Dimarts commemorarem el "Dia de la Memòria" amb el record dels dos vallers empresonats al camp de concentració nazi de Mauthausen

Plaques lliurades a l’Ajuntament en memòria i reconeixement com a víctimes dels dos vallers empresonats al camp de Mauthausen.  Racó de la Memòria Històrica del Cementeri Municipal

 

Text extractat de la secció "Personatges" i capítol "Mateu i Vercher, dos presoners vallers del camp de Mauthausen" del llibre "Tavernes i la Valldigna al cor" de M.Joan 

El dimarts 27 de gener, vam commemorar el Dia de la Memòria, dedicada al record de l’Holocaust jueu a mans dels nazis i a tots aquells que patiren o foren assassinats en els camps d’extermini nazis. Dos vallers patiren l’horror del camp de Mauthausen, on la mort era la destinació final dels presoners.  Dos vallers entre els milers d'espanyols fugits d'Espanya després de la Guerra Civil i arribats allí deportats des de França, després de la conquista nazi del territori francés. 

Gràcies al llibre de l'historiador Benito Bermejo, "Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen", les investigacions d’Enrique Pastor i Guillem Llin Llopis ens hem assabentat de l’existència de dos vallers entre els deportats: Francisco Mateu Sanchis i Luis Vercher Bosch. 

 

Hem seguit la seua vida, però poques notícies tenim de Luis Vercher Bosch  i més precises i nombroses de Mateu Sanchis del qual fins i tot un quadre seu :“Inspecció de polls”, propietat de la Fundació FEDIP, es va reproduir al catàleg de l’exposició organitzada pel Ministeri de Cultura l’any 2010 amb el títol “Supervivencia, testimonio y arte. Españoles en los campos nazis”. És el quadre que obri aquesta informació.

 

Francisco Mateu Sanchis, una vida de cinema

 

Francisco Mateu Sanchis va nàixer el 25 d’octubre de 1905 a Tavernes, segons l’acta de naixement que informa dels pares i avis. Els seus pares vivien al carrer Calvari, número 64, en una modesta casa de dues plantes.  A principis del 1926 es trasllada a València ciutat on  viurà al Camí de Barcelona, 89 i segons sembla ja casat amb Isabel Pino. Treballava de fuster, especialitzat en feines delicades, i com a professió s’esmenta la d’escultor.

 

Acta de naixement de F. Mateu Sanchis

 

L’any 1937, en guerra, formarà part del Cos de Seguretat de València (16 grup, 63 companyia) i per por a les represàlies de les forces de Franco va exiliar-se a França, i va ser internat al camp de concentració d’Argelès-sur-Mer (Pirineus Orientals). Ací estarà fins al 16 de juny de 1939, quan es traslladat amb altres 1.080 refugiats espanyols al camp de refugiats de Vernet-d’Ariége, al departament d’Ariége. Era el número 153 dels 1.080. 

 

Posteriorment va ser traslladat al camp de Saint-Cyprien  i degué formar de les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) on, casualment, tots eren espanyols, essent empresonat pels alemanys a Amiens, al nord de París i prop de la frontera belga, ciutat per on els alemanys envaïren França.

 

Mauthausen en l’actualitat

 

Va ser deportat junt a 398 republicans a Mauthausen, lloc on moriran 276, el 71%. En el camp de concentració Francisco Mateu va passar a ser un simple número, el 3.497, i  inscrit com a d’ofici tallista-escultor en fusta, i hi passarà 5 anys.

Els presos havien de resistir, calia tindre la moral alta i es van ajudar de la música: van crear una rondalla, i Francisco Mateu, com a escultor d’obres de fusta, va demanar entrar-hi i ell mateix es va fer la guitarra. No se sap exactament tots els integrants que hi participaren, sí que el director va ser Ramón Botella (Linares, 1905) i entre altres membres José Fernández (Cadis, 1916), Pablo Almarza (Madrid, 1919), Manuel Fernández (Astúries, 1904), Luis García (Madrid, 1922), José Clemente (Vila-real, 1895) i Francesc Mateu. Els cinc primer tocaven la bandúrria i els dos valencians, la guitarra mentre Fernández i Almarza eren els solistes. Posteriorment es va incorporar Francesc Boix (Barcelona, 1920).

 

 

Franz Ziereis, el màxim comandament de Mauthausen, els va autoritzar   però també obligar a actuar per als nazis. Sobre la rondalla és molt curiosa la història que narra Luis García Manzano en el llibre titulat la “Rondalla de Mauthausen”(1972), originalment escrit en francès. A més d’explicar que la rondalla amenitzava algunes funcions, fins i tot van representar una opereta on Mateu Sanchis seria un dels guitarristes: “Mateu et Clemente étaient des guitaristes de luxe. Ensemble ils représentaient la Valence du Cid” (traduïm: Mateu i Clemente eren guitarristes de luxe. Junts representaven la València del Cid).

 

Trobem referències del valler al llibre sobre els camps de concentració de Francisco Agramunt Lacruz  titulat “Arte en las alambradas” (2016)  editat per la Universitat de València, on s’indica que el valler no va ser testimoni en el Judici de Nuremberg, perquè probablement el seu testimoni s’havia arreplegat bé en el mateix camp de concentració en l’alliberament o a  l’Hotel Lutertia de Paris que després de la guerra va ser lloc d’acollida i distribució dels presoners que havien aconseguit sobreviure als camps.

 

 

 

El quadre de Francisco Mateu Sanchís “Inspecció de polls”,  ens representa una situació habitual al camp de concentració de Mauthausen: l’interior d’un barracó del camp,  on un presoner vestit i amb gorra (possiblement el cap del barracó) examina amb un llum a altres presoners que es troben nus. Les denominades “inspeccions” buscaven pollsi això els podia dur un castic sever. Per això l’afaitat del pèl corporal com a mesura per evitar malalties.

 

El 5 de maig de 1945 foren alliberats els supervivents de Mauthausen, però els problemes seguiran per als espanyols republicans: no els volia cap país. Mateu Sanchis el 2 de juny eixirà per ferrocarril cap al centre de repatriació fronterer d’Hayange, en el departament de la Mosel·la, prop de Luxemburg. Sense certesa es creu que va viure un temps a Perpinyà, prop de la frontera espanyola.

 

 

 

El llibre de Luis Garcia Manzano “Rondalla de Mauthausen” (1972) incloïa que  a l’any 1972 era a Espanya, sense cap més informació. Sabem que probablement havia tornat els anys 1960 i que va viure a València, a l’avinguda de Ramiro Ledesma, 89, o siga al mateix lloc d’abans de la guerra, però amb el nom del carrer canviat. Com a escultor i tallista va participar en algunes exposicions culturals sobre la deportació, però ara mateix desconeixem la data de la seua mort i on està soterrat.

 

No va tornar a Tavernes, potser perquè no tenia ningú a la nostra ciutat: la partida de naixement indica que, tant els seus pares com els iaios, eren d’altres localitats.

 

Francisco Mateu Sanchis està considerat un dels tres valencians més destacats de Mauthausen, i precisament  per la rondalla que va mantindre alta la moral. Els altres són César Orquín, qui va plantar cara als nazis i va salvar uns 300 deportats republicans, i  Casimir Climent, que en la secretaria del camp duplicava tota la faena perquè algun dia se sabés els desventurats que visqueren aquell horror.

 

  

Luis Vercher Bosch

 

 

Acta de naixement de Luis Vercher Bosch

 

Del segon valler empresonat a Mauthausen, Luis Vercher Bosch, sabem quer era nascut a Tavernes el 3 d’abril del 1908 i que la família vivia al carrer Sant Roc, 4 i que tant els pares com els iaios eren de la nostra ciutat.

 

Va ser deportat al camp denominat “Stalag XI-A” (camp base de presoners de Guerra), que  albergava presos de 13 nacionalitats obligats a treballar en tasques diverses, fins i tot fora del mateix camp, com a mà d’obra esclava. El 26 d’abril del 1941 va ser deportat a Mauthausen, on va ser registrat amb el número 3.163.

 

Després de més de quatre anys de captivitat en aquest camp de concentració, va ser alliberat junt amb la resta de presoners el 5 de maig del 1945. A partir d’ací, es perd la seua pista i ja no hem trobat cap referència a la seua persona.