TRADICIONS: 2a part - La celebració i festa de Sant Antoni a la Valldigna: Simat

   

Extracte del capítol "La celebració i festa de Sant Antoni" del llibre inèdit "Les festes a la Valldigna" 

Sant Antoni sempre ha estat a Simat una de les festes principals de la localitat i de fet, al final del segle passat, era l’única població de la Valldigna que mantenia la diada com a festa local.

Una celebració que començava la vespra, amb la  crema de la gegantina foguera que es bastia a la Plaça Major, davant la façana de l’ajuntament. Antigament, i fins que es va asfaltar, la foguera s’emplaçava al carrer de l’Església.

 

Actualment, d’ençà d’un any sense clavaris, i després de fer-se càrrec el grup d’amics dels cavalls, coincidint també amb el fet que va deixar de ser festa local, la celebració es va traslladar al cap de setmana pròxim, excepte lògicament aquells anys – com passa enguany- que el dia 17 cau en cap de setmana i la foguera es cremarà dissabte, però la resta d’actes – missa, benedicció d’animals i processó- serà en diumenge.

Antigament la foguera de Sant Antoni prenia forma a partir del pi que l’ajuntament simater instal·lava a la Plaça Major durant les festes nadalenques. Al voltant, s’amuntegaven altres branques de pi fins a formar el conjunt espés i uniforme de llenya que cremava en fer-se fosc. Una altra foguera més petita, per als xiquets, es muntava al carrer del sant, enfront del mural ceràmic que el representa. Ara la foguera es munta al llarg de la setmana, i a poc a poc, va assolint l’alçada desitjada.

 

El foc esdevé el gran protagonista de la nit simatera. És el símbol de la purificació quan hem foragitat els mals esperits. I el sant a qui demanem la protecció està reconegut com un gran lluitador i vencedor del diable i de les seues temptacions.

El poder màgic i ancestral del foc atrau els veïns. Les espurnes rogenques en què es converteixen les branques amuntegades, dibuixen milers i milers de trajectòries lluminoses que es contraposen amb la foscor de la nit d’hivern. La festa, a pesar del fred de gener, és una de les més animades de la Valldigna.

La foguera, i amb ella l’infern de foc, minva a poc a poc fins esdevenir un munt acolorit de brases tot irradiant una agradívola escalfor al seu voltant. La foguera dels xiquets comença a cremar sobre les nou de la nit i, en minvar el foc, és  el moment que esperen els més atrevits per botar damunt de les brases i de la incipient cendra que s’hi ha estat formant. Fa uns anys s’aprofitava l’ocasió per a torrar en les brases carn i tota classe d’embotits. 

 

Després es crema la foguera gran. La gatzara al voltant del foc acaba a poc a poc però la festa continua amb una revetlla que, antigament se celebrava a les rodalies del carrer del sant o al carrer marcat pels festers. Mentre durava, la casa del sant estava oberta de bat a bat i els simaters hi acudeixen per visitar la imatge i fer dringar la campana del sant.

El costum de dringar la campaneta del sant conserva clares reminiscències del passat. No hem d’oblidar que Sant Antoni és a Simat un sant casamenter, un favor que les fadrines pensaven obtindrien amb el toc de la campana. Aquest significat s’ha vist canviat i actualment ha passat a ser patrimoni comú, sense diferència de sexe o edats. Fa uns anys era el porquet qui la duia colgant al coll, però la por a fer-lo malbé va aconsellar el canvi i ara la campana penja al costat.

 

 

Antigament, l’endemà de la crema del pi, dia gran de Sant Antoni, els festers portaven la imatge a l’església, on se celebra la missa dedicada al sant i tenia lloc la posterior benedicció dels animals. Tradicionalment era en eixe acte quan es repartia la coca dolça amb llavoretes i  pa benet que  elaboren tots els forns de la localitat i que, beneïda en la parroquial de Sant Miquel Arcàngel, els clavaris oferien als simaters que pagaven la festa. 

A la vesprada, els festers organitzaven jocs per als xiquets i, en acabar, tenia lloc la processó pels carrers de la localitat. La imatge del sant es duia eixa mateixa vesprada a casa del pròxim clavari major, i si encara no n'hi havia d'elegit, romania a l’església fins el nomenament.

Els costums canvien i actualment és el mateix dia en que crema el pi quan té lloc el repartiment de la coca i els pans beneïts pels festers acompanyats de la banda de música de la Societat Unió Musical, cosa que abans com hem dit coincidia amb el dia de la missa, benedicció d’animals i processó. 

 

La casa del sant modernament ha estat substituïda per una carpa a l’avinguda de la Safor on es col·loca la imatge de Sant Antoni, prop de la revetlla, i es pot fer sonar la campaneta casamentera. 

Abans del ball, seguint el costum secular, es reparteixen bunyols, cosa que es du a cap en una paradeta que els elabora, llogada per a tal  menester, però són de franc per a tothom que ha pagat la festa. Antigament, els repartien els festers i eren elaborats per les dones del poble. Cal esmentar que la degustació sol acompanyar-s'hi amb mistela.  

Sant Antoni enguany 

Com a complement del text, us indiquem que la foguera d'enguany ja llueix a Simat a l'espera de l'arribada del dia gran, el dissabte Sant Antoni, quan cremarà.  Us oferim un vídeo de Facebook  d'Àngela Alberola amb  imatges del muntatge.  

 I unes altres sobre l'elaboració de les coques, en el Forn Pastisseria Castillo, també de Facebook.