INFORME sobre el finançament autonòmic i l'infrafinançament valencià: 12 anys amb sistema caducat i promeses i promeses del Govern sense acomplir

 

El Ministeri d'Hisenda arranca aquest 2026 amb la promesa de presentar un nou model de finançament autonòmic entre gener i febrer, després que els diversos intents dels últims anys han acabat, per unes o altres circumstàncies -o excuses- en fracàs, per la qual cosa costa creure que aquesta necessària remodelació arribe a bon port en el que queda de legislatura. Aquests darrers dies hi ha hagut reunions PSOE-ERC al respecte, amb possibles acords rebutjats d'eixida per Junts i el PP. Vorem en què queda tot al final.

L'actual sistema de finançament (SFA) va ser aprovat al juliol de 2009. Un model que, amb el temps, es va mostrar especialment negatiu per als interessos del País Valencià, una de les autonomies que pitjor parades ix en el repartiment any rere any. 

La llei 22/2009, regula l'actual SFA, estableix la "Revisió quinquennal" i especifica que "la primera avaluació dels resultats es realitzarà amb referència a l'any 2013". El retard en la revisió del sistema vigent acaba de complir els 12 anys,  i si sumem els cinc que van passar des de la seua posada en marxa, són 17 els anys de greuge valencià en forma de dèficits i deute acumulat per l'infrafinançament. I hauria de sumar-se els perjudicis del sistema en vigor entre 2002 i 2008, que encara era més nociu per als valencians.

Al llarg d'aquests anys, ni el PP ni el PSOE, han escomés la reforma quan han governat a Espanya. El nou genera sempre un debat incòmode entre autonomies i com que la cosa només afecta greument a unes poques regions, mai ha estat important en l'escenari polític nacional. I així ens va als valencians.

 

Mariano Rajoy (PP) el gener del 2017 va anunciar la remodelació del SFA i volia aprovar-la en la legislatura, però la inestabilitat a Catalunya i el desacord entre CCAA va retardar la reforma i quan s'havien représ els treballs i el Ministeri d'Hisenda havia fet públiques les seues conclusions, el maig del 2018 va tirar endavant la moció de censura presentada pel PSOE.

Pedro Sánchez després de les eleccions generals de 2019 va prometre fer-ho en el seu primer any de govern i, va assegurar a Compromís, que el va votar amb aquest condicionant, que presentaria el model en huit mesos. La pandèmia per coronavirus va retardar la reforma. A l'abril de 2021, es reprén amb la promesa una altra vegada de Sánchez a Compromís que presentaria el model en altres huit mesos. La ministra Montero va presentar un "esquelet" del nou sistema  però no s'avança i a l'agost de 2022 n'envia un altre per a després de l'estiu: La legislatura va entrar en la seua recta final i la mateixa ministra, en resposta parlamentària a Compromís al març de 2023, va admetre que no hi hauria nou SFA. Com excusa els problemes per la pandèmia i la guerra d'Ucraïna. I Compromís sense haver aconseguit que Sánchez complira la promesa d'investidura. 

El nou Govern de Sánchez es forma amb pactes, entre altres partits amb Compromís, El desembre del 2023 es proposa a Núñez Feijóo (PP)  una taula de treball per a abordar la reforma del SFA. El PP el rebutja, el govern culpa a Feijóo i pacta un possible model de finançament singular per a Catalunya. Tot uns conflictes, quan arribe al nou anunci de la ministra Montero de presentar la nova reforma del SFA el mes de març. I clar suscita escepticisme a la vista de l'ocorregut aquests anys.

Sense detalls de la proposta

El Govern central encara no ha concretat cap detall sobre el nou model, només ha traslladat la seua intenció de combinar la multilateralitat i la bilateralitat. Montero ha assegurat que cap comunitat eixirà perjudicada i ha avançat que en algunes figures tributàries s'incrementarà el percentatge de cessió a les regions. El nou model de finançament autonòmic sembla ser que eliminara els lliuraments a compte per als pròxims anys, i també es vol tinga cabuda la singularitat catalana que van pactar l'Executiu central i el Govern de Salvador Illa.

La despoblació

El model de finançament ha provocat diferents punts de vista territorials, ja que algunes comunitats demanen que es tinga en compte la dispersió territorial, mentre que Galícia, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura, Aragó, Castella-la Manxa i La Rioja reclamen que es prevalga la despoblació i l'envelliment dels seus habitants, amb tota la despesa que això comporta per a les arques autonòmiques.

La població ajustada

Les comunitats conegudes com 'infrafinanciades' porten diversos anys reclamant al Govern central la posada en marxa d'un fons d'anivellament transitori mentre es reforma el model de finançament autonòmic. De la mateixa manera, estan demanant prevaldre la població ajustada: País Valencià, Múrcia i Andalusia.

PIB i la insularitat

Les tres grans comunitats en termes econòmics -Madrid, Catalunya i Balears- estan apostant per tindre en compte el Producte Interior Brut (PIB) regional per al nou model de finançament autonòmic. A més, Balears i Canàries proposen els criteris d'insularitat per a compensar eixa situació en el sistema de finançament en el qual està treballant Hisenda.

Molts punts de vista, però el Govern insisteix que el model de finançament autonòmic ha de comportar un consens, la qual cosa obliga - si vol que es tinga continuïtat temporal i pau - a posar d'acord a PSOE i PP. Més anys d'espera?