Nota: Aquest ESTAT DE LA QÜESTIÓ va ser escrit abans de conéixer els pressupostos ahir de l'Estat que, confirmen, el que ací es diu: ni el PP valencià ni Fabra pinten res a Madrid.
Hem assistit aquests dies al gran fracàs a les Corts Valencianes a
l'hora d'aconseguir un gran pacte que exigesca al govern de Rajoy el pagament
dels 11.000 milions que l'Estat deu al País Valencià.
Un pacte impossible perquè, una vegada més, el PP valencià s'ha tancat en banda i ha demostrat estar subordinat als interessos del seu partit a Madrid abans que defensar els interessos del poble valencià on més cal: el Congrés dels Diputats i, fins i tot, trencant la disciplina de vot.
Les negociacions en les Corts Valencianes cercaven el pacte i reclamar al Govern de Rajoy més recursos econòmics. Es van trencar el dimecres per la falta de garanties del PP de mantindre a capa i espasa a Madrid la reivindicació fins a les últimes conseqüències.
El pes de les negociacions el van dur populars i socialistes. Ja se sap: són els majoritaris i fan al seu antull quan volen: canvien la Constitució per a salvar els Bancs, impedeixen la reforma de l'Estatut…
La premsa afirmava que es van acostar postures. Fins i tot el PP va acceptar que el nou model s'aplique a partir de l'1 de gener de 2014 a pesar que el ministre Montoro el vol en el 2015. No ho oblidem: cada any que passa perdem mil milions per no tenir el finançament de la resta de l'Estat.
No va haver-hi acord perquè el deute històric d'11.000 milions comence a abonar-se en el 2014: El PP es va negar a posar terminis al pagament de l’Estat. I ja ens direu per a què serveix reconéixer un deute i no concretar de cap manera fer-lo efectiu.
De nou es va constatar que al PP allò del finançament ni li importa gens i buscaba un acord a València que donara oxigen al president Alberto Fabra. Un president desacreditat després que el PP, el seu partit, retirara fa dos setmanes de l'ordre del dia del Congrés una reforma de l'Estatut que blidava i assegurava les inversions de l'Estat en les terres valencianes en igual de condicions a la resta.
Ací sorgeix la pregunta: ¿Perquè volem un acord en les Corts Valencianes si després no va a tenir conseqüències davant el Govern i les Corts Generals? Es diu que el PSOE estava disposat a assumir el cost polític d'un acord amb el PP i deixar de costat Compromís i EU, si els populars garantien que aguantarien a Madrid. Seran il·lusos!
I els populars van fugir de l’acord amb l'argument que era entre forces polítiques valencianes i a Madrid "ja vòrem què passa”. Els populars diuen que els interessos valencians els defensa el president Fabra, i és qui ha de negociar davant el Govern de Rajoy. O siga, el PP volia un xec en blanc per a salvar-li la cara a Fabra, completament desacreditat com ja hem dit, després de la retirada de l'ordre del dia de la reforma de l'Estatut.
No hem d’oblidar que hi ha un acord pel finançament, aprovat per unanimitat el 8 de maig de 2012 en les Corts Valencianes. No oblidem tampoc que 48 dies després, el PP va tombar en el Congrés de Madrid la proposta que arreplegava eixe pacte de les Corts i, per a més burla per als valencians, afirmava en el Congrés de Diputats que estàvem ben finançats. L’ acord es va tornar a portar a ple del Congrés el 26 de febrer deñ 2013, i els populars tornaren a tombar-lo. I de nou, no hi ha dos sense tres, fa uns dies es retirava la proposta de l'ordre del dia.
Davant aqueix panorama ¿ens podem fiar els valencians que els acords de València seran defensats a Madrid? ¿Existeix alguna garantia que el PP prioritze els interessos valencians i els pose per davant del seu partit? No cap. No existeix cap garantia i a les proves i fets narrats ens remetem.
Per això caldria un plante en el Congrés, i en les condicions actuals, un plante dels diputats valencians en l'el Congrés de Madrid és impossible. El PP valencià no pinta res, Fabra no pinta fava ni posa el que cal posar quan hi ha en joc la reforma de l'Estatut i blindar, com Catalunya i Andalucia, les inversions en la nostra terra. El gran problema és la invisibilitat de la comunitat a Madrid. I la nòmina dels diputats.
En aquest context recordem les manifestacions del sindic de Compromís, Enric Morera, després del fracas negociador: tot era una operació per salvar-li la cara a Fabra i la imatge del PP i neutralitzar els partits que, com Compromís, sempre han defensat un finançament just per als valencians. ¡Quanta raó que tens!
Un pacte impossible perquè, una vegada més, el PP valencià s'ha tancat en banda i ha demostrat estar subordinat als interessos del seu partit a Madrid abans que defensar els interessos del poble valencià on més cal: el Congrés dels Diputats i, fins i tot, trencant la disciplina de vot.
Les negociacions en les Corts Valencianes cercaven el pacte i reclamar al Govern de Rajoy més recursos econòmics. Es van trencar el dimecres per la falta de garanties del PP de mantindre a capa i espasa a Madrid la reivindicació fins a les últimes conseqüències.
El pes de les negociacions el van dur populars i socialistes. Ja se sap: són els majoritaris i fan al seu antull quan volen: canvien la Constitució per a salvar els Bancs, impedeixen la reforma de l'Estatut…
La premsa afirmava que es van acostar postures. Fins i tot el PP va acceptar que el nou model s'aplique a partir de l'1 de gener de 2014 a pesar que el ministre Montoro el vol en el 2015. No ho oblidem: cada any que passa perdem mil milions per no tenir el finançament de la resta de l'Estat.
No va haver-hi acord perquè el deute històric d'11.000 milions comence a abonar-se en el 2014: El PP es va negar a posar terminis al pagament de l’Estat. I ja ens direu per a què serveix reconéixer un deute i no concretar de cap manera fer-lo efectiu.
De nou es va constatar que al PP allò del finançament ni li importa gens i buscaba un acord a València que donara oxigen al president Alberto Fabra. Un president desacreditat després que el PP, el seu partit, retirara fa dos setmanes de l'ordre del dia del Congrés una reforma de l'Estatut que blidava i assegurava les inversions de l'Estat en les terres valencianes en igual de condicions a la resta.
Ací sorgeix la pregunta: ¿Perquè volem un acord en les Corts Valencianes si després no va a tenir conseqüències davant el Govern i les Corts Generals? Es diu que el PSOE estava disposat a assumir el cost polític d'un acord amb el PP i deixar de costat Compromís i EU, si els populars garantien que aguantarien a Madrid. Seran il·lusos!
I els populars van fugir de l’acord amb l'argument que era entre forces polítiques valencianes i a Madrid "ja vòrem què passa”. Els populars diuen que els interessos valencians els defensa el president Fabra, i és qui ha de negociar davant el Govern de Rajoy. O siga, el PP volia un xec en blanc per a salvar-li la cara a Fabra, completament desacreditat com ja hem dit, després de la retirada de l'ordre del dia de la reforma de l'Estatut.
No hem d’oblidar que hi ha un acord pel finançament, aprovat per unanimitat el 8 de maig de 2012 en les Corts Valencianes. No oblidem tampoc que 48 dies després, el PP va tombar en el Congrés de Madrid la proposta que arreplegava eixe pacte de les Corts i, per a més burla per als valencians, afirmava en el Congrés de Diputats que estàvem ben finançats. L’ acord es va tornar a portar a ple del Congrés el 26 de febrer deñ 2013, i els populars tornaren a tombar-lo. I de nou, no hi ha dos sense tres, fa uns dies es retirava la proposta de l'ordre del dia.
Davant aqueix panorama ¿ens podem fiar els valencians que els acords de València seran defensats a Madrid? ¿Existeix alguna garantia que el PP prioritze els interessos valencians i els pose per davant del seu partit? No cap. No existeix cap garantia i a les proves i fets narrats ens remetem.
Per això caldria un plante en el Congrés, i en les condicions actuals, un plante dels diputats valencians en l'el Congrés de Madrid és impossible. El PP valencià no pinta res, Fabra no pinta fava ni posa el que cal posar quan hi ha en joc la reforma de l'Estatut i blindar, com Catalunya i Andalucia, les inversions en la nostra terra. El gran problema és la invisibilitat de la comunitat a Madrid. I la nòmina dels diputats.
En aquest context recordem les manifestacions del sindic de Compromís, Enric Morera, després del fracas negociador: tot era una operació per salvar-li la cara a Fabra i la imatge del PP i neutralitzar els partits que, com Compromís, sempre han defensat un finançament just per als valencians. ¡Quanta raó que tens!
Fabra = marioneta
ResponEliminaEl PP valencià segueix ofrenant noves glòries a Espanya mentre que a Espanya continuen sense aportar el que ens pertoca.
Fins què els valencians no ens adonem i deixen de seguir ofrenant noves glòries a Espanya, això és el que continuarà passant.
Som un poble sumís per història, fins quan??? Només cal vore com comença l'himne (trist) dels valencians...
I dic, fins quan?
Madrid i. Espanya no ens regalaran res. EL que per dret ens pertany ho hem de guanyar lluitant i la batalla comença a les urnes : govern valencià per als Valencians
ResponEliminaNi una inversió a Tavernes!!! Ni una, i ja van tres voltes!!! Ni obres del vaca, ni la depuradora, ni la canalització!
ResponEliminaSenyor manolo vidal, voste cobra 40.000 euros de la diputacio del seu partit. Perque no fa alguna cosa pel seu poble, perque no es preocupa i exigeix al seu president un millor finançament per a tavernes i valencia??
Pose tots els esforços en axo i no en criticaro tot i fer mocions ilegals en la transfuga karina.
Tens rao anònim de les 11.18, la batalla comença a les urnes. Però amb vots està demostrat que no hi ha prou. Hi ha que participar, col·laborar, aportar idees, imatginació, il·lusió, fer costat... Si esperem a maig de 2015 tindrem més PP. Perquè?.Doncs perque nosaltres no sentim formar part de ningun projecte, ( la política no va amb mi, solem dir ) i els del PP es sentem perfectament representats per aquesta colla de bandarres, (trànsfuga inclos ). Despres de tots els degavells que han fet i fan ningú al PP obri la boca. La dita popular és sabuda: Qui calla otorga, un poble té els governants que mereix... No vec jo a Tavernes giran-li la cara al PP, després de tot el que han fet i fan i veient la reacció del poble pla (eixe que no sap de política) a 2015 més PP. Temps al temps.
ResponElimina