INFORME: La publicitat institucional o l’arma de control dels mitjans de comunicació

Els diners públics en publicitat s’han convertit en una arma de la Generalitat del PP per a controlar diaris, televisions i ràdios. Els criteris de seguidisme i la desactivació de les postures crítiques estan per damunt de l’audiència. El diari digital “L’informatiu” ha posat nom als ordidors de l’estratègia. Açò es un resum.

Ahir diumenge, la gran majoria dels diaris d’informació general portaven una pàgina sencera de publicitat de la Generalitat Valenciana, concretament un anunci titulat “Som Comunitat”. En esta època de crisi i amb la situació extrema que patixen els mitjans de comunicació, sobretot els diaris en paper, amb desenes d’acomiadaments i retalls en totes les partides, la publicitat institucional s’ha convertit en una taula de salvació, i això el poder polític ho sap.

I no han escatimant en esforços. La Generalitat el PP valencià ha teixit una xarxa de de prebendes alhora de repartir els diners institucionals que ofega els mitjans crítics i subvenciona els afins. Al cap d’esta xarxa de control dels mitjans de comunicació privats trobem el gabinet del president de la Generalitat, Francisco Camps. Dos dones són les que fan i desfan en este sentit i s’han convertit en “policies dels continguts”, una especialitzada en periodisme i l’altra en publicitat. Són la secretària autonòmica de Comunicació, Núria Romeral, i la històrica de la comunicació i directora general de Política Institucional, Dora Ibars. Ambdós amb fil directe amb el president.

Dora Ibars controla els diners públics que es repartixen entre les diferents empreses de comunicació i no precisament amb un criteri d’audiència. Diaris com La Razón o l’ABC estan plens d’anuncis d’institucions afins al PP, quan són capçaleres pràcticament residuals a la Comunitat. La publicitat als mitjans crítics com Levante-EMV o El País es convertixen en “favors”, que després esperen ser recompensats.

Però Ibars no és només “la dels diners” i també s’ha convertit en la gestora del tancament de TV3 a la Comunitat.. Esta publicitària, que ja exercia el mateix lloc de treball en l’època d’Eduardo Zapalana, va iniciar el procés de multes a Acció Cultural del País Valencià que acabaren amb la desaparició de gran part dels repetidors. Esta tasca l’ha seguit ara la Conselleria de Justícia. Ibars es dedica en estos moments a l’eliminació de les televisions que emeten en “il•legal”.

Així i tot, encara no han actuat contra la majoria de TDT que van donar en concessió i que no acomplixen els requisits com són els casos d’Intereconomía, Popular TV, La 10 o Libertat Digital, televisions que van del espectre del centre polític a l’extrema dreta.

L’altra dóna forta de la política de comunicació del Consell és Nuria Romeral. Romeral és, junt a Pablo Landecho, la persona de més confiança del president de la Generalitat, Francisco Camps. Va passar de ser una cap de premsa a obtindre la secretaria autonòmica de Comunicació. Esta llicenciada en Periodisme pel CEU Cardenal Herrera controla la política comunicativa i no té cap problema en parlar amb directors de diari sobre “periodistes subversius”.

Al marge d’estes polítiques amb els mitjans privats, “els més problemàtics” en una possible campanya mediàtica crítica contra el Consell de Francisco Camps, el PP valencià compta amb l’arma gens menyspreable de RTVV. Des de Canal 9 i com ja és força conegut realitza un control en una manipulació dels continguts que silencia a l’oposició i lloa constantment les polítiques de la Generalitat i del partit en el poder. Segons fonts del PSPV, el secretari general dels socialistes valencians, Jorge Alarte, ha aparegut només en 15 minuts d’imatges des que va ser nomenat, ja fa dos anys. A més a més, la majoria de voltes relacionat amb notícies negatives.

Els altres grups polítics amb representació a Les Corts, Compromís i EUPV, ni apareixen en el informatius de la televisió pública. A este fet se li ha d’afegir l’atac sistemàtic i el silenciament dels sectors de la societat crític amb el model implantat pel PP a la Comunitat. Els grups de música en valencià o entitats com Escola Valenciana o ACPV, directament no existixen per a Canal 9.

Una xarxa economico-mediàtica molt complexa que, amb el pas del temps i la crisi, ha amansat els mitjans que no estaven controlats i posa en qüestió la mateixa democràcia valenciana

- Text resumit i fotografia de Dora Ibars: L'informatiu.