La banda multicultural Ayom va tancar el Festival 7Sóis 7Luas amb un altre èxit rotund

  

Anit s’acabaren les actuacions del 29é Festival 7Sóis 7Luas en la platja de Tavernes. I per acabar-ho de manera apoteòsica es presentà la banda multicultural "Ayon" que omplí de ritme, alegria i animació els assistents de la plaça de les Palmeretes.

La regidora de Cultura, Encar Mifsud, de Compromís, aclaria que realment aquest Festival que acabava era el 33é, si bé fa 29 edicions que se celebra a la platja de Tavernes i que ara ja s’està treballant en una programació especial per al 30é aniversari a Tavernes. S’han pogut fer tantes edicions, deia, gràcies a un públic fidel que estiu rere estiu ha vingut i això s’havia d’agrair. Era el moment també de donar les gràcies als tècnics de llum i so que han permés que tot funcione de meravella, a la brigada municipal i treballadors de l’Ajuntament, al departament de Cultura, a Fabiola, Raül,  i especialment a Vicent Palomares que enguany no ha pogut estar per ací i sempre és i ha estat part fonamental del departament. Aquest comentari fou seguit per un aplaudiment general. Disfruteu de la cultura, de la música i de la bona companyia, sigueu feliços.

 

Marco Abbondanza, director del Festival, comentà que la quarta nit acabava amb Ayom, un grup multicultural que representa l’esperit del 7Sóis 7Luas, basat en la bellesa de la cultura i música lusòfona amb músics d’Angola, Brasil, Itàlia, inspirat en la música de Cap Verd, que ha guanyat premis importants, amb una gran capacitat de dialogar musicalment entre ells. Deia que feia dos anys que tractaven de programar-los, ja que són molt sol·licitats per molts festivals d’arreu del món. Acabà el seu discurs enviant també una forta abraçada al tècnic Vicent Palomares.

Ayom és un grup musical que consta de sis músics originaris del Brasil, Angola, Itàlia i Grècia. Liderats per la cantant i percussionista brasilera Jabu Morales, combinen ritmes afrobrasilers, lusòfons i mediterranis, tot creant una fusió sonora vibrant i espiritual que uneix tradicions antigues amb energia contemporània.  El nom “Ayom” prové d’una figura de la mitologia afro-brasilera (Candomblè), que representa el “Senyor de la Música”, aquell que habita el tambor i va ensenyar els humans a cantar i fer música.

 

 

 

El seu so és un viatge transatlàntic que combina samba, funaná, frevo i congado (d’Angola), amb cadenes afro-luso i tocs tropicals i mediterranis, alimentat per l’ambient cosmopolita de Lisboa.

Amb el seu àlbum de debut Ayom (novembre 2020), van sorprendre amb una barreja de ritmes lusòfons i folk transatlàntic. L’àlbum següent, SaLiVa (2024), va rebre molt bones crítiques per la seua estructura en tres parts —“sagrada”, “llibertat” i “valentia”— i per la seua exploració de temes com l’espiritualitat, la migració i la resistència, incloent col·laboracions rellevants com Paulo Flores i Salvador Sobral.

En definitiva, Ayom és un projecte poètic, evocador i energètic que celebra l’herència del “black Atlantic” amb alegria, profunditat i compromís, creant un context on la dansa, la poesia i la memòria col·lectiva es troben.

  

  

 El grup, que mostrà una gran complicitat entre ells, està format per:

•    Jabu Morales – veu i percussió
•    Alberto Becucci – acordió
•    Timoteo Grignani – percussió
•    Walter Martins – percussió
•    Ricardo Quinteira – guitarra
•    Francesco Valente – baix

encara que Walter Martins – percussió i Francesco Valente – baix no actuaren a Tavernes.

La cantant i percussionista brasilera Jabu Morales ens mostrà tot un repertori de cançons del món lusòfon, algunes més melòdiques, altres més rítmiques, totes alegres i que no deixaren indiferents els espectadors. Jabu Morales és una artista plena, que tant canta amb ritmes trepidants, com toca el tambor africà o ens balla i tot sense parar en tot l’espectable.

 

 

 

Timoteo Grignani, que tocava la bateria, també ens feu un número de ball extraordinari picant el talons en l’escenari. Un artista, que segons contà Jabu, ve de família d’artistes de circ.

En definitiva, un espectacle ple d’alegria i bon rotllo que agradà molts als assistents, que després de l’última cançó del grup demanaren un bis.  Per satisfer la demanda del públic cantaren Io sono il vento, cançó d'Arturo Testa, que quedà segon en el Festival di Sanremo 1959 on guanyà Piove (Ciao, ciao bambina) de Domenico Modugno.