Els inicis de les festes majors de Tavernes (part I)

Eixida del Crist del Calvari per a la "baixà"

Tavernes inicia aquesta setmana les festes majors dedicades als patrons, el Santíssim Crist de la Sang i la Divina Aurora, alcaldessa perpètua i benefactora de Tavernes.

Les festes major se celebraven fins als anys 1970 la darrera setmana de setembre i, inclús, la primera d’octubre, coincidint amb les que Gandia dedica a Sant Francesc de Borja, i això era així perquè canviaven de data segons anara la collita de l’arròs. El seu conreu, característic de la marjal vallera, va desaparèixer amb la dessecació de la Partida els anys seixanta del segle passat. Hi va haver l’any 1970 la intenció de traslladar-les a la primera quinzena del mes d’agost, amb un fracàs tan estrepitós que mai més es va plantejar el canvi.

Les primeres festes estan documentades a Tavernes a principi del segle XIX i fan referència a les «festes de carrer» organitzades en la localitat, que tenia 4.000 habitants. Els carrers de Sant Benet, del Carme, de Sant Agustí, de Sant Josep i de la Mar celebraven festejos entre els mesos de juny i d'octubre, i a l'agost les dedicades a la Divina Aurora, que el veïnat ja considerava com les festes de tot el poble i eren les majors de Tavernes, tant pels actes programats en el seu honor com per la devoció dels nostres avantpassats. Cal dir que per als actes del carrer es necessitava l’autorització expressa de l’abat, senyor territorial de Valldigna.

 

Bous a l'any 1930 en la plaça Major (acolorida)

I cal parlar de les festes del carrer de Sant Agustí perquè, en sol·licitar permís a l’abat, ho feia per a tres dies de corregudes de vaquetes amb la particularitat, com diu el document, de ser «en plaça tancada segons costum». Eixe matís «segons costum» ens descriu que ja se celebraven espectacles taurins en un clos tancat, cosa bastant cridanera, en les primeres dècades del 1800.

Les festes de carrer perderen protagonisme i el guanyaren les celebracions dels patrons de la localitat organitzades per l’Ajuntament, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX, quan l'estructura i organització municipal de les poblacions va quedar fixada per lleis.

Crist de la Sang

 

Origen de les festes actuals

Les festes majors de Tavernes, tal com les coneixem hui, s’inicien a finals del segle XIX i el seu origen està estretament vinculat a l’epidèmia de còlera morbo que va patir la ciutat l’any 1885. La situació arribà a ser tan dramàtica que l’Ajuntament decidí baixar el Crist de la Sang des de l’ermita del Calvari fins a l’església parroquial per demanar-li protecció.

Desapareguda l’epidèmia, el consistori va organitzar festes dedicades al Crist abans de retornar-lo a l’ermita. En la primera «pujà», el 9 d’agost de 1885, va participar la Banda de Música i l’Orquestra Primitiva de Xàtiva, amb sermó de la missa predicat pel canonge de València José Cirugeda. Aquella mateixa nit, un gran riu humà, precedit de traques i dels sons del tabalet i la dolçaina, protagonitzà la primera baixada coneguda.

Els anys següents Tavernes va celebrar festes en honor del Crist i, amb els inevitables canvis del pas del temps, es convertiren en l’origen de les actuals festes majors. La «baixà» va adquirir un caràcter molt religiós, sobretot a partir de la darrera postguerra. L’arribada de la democràcia marcarà la participació de l'Ajuntament segons el signe polític del govern municipal, tot i que els darrers anys l'Ajuntament ha recuperat el protagonisme del segle XIX quan va impulsar la primera baixada.

Les primeres festes foren "de carrer". Una imatge de 1920 acolorida 

La festa religiosa de la Divina Aurora fou difosa a la nostra comarca pels pares dominics predicadors del convent de Llutxent a mitjan segle XVIII. La imatge de la Divina Aurora és del segle XVIII. Està vestida amb una túnica blava farcida d’estels, representació de la matinada, i du corona de plata, del segle XVIII. La imatge representa una Mare de Déu jove —ja que l’aurora simbolitza la primera llum del dia— i no porta el Jesús Xiquet al braç, com és habitual en gran part de la imatgeria mariana.

En la guerra del 1936 la imatge de la patrona va estar a punt de ser cremada, com va ocórrer amb el Crist de la Sang, i es va salvar gràcies al fet que un veí se la va emportar a sa casa i la va amagar entre dues parets.

La tradició mana commemorar la Divina Aurora el dilluns de festes, i es feia amb un gran volteig de campanes per anunciar la missa major amb sermó a la qual assistien les autoritats. A la vesprada tenia lloc una solemne processó pels carrers principals de la ciutat amb la participació de molts veïns.

Rosari de l'Aurora

L’any 1958 la processó passà a celebrar-se diumenge, i la patrona començà a acompanyar el Santíssim Crist de la Sang, patró de la ciutat, en el recorregut pels carrers de Tavernes. Des de l’any 2006, els festers de la Divina Aurora han recuperat la celebració tradicional. El primer diumenge de festes, de bon matí, se celebra el rosari a l’església de Sant Pere Apòstol, i el dimarts de festes té lloc la processó amb eixida des d’aquest mateix temple. Els fidels solen cantar els goigs i les cobles a l'església o al carrer.

En un apartat del llibre de pròxima publicació i del qual aquest article és un extracte i resumit, es publiquen els goigs corresponents al Santíssim Crist de la Sang i les cobles de la Divina Aurora, traduïdes per primera vegada al valencià, i amb un estricte respecte a la tradició valenciana, tant en la mètrica com en les rimes.

Després de l’explicació dels orígens, el segle XX marcarà una nova etapa en la configuració de les festes majors. Però això serà en la pròxima publicació.

L'article és un extracte i molt resumit de la primera part del capítol «Festes majors de Tavernes» del llibre de pròxima publicació «Festes i celebracions de la Valldigna», de M. Joan. Les imatges són una mostra de les que conté el llibre.