Contra els Borja: Una vegada més xoquem amb el desinterès del PP per la història i la cultura dels valencians i de la Valldigna en particular

Alexandre VI, Papa i abat de Valldigna

Una vegada més. I en van... L'última: Els dos milions i mig de documents històrics sobre els papes Borja que procedents de l'Arxiu Secret Vaticà es custodiaven des del 2007 en les dependències de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, seu de l'institut borgià, se’n van de València.

Ho va anunciar ahir l’Institut Internacional d'Estudis Borgians, un organisme cultural que va ser el promotor de la digitalització dels arxius adquirits sota el patrocini de la Fundació Winterthur. No s'ha informat de la destinació final, serà el dilluns quan se sàpiga, però tot apunta que serà alguna ciutat de Catalunya.

La institució ja ha avançat el motiu del trasllat: el desinterès de les institucions valencianes. Després de set anys de gestions perquè col·laboren en l'estudi d'aquests fons, mai hi ha hagut una resposta positiva. Són 500 volums sobre els pontífexs de Xàtiva, Alexandre VI i Calixt III, per als quals es va sol·licitar ajuda per a contractar investigadors que estudiaren l'obra que es custodia en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, del qual és propietari ACPV, la mateixa entitat que gestionava els repetidors de TV3. ¿Pot ser ara es comprèn tot? "O Dio! La Chiesa romana in mani dei catalani!" que ara seria "Oh Déu! Els documents dels Papa Borja en mans dels catalanistes!". Com si la cultura fóra patrimoni exclusiu d'algú!.

Sala Capitular de Valldigna, obra dels Borja

Interessava als valencians en general, interessava a ciutats com Xàtiva, bressol dels papes, i a Gandia, ducat que va comprar en 1485 el Papa Alexandre VI quan era cardenal. També interessava a la Valldigna perquè aqueix mateix Papa, sent arquebisbe de València, va ser abat de Valldigna i iniciador de la Sala Capitular del monestir de Santa Maria, molt pareguda a la capella de la Llotja de València, obra de Pere Comte, amb el qual l’arquebisbe tenia molt bona relació i que pot tindre molta relació amb aquesta construcció valldignenca. I no oblidem tampoc una possible intervenció en el Palau de l'Abat.

Interessava a la Valldigna perquè se suposa, mancant justificació documental, que Alexandre VI va poder obtenir molts dels fons necessaris per a accedir al Papat de les rendes de l’abadia de Valldigna. Cert o no, ens falta la prova documental que, per què no? pot trobar-se en aqueixos arxius durant tants segles secrets i que han de donar molta llum sobre ambdos Papes.

En aquestes últimes dècades hem sentit a molts historiadors de prestigi comentar que a Roma podien estar les claus de la relació monestir de Valldigna-Alexandre VI i, també, de la relació borgiana amb el nostre cenobi. No hem de oblidar que César Borgia, el seu fill, va ser també abat de Valldigna i continuador de la Sala Capitular (els escuts d’Alexandre VI i de Cèsar Borgia formen dos de les claus de la volta de creueria del sostre) mentre que l’abat Pere Lluis de Borja la va concloure. 

Els escuts dels Borja il·lustren dos de les claus de la volta de creueria

L'institut afirma que ha efectuat moltes gestions infructuoses amb la Generalitat (que es qui regeix el monestir a través de la “Fundació Jaume II el Just”), la Diputació de València i ajuntaments simbòlics per a la família valenciana més universal, com Xàtiva (bressol dels pontífexs) o Gandia han quedat en res.

Els documents poden aportar coneixements sobre la dimensió espiritual dels Borja; el seu entorn format per valencians; l'administració de l'economia vaticana; la seua tasca de mecenes; les butlles alexandrines referides al Nou Món o les cartes privades d'Alexandre VI i els seus fills.

Tot açò ara escapa de València, territori que els va veure nàixer, créixer i projectar-se cap al Papat, territori que encara segueix ple de vestigis seus, com la Sala Capitular del nostre Santa Maria de Valldigna.
-