol on s’han mogut quantitats molt grans de diners fora de control”.

Compromís considera que la participació de la Intervenció General de l’Estat en aquesta qüestió és “prioritària” perquè “s’han pagat moltíssimes factures no sotmeses a la fiscalització de la Intervenció de la Generalitat, en ser factures d’empreses i societats públiques, darrere de les quals, s’amaga també el pagament de dèficit públic fora de la fiscalització, la qual cosa és molt greu”.

Intervenció General ha de determinar si les coses s’han fet bé o no, i si no s’han fet bé, esbrinar les responsabilitats polítiques, civils i penals que comporten “si s’ha fet un mal ús dels diners públics”, indicava Morera.

El portaveu de Compromís en el Parlament valencià considera que els diners del FLA, “eren per a unes altres prioritats, per a pagar els proveïdors de l’Administració i solucionar problemes d’impagaments als dependents i altres qüestions prioritàries, però el Consell de Fabra ha optat per pagar factures d’empreses públiques a càrrec del FLA, fent un endossament, botant-se així el control de la Intervenció de la Generalitat i, per tant, demanem que l’Estat supervise si això ha estat correcte”.
-

Compromís preguntarà al Parlament Europeu la legalitat de les prospeccions petrolieres al Golf de València.

L’eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià, presentarà preguntes parlamentàries a la Comissió Europea del Parlament Europeu sobre l’aprovació projectes de prospeccions petrolieres en el Golf de València.

L’empresa Capricorn Spain Limited, encarregada del projecte d’adquisició sísmica 3D i que està en procés d’aprovació, ja té més de 400 queixes d’usuaris i organitzacions ecologistes dirigides al govern d’Espanya. Les denúncies són perquè la legislació vigent, en concret l’article 3.1.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, indica que la conservació dels recursos biològics marins és competència de les autoritats comunitàries i no dels estats membre.

Per tant, Jordi Sebastià, eurodiputat de Compromís-Primavera Europea ha anunciat que presentarà les iniciatives necessàries per a “detenir l’aprovació d’un projecte que pot afectar seriosament a la reserva de les Illes Columbrets i al caladors de pesca tradicionals que exploten els pescadors valencians de manera sostenible i mediambientalment responsable”. 

Zona de prospeccions

Les iniciatives dirigides a la comissió europea indagaran quin és el grau de coneixement del Parlament Europeu sobre les prospeccions d’hidrocarburs, tot en base que el Govern d’Espanya pot estar usurpant competències europees en estar el procés en fase d’aprovació.

D’altra banda, el síndic de la coalició, Enric Morera, també ha anunciat que presentarà preguntes parlamentàries al Consell per a conèixer quines mesures pensa prendre el Consell dins de les seues competències per a frenar un projecte que suposa una amenaça per al turisme i per a l’ecosistema marí de la costa valenciana. 

T'ha interessat el tema? A l'enllaç següent tens més informació

¿Hi haurà a octubre prospeccions petrolieres?

-