La discriminació que Tavernes i la Valldigna (també Xeraco) va patir amb l'anul·lació del projecte de canalització i millora del Vaca

L'última del Vaca: matinada del 16 de novembre del 2018. A la foto, l'aigua ja havia baixat un pam, tot i que per ser de matinada la població no es va assabentar massa

La sentència de la sala del Contenciós-Administratiu coneguda ahir sobre la mota del riu Vaca ens torna a posar al dia- si és que alguna vegada l'hem oblidat- el projecte de canalització del riu Vaca entre Simat i la desembocadura a Xeraco, i la necessitat de cercar una solució definitiva a la problemàtica dels desbordaments del riu. Recordem: 1996, 2007 i 2018, tres anys que ens va arribar a tots l'ai al cor, i sort que altres episodis - cas de la DANA del 29 octubre 2024- no van afectar. Però el perill, el possible desbordament està a l'horitzó quan hi ha episodis com els que vivim de pluges torrencials els darrers anys. 

 

 

 

 

El projecte de millora i canalització del riu Vaca 

 

El Pla Hidrològic Nacional (PHN) del 2001 modificat el 2005 contemplava com a obres urgent les incloses en el denominat "Pla contra Inundacions de la Safor-Valldigna" amb l'objectiu de solucionar els problemes derivats de les inundacions del riu Serpis, a  la Safor, i el Vaca a la Valldigna. Havia estat aprovat pel Govern de Zapatero amb els diners que el govern d'Aznar havia assignat al transvasament no fet de l’Ebre i que venien d'Europa. La seua execució seria a càrrec per tant de fons europeus, i l'obra va ser considerada com a prioritària i urgent, però... durant el govern socialista de Zapatero, del 2006 al 2012, només s’hi van executar obres a la Safor, cap a Tavernes o la Valldigna.

 

 

Ens vam quedar amb les ganes de poder llegir "Acuamed domestica el Vaca"

Les inversions en aquells anys es centraren només a la Safor i de manera resumida foren:

1) Més de 10 milions d'euros per a executar el reforç de la presa de Beniarrés, amb laminació de l'entrada d'aigua al pantà i reducció de la punta d'aigua que arribava a Gandia

2) Presa de laminació del riu Vernissa, una inversió de 36 milions, per detindre les crescudes abans de desembocar en el Serpis, que passa no ho oblidem pel mig de Gandia..

3) Canalització del Serpis a Gandia amb una inversió de 17,8 milions d'euros.

  
El "Pla contra Inundacions de la Safor-Valldigna" va executar la part corresponent al riu Serpis i zona geogràfica d'influència de Gandia entre els anys 2006 i 2012. Era una gran obra que implicava la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb presidència del socialista Juan José Moragues, de Gandia, ciutat on havia estat regidor amb un govern socialista, com també ho era socialista el govern d’Oliva, mentre a Tavernes governava el PP. Després, quan M.Rajoy (del PP) va governar a Espanya tampoc no va canviar la situació, ans al contrari va empitjorar. Ho veiem tot seguit.

 

 

 

 

Una inversió sobre 47 milions (IVA inclós) que va volar de la Valldigna

 

 

 Un projecte Safor-Valldigna... però només va fer obres a la Safor no mai a la Valldigna

Com hem dit - i no hem de deixar-ho de costat- el Pla de la Safor-Valldigna contemplava la canalització del Vaca com a prioritària i urgent i amb fons europeus. Arribem a l'any 2011 amb un projecte aprovat, una licitació començada i que s'havia d'adjudicar a finals d'anys,  però l'adjudicació no es va fer efectiva en el darrer Consell d'Administració d'Acuamed, entitat estatal competent. Era ja època electoral.  Quan M. Rajoy va entrar al govern d'Espanya, va paralitzar l'adjudicació de l'obra i, més tard, anul·laria definitivament el projecte. 

 

El Consell de Ministres de Rajoy del 21 de desembre del 2012 va revisar les actuacions pendents d'execució per ACUAMED. El projecte del Vaca estava qualificat com urgent i prioritari en la Llei 10/2001, del 5 de juliol, modificat el 2005, del vigent Pla Hidrològic Nacional però el govern de Rajoy no en va fer cas i va suspendre el projecte.

El govern de Rajoy indicava que el projecte “Laminació i millora del drenatge del Riu Vaca” no s’executava per motius de rendibilitat, era una actuació “sense recuperació de costos”. El Consell d'Administració d'Acuamed, organisme depenent del govern del PP de Rajoy, era clar quan informava de la renuncia definitiva: "atendiendo a interés público". 

 

 

O siga, estalviar-se l'Estat 40 milions que eren de fons europeus era més important que tos els beneficis que duia el projecte a Simat, Benifairó, Tavernes i Xeraco. Estalviar-se 40 milions era més important que evitar tot el perill i danys que causen les inundacions del riu, amb perill inclós per a les persones. 

Amb M. Rajoy de president el que era urgent en el Pla Hidrològic Nacional va deixar de ser-ho: El govern del PP no és que va paralitzar primer l’adjudicació i després va anul·lar el projecte, sinó que entre el 2012 i el 2018, totes les esmenes presentades per compromís en el Congrés de Diputats, demanant la modificació dels Pressupostos Generals de l'Estat i recobrar el projecte van caure en sac foradat. Les set vegades - 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018 - foren votats en contra pels diputats del PP, inclosos els valencians, tot i que era la solució al despropòsit del Vergeret, que no cal ni recordar quin partit el va crear. 

 

Camp del Vergeret: matinada del 15 de novembre del 2018

 

 

És cert que el govern de Rajoy (PP) va canviar/anul·lar inversions en Acuamed, però no podem deixar de costat que entre el 2005 al 2012 el govern a Madrid va ser del PSOE i a la Valldigna no es va executar ni un euro del projecte del Vaca. El PSOE de Tavernes mai no ha explicat el perquè del seu silenci eixos anys, quan les obres del Serpis ocupaven pàgines en la premsa comarcal. Pot ser siga el moment de corregir actuacions passades i gestionar davant el govern de Sánchez, com a mínim l'execució de la promesa canalització del Vaca al pas per Tavernes, amb la qual cosa no caldria cap mota. D'això en parlarem demà.