Si els temps no canviaren i tot fóra diferent... Una història al voltant de la Taula de Canvis i la banca actual

Llotja de València on estava la Taula de Canvis

La Taula de Canvis va aparèixer durant el regnat de Jaume I el Conqueridor. La legislació romana i goda que regien el negoci va ser substituïda, amb nous articles. Així, el 13 de febrer del 1300 s’establia que que el banquer que es declarara en fallida seria humiliat per un pregoner davant tot el poble i forçat a viure en una estricta dieta de pa i aigua fins que retornara als seus creditors la quantitat completa dels dipòsits.

A partir del 16 de maig del 1301 els banquers estaven obligats a obtenir fiances i garanties de tercers per a operar. ¿I com sabien els clients quin banquer tenia la fiança? Mirant el mantell que estenia sobre la taula de treball, o siga, els mantells confirmaven si els banquers eren solvents. Qualsevol banquer que trencara la norma era declarat culpable de frau. 

Però com sol passar, els banquers prompte van començar a enganyar als seus clients. I el 14 d'agost del 1321 es va establir que els banquers que no compliren els seus compromisos, se'ls declarava en fallida i si no pagaven els deutes en el termini d'un any, queien en desgràcia pública i un pregoner donaria la novetat a tot el poble. I després, el banquer era decapitat directament enfront del seu mostrador, i les seues propietats venudes localment per a pagar als seus creditors.

No ens inventem gens. Existeixen evidències documentals que açò es cumplío, i per exemple, el banquer català Francesc Castelló, va ser decapitat enfront del seu mostrador de Barcelona el 10 de novembre de 1360, en estricte compliment de la llei. 

 

Taula de canvis

Un fet està clar: els delictes, malgrat el temps, no han canviat gaire. Si que han canviat les condemnes. Francesc Castelló era banquer i un mal dia va quedar “abatut”. No s’usava “bancarrota” “ni fallida”, sinó abatut (“banquer abatut”, diu el document). De fet el dicccionari ho diu ben clart: Abatre és també fer fallir, cessar en el comerç per impossibilitat de satisfer els pagaments i les obligacions. 

I marcava la norma que, si era possible, s’executaraa la sentencia al lloc on s’havia comès el delicte. En aquest cas va ser davant de l’establiment de Francesc Castelló. Era a la plaça dels Canvis de Mar, avui desapareguda, ben propera a la Llotja de Barcelona, on es movien els diners. I un dimarts de novembre, a posta de sol, va ser decapitat el banquer. 

La història no ens conta les sensacions al coll que notarien els col·legues d’en Francesc que estarien presents. Ara, eixes practiques ara no s’esdeven: Com no els banquers del segle XXI, els d’ara, encara celebrarien com un triomf de la civilització i la modernitat que, avui dia, els directius que enfoncen una entitat financera no se’ls talla el cap, sinó que damunt i com a premi tornen a casa amb uns “pocs eurets” a la butxaca per tornar a començar o per gaudir d’una bona jubilació. 

Però…. I si la historia no fora la mateixa perquè el costum de separar el cap del cos dels banquers que fan fallida continuara fins als nostres dies? Sí, seria un recurs bèstia, però els bancs rescatats amb diners públics disposarien d’un gran mitjà per recuperar la confiança dels clients i de la societat. 

I com que ens hem modernitzat, ara un dia els afectats rebrien una carta del departament d’atenció al client: 

 

Junta accionistes de Bankia

Benvolgut/da … 

La nostra entitat, per tal d’aconseguit la satisfacció dels seus clients i accionistas, el convida a la decapitació pública de l’antic director general i de tot el seu consell d’administració. 

L’acte tindrà lloc a …………… el … , a les 5 de la vesprada. L’aforament s’ha quedat menut davant les sol·licituds però qui no dispose d’invitació per seguir l’acte en directe, ho podrà fer des de pantalles gegants situades als llocs cèntrics de les principals poblacions. 

El programa d’actes és el següent: 

Parlaments de Joan Filldedéu i de Josep Marendins, de 14 i 103 anys, com a més jove i més gran en representació dels afectats per la fallida.

Entrada dels antics dirigents, prèviament enquitranats, damunt de carros portats per posseïdors d’accions preferents de l’entitat.

Volta al recinte perquè els assistents facen ús de la bossa de plomes de gallina que les donaran en presentar la invitació a les taquilles de l’entrada.

Tamborinada final per 25 colles de trompetes i tambors i separació de caps

El caps dels executats s’exposaran es estands preparats perquè tots s’enduguen un record fotogràfic i poder penjar la foto als comptes de facebook o twitter. 

Esperem que l’acte aprofite per enfortir els lligams de confiança entre la nostra entitat i els clients en un futur d’esperança i prosperitat.

 

Clar que açò del final és una simulació, una història de ficció en el segle XXI. Perquè com deia la cançó, els temps han canviat i com no, ens hem civilitzat.

-