El dissabte, després de 44 anys, per primera vegada vaig decidir anar amb els meus fills menuts i als meus nebodets - 4, 6, 8 i 10 anys, a fer des de Tavernes la marxa de les torxes, per a ensenyar-los el nostre pasat, per a revindicar les nostres arrels i els nostres costums.
En primer lloc, l’eixida era a les 18:30 i a les 18:10 ja no era ningú al lloc de congregació. No he pogut comprar les torxes per a guaudir de la caminata fins el monestir. He pogut parlar ambs els de Proteccio Civil que molt amablement m’han dit que tranquil que a l’assut es parararia una estona per a esperar la resta de la gent i podría comprar o conseguir les torxes. 1a mentida.
He seguit caminant amb els menuts, a soles, fins que a l’altura de la Fontarda els he pogut agafar. Sort que hi havia més gent i no me he trobat abandonat. Gràcies als scouts que estaven a la Fontarda, que ens han venut suc de toronja i uns rotllos de sandwitx que se han agrait tenint en compter la que estava caent. (Eren les voltant de les 19:30)
Hem arribat a les portes del monestir i he pogut escoltat el manifest i se m’ha posat la pell de gallina, tenint en compter els temps que corren. Sempre que vaig a un lloc solc remirar per si veig a gent que conec i francament, no he trobat a cap dels mandataries del meu poble (Tavernes) i me he sentit estrany en el lloc. Esperava mes del meus politics, son els meus representans i encara que no siga del seu partit, que menys que estar en el lloc que es pertoca. Es veu que les relaciones de veinat deslumbrem per la seua incomparecència.
Tras la lectura del mateix, se’ns ha informat que teniem a la nostra disposició uns autobusos que eixien cap a Benifairo i Tavernes. Que despres del correfoc, desde la rodona del cantó del monestir n’hi ha altres a la nostra disposició. 2ª mentida
Els nanos volien gaudir del correfoc. Ha sigut emocionant, pero... He tingut la sensacio mateixa que tenen els gossos quant se´ls abandona, quant ningú s'enrecorda dels mateixos, m’he vist abandonat per part de les autoritats de la Mancomunitat de la Valldigna.
Despres d’esperar una llarga estona (1h 30 minuts) en el lloc indicat per la portaveu del manifest, i una volta acabat el correfoc, al voltant de 30 persones esperant el autobus, i veient la situació com pintava, uns i altres han trucat als familiars per a conseguir transport per a tornar a casa. M’he trobat a les 22:30 de la nit, amb uns nanos de 4, 6, 8 i 10 anys que han volgut gaudir de la festa de la Valldigna, que han anat passa a passa, des de Tavernes fins a Simat, per a recolzar el Dia de la Valldigna i s’han vist abandonats per les autoritats de la Mancomunitat. I gràcies a varies families de Benifairó que han pogut contactar amb l’ajuntament i els ha dit que no hi ha més “calés” per als autobusos, perquè si no encara estaria esperant els autobusos anunciats a bombo i platillo en la fabulosa radio de Tavernes.
He hagut de trucar a diversos amics per poder portar als nanos a casa.I jo pregunte, algu creu que els nanos, que representen el futur nostre, tindran mes ganes de gaudir de la marxa de les torxes o del dia de la Valldigna. Vosaltres mateixa sabeu la resposta. Així va el país.
En primer lloc, l’eixida era a les 18:30 i a les 18:10 ja no era ningú al lloc de congregació. No he pogut comprar les torxes per a guaudir de la caminata fins el monestir. He pogut parlar ambs els de Proteccio Civil que molt amablement m’han dit que tranquil que a l’assut es parararia una estona per a esperar la resta de la gent i podría comprar o conseguir les torxes. 1a mentida.
He seguit caminant amb els menuts, a soles, fins que a l’altura de la Fontarda els he pogut agafar. Sort que hi havia més gent i no me he trobat abandonat. Gràcies als scouts que estaven a la Fontarda, que ens han venut suc de toronja i uns rotllos de sandwitx que se han agrait tenint en compter la que estava caent. (Eren les voltant de les 19:30)
Hem arribat a les portes del monestir i he pogut escoltat el manifest i se m’ha posat la pell de gallina, tenint en compter els temps que corren. Sempre que vaig a un lloc solc remirar per si veig a gent que conec i francament, no he trobat a cap dels mandataries del meu poble (Tavernes) i me he sentit estrany en el lloc. Esperava mes del meus politics, son els meus representans i encara que no siga del seu partit, que menys que estar en el lloc que es pertoca. Es veu que les relaciones de veinat deslumbrem per la seua incomparecència.
Tras la lectura del mateix, se’ns ha informat que teniem a la nostra disposició uns autobusos que eixien cap a Benifairo i Tavernes. Que despres del correfoc, desde la rodona del cantó del monestir n’hi ha altres a la nostra disposició. 2ª mentida
Els nanos volien gaudir del correfoc. Ha sigut emocionant, pero... He tingut la sensacio mateixa que tenen els gossos quant se´ls abandona, quant ningú s'enrecorda dels mateixos, m’he vist abandonat per part de les autoritats de la Mancomunitat de la Valldigna.
Despres d’esperar una llarga estona (1h 30 minuts) en el lloc indicat per la portaveu del manifest, i una volta acabat el correfoc, al voltant de 30 persones esperant el autobus, i veient la situació com pintava, uns i altres han trucat als familiars per a conseguir transport per a tornar a casa. M’he trobat a les 22:30 de la nit, amb uns nanos de 4, 6, 8 i 10 anys que han volgut gaudir de la festa de la Valldigna, que han anat passa a passa, des de Tavernes fins a Simat, per a recolzar el Dia de la Valldigna i s’han vist abandonats per les autoritats de la Mancomunitat. I gràcies a varies families de Benifairó que han pogut contactar amb l’ajuntament i els ha dit que no hi ha més “calés” per als autobusos, perquè si no encara estaria esperant els autobusos anunciats a bombo i platillo en la fabulosa radio de Tavernes.
He hagut de trucar a diversos amics per poder portar als nanos a casa.I jo pregunte, algu creu que els nanos, que representen el futur nostre, tindran mes ganes de gaudir de la marxa de les torxes o del dia de la Valldigna. Vosaltres mateixa sabeu la resposta. Així va el país.
T. Simó
No es publicaran comentaris sobre els articles d'opinió.
ResponElimina