Una troballa excepcional: els goigs de Sant Pere i la seua recuperació

 

La localització casual d’un text mecanografiat dels Goigs a Sant Pere de Tavernes dins del treball de documentació per al llibre “Festes i celebracions de la Valldigna” ( en edició) ens ha permés recuperar una composició devocional que, amb el pas dels anys, havia quedat fora de la memòria col·lectiva.

El document conservat, que podríem considerar inèdit, no correspon a un full de goigs imprés, sinó a la còpia escrita a màquina que, per les característiques tipogràfiques, podem situar-la cap a mitjan segle XX. Tanmateix, la llengua emprada, determinades formes ortogràfiques i, sobretot, el caràcter tradicional del contingut fan pensar que el text mecanografiat seria còpia d’una composició anterior.

La troballa té un interés especial perquè aquests goigs fa anys que no es canten i recullen episodis de la història de Tavernes que avui dia són desconeguts. Són testimoni d’una antiga pràctica religiosa, però formen part de la memòria del poble que corria el risc de perdre’s.

Mecanoscrit original dels goigs de Sant Pere

 

Dotze cobles, sis dedicades a Tavernes

El text el forma dotze cobles amb dues parts clarament diferenciades. Les sis primeres estan dedicades a la figura de Sant Pere, amb episodis de la seua vida i de la tradició cristiana. És el contingut habitual de molts goigs: presentar la vida, les virtuts i els miracles del sant al qual es dedica la composició i invocar-ne la protecció. Però a partir de la setena cobla s’abandona la narració sobre Sant Pere i es trasllada a Tavernes, en un text d’un valor singular com a document de la tradició local.

Els goigs conten la llegenda de la troballa de la imatge de Sant Pere – avui desapareguda – i el relat continua amb tradicions relacionades amb aquesta imatge i els favor que va oferir a la nostra ciutat quan s’esdevenien successos com graníssol, contagis i d’altres calamitats, entre elles les que amenaçaven l’agricultura, com la plaga de llagosta, on el sant va eliminar l’amenaça d’arrasar els camps amb un vent que va enfonsar-la en la mar.

Un conjunt de narracions que resulta molt interessant perquè avui no formen part de la memòria del poble. Els goigs són ara els dipositaris d’una tradició oral local perduda, en conservar creences i relats que vinculen la protecció del Sant Pere amb la vida quotidiana de Tavernes.

Durant anys Tavernes festejava Sant Pere amb foguerades

Uns possibles goigs del segle XVIII

El full mecanografiat en valencià però allunyat de la normativa actual ens planteja la possible còpia d’un text molt anterior en el temps i més si quan pensem en la situació de la nostra llengua en els anys 40-50 del franquisme amb prohibició d’escriure textos. Com a hipòtesi d’una possible datació – pel vocabulari i el mateix fet d’haver-se arreplegat en valencià- caldria situar-los al segle XVIII, l'edat d'or dels goigs per la màxima eclosió en fulles impreses. La literatura culta es castellanitzava, però els goigs van mantindre el valencià com a llengua viva i vehicular, calia arribar al poble pràcticament analfabet en les seues devocions locals i llengua.

 Com hem dit les narracions contingudes en els goigs, avui desconegudes, seria un factor més per a reafirmar un antic origen inicial. I uns detalls: els goigs donen a Sant Pere el tractament de “Patró”, cosa que ens transportaria a una època anterior al patronatge del Crist de la Sang i, a més,  no expliquen amb massa detall els fets miraculosos que narren, es limiten simplement a mencionar-los, com donant a entendre que eren massa coneguts pel veïnat valler, tot i que modernament ens resulten totalment desconeguts.

Durant el segle XVIII, malgrat les lleis borbòniques que imposaven el castellà en l'administració, l'Església encara mantenia – cada vegada menys- el valencià en la predicació i la devoció popular per necessitat comunicativa. L’arraconament sistemàtic del valencià va ser més al segle XIX i principis del XX quan el valencià es substituït pel castellà en la premsa parroquial i en la litúrgia que no era en llatí.

 

Saltant la foguera de Sant Pere

L’estudi dels goigs

La composició poètica presenta en el text moltes irregularitats. Les cobles no segueixen el mateix esquema mètric ni mantenen un sistema estable de rimes. Al costat de versos pròxims a l’heptasíl·lab tradicional n’apareixen de molta diferent extensió, i les rimes poden ser consonants, assonants o simplement inexistents. En conjunt, no mantenen un patró estròfic uniforme per al conjunt de cobles.

Davant aquestes característiques, s’ha treballat en una versió normalitzada i poèticament regularitzada que conserva el contingut, el sentit devocional i, molt especialment, les tradicions pròpies de Tavernes presents en el testimoni. La llengua s’ha adaptat al valencià normatiu actual, eliminant castellanismes i construccions impròpies, i es conserven les formes genuïnes de Tavernes i els elements que aporten informació sobre la tradició local. 

Cobla III

Poble feliç, oh Tavernes,

teniu per pare el Clauer,

que obri les portes eternes

per gràcia del gran poder,

de Jesucrist, l’Home-Déu,

per a la nostra redempció.

  

Cobla X

De Sant Pere era la peça,

l’estàtua molt venerada,

està en l’altar, a la dreta

de la porta d’entrada.

Amb el pas dels molts anys,

va rebre restauració.

 

 Cobla XII

 

Una plaga de llagosta

els camps volia arrasar;

Sant Pere donà resposta:

el vent les va agranar;

i les enfonsà com pedres

dins la mar amb profusió.

 

(Aquestes 3 cobles corresponen a la versió normalitzada) 

 

 La mètrica ha regularitzat les cobles en versos heptasíl·labs, atenent a la tradició de goigs valencians i davant l’absència d’un esquema regular de rima en el text antic conservat, s’ha donat unitat al conjunt amb l’ús tradicional de rima creuada “abab”, deixant lliure el cinqué vers i amb un sisé final de la cobla que rima sempre amb el segon vers de la tornada: "moveu-nos a contrició".

Tot l’estudi i treball efectuat, la història, l’estudi, la transcripció diplomàtica i l’adaptació al valencià normatiu i una explicació detallada del significat de cadascuna de les 12 cobles s’ha plasmat en un llibre d’edició d’autor.

Més enllà del seu valor estrictament religiós, aquests goigs documenten la història cultural de Tavernes. La troballa, fruit de la casualitat, ha servit per recuperar relats històrics sobre la relació de Sant Pere i Tavernes: la seua protecció davant calamitats i les formes de religiositat popular dels nostres avantpassats quan afrontaven els perills que afectaven el poble.

La recuperació permet que paraules amb anys de silenci puguen tornar a formar part del patrimoni festiu, religiós i popular de Tavernes i la Valldigna.

  M. Joan