 |
| Furió i Climent avui, explicant "l'afer" Borja |
La història es repeteix al País Valencià. La “desídia i la barbàrie” de
les institucions valencianes han propiciat que l’Institut d’Estudis
Borgians haja decidit dipositar els 2,5 milions de documents que des del 2007 eren a València procedents
de de l’Archivio Segreto Vaticano, i que abasten els papats complets de
Calixt III i Alexandre VI, a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
És la decision presa pels responsables després de "set anys de desídia i desinterès" per part de la institucions valencianes davant les peticions d'ajuda a la recerca i per considerar com a "antivalenciana" la politica que practiquen les diverses administracions públiques d'aquesta autonomia.
No és la primera vegada que això ocorre. Cal recordar que el llegat de Miguel Hernández, va ser traslladat a Jaen davant la falta d'interès de l'Ajuntament d'Elx i de la Generalitat. La història es repeteix ara en el Llegat Borja.
Així ho ha afirmat l'editor i secretari del Institut Internacional d'Estudis Borgians, Eliseu Climent, en una roda de premsa acompanyat pel catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València Antoni Furió.
Climent ha subratllat que és "un dia trist i un dia feliç". Trist perquè després d'anys de gestions abans les institucions valencianes, polítiques i econòmiques ha estat "impossible aconseguir la seva col·laboració". I feliç perquè a partir de l'1 de juliol dos importants investigadors, la paleógráfa Maria Toldrà i l'estudiós italià Ivan Parisi es posaran a treballar en el fons perquè el seu contingut puga ser estudiat.
Climent ha relatat els nombrosos intents des que en 2007 els arxius van arribar a València per aconseguir ajudes a la recerca. Ha relatat i ha mostrat còpies de cartes i sol·licituds a la Generalitat valenciana, la Diputació de València o l'expresident de Bancaixa, quan existia, entre uns altres. Tambien ha comentat que quan Alberto Fabra va arribar a la presidència de la Generalitat va haver-hi certa esperança pels gestos com a alcalde a Castelló però aquesta "imatge en color" del cap del Consell, s'ha anat "a sèpia i després a blanc i negre".
De la resta de les autoritats, ha prosseguit, "ni tan sols es va rebre resposta a pesar que el projecte comptava amb el suport i l'aval dels rectors de les cinc universitats públiques i de la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir". També informo que només el regidor de València Alfonso Grau els va rebre i va assegurar que afegiria 20.000 euros en el conveni amb la universitat per a aquesta fi, però no es va dur a terme. La quantitat de 20.000 euros a l'any es considerava com a suficient per realitzar els projectes de recerca però "en aquest país hi ha altres prioritats", ha retret.
El contracte subscrit en el seu moment amb la Santa Seu impedeix fer còpies dels fons --continguts en centenars de DVD—i no poden estar estar alhora a València i Barcelona.
El detonant
Eliseu Climent ha agregat que el "detonant" per traslladar la documentació ha estat l'actitud de l'Ajuntament de Gandia, una ciutat borgiana per excel·lència, i on amb l'arribada d'Arturo Torro a la alcaldia, el projecte per desenvolupar en el Palau dels Borja un centre d'estudis dedicats a la família d'origen valencià s'ha truncat.
Climent i Furió han coincidit a assenyalar que el govern de Gandia esgrimeixi que no té pressupost per a aquesta iniciativa cultural i "dilapida diners desmuntant l'escultura de la Batalla d'Almansa de l'artista Antoni Miró", una despesa d'entre 200.000 i 300.000 euros amb el qual es pretén "esborrar una data tràgica de l'història valenciana" i contra "el qual no han alçat la veu ni el president Fabra ni la consellera Català".
Climent ha afirmada que “quan el portaveu del PP en les Corts, Jorge Bellver, parla de senyals d'identitat valencianes tinc por que es referesca a la incultura i la barbàrie".
Preguntat si aquest cap de setmana, algú de la Generalitat s'ha posat en contacte amb ells després de dir la consellera de Cultura i portaveu del Consell, María José Català que anava a posar-se a treballar en aquest assumpte, Climent ha dit que no hi ha hagut cap comunicació però "set anys de desinterès no s'arreglen amb una telefonada"
El fons documental digitalitzat reuneix la informació disponible al Vaticà sobre els pontificats de Calixt III i Alexandre VI. Entre el material digitalitzat lliurat a València, al voltant de 500 volums, hi ha 300 dedicats als 11 anys de papat d'Alexandre VI, des de 1492 a 1503, i més de 150 als tres, de 1455 a 1458, de Calixt III.
Podeu llegir més informació sobre l'afer i com és un tema que afecta també la Valldigna en l'article que segueix a aquest.
-
-
Una vertadera llàstima. Una altra vegada la nostra història queda oblidada i condemnada a existir fora de la terra que li correspon. Gràcies, almenys, que es guardarà i s'estudiarà a Catalunya. Al final ens obligaran a callar i menysprear la nostra història, que la resta d'Espanya no entén que també és Història de la nació. Som un grup d'ovelles tancats en un corral de llops que ens sotgen i quan no ens donem compte ja estarem subjugats i haurem oblidat gran part de la nostra història. Però Espanya també perdrà gran part de la seua història. A vore quan aprèn el govern central (mane qui mane) i la resta de les comunitats autònomes que Valencia, Catalunya i Balears també som espanyols, però que també tenim la nostra cultura...
ResponElimina