L'ullal del Gat, un projecte fallit de reserva del samaruc i d'espai mediambiental

Ullal del Gat. Foto recent

"Per una vall digna" publicava a Facebook fa uns dies un interessant i lloable article sobre l'ullal del Gat, on es feia ressò de l'estat d'abandó d'aquest ullal. Ens ha fet recordar articles publicats ací fa alguns anys en aquest sentit  i que de nou ara posem al dia, més que res i amb l'objectiu d'unir-nos a la petició d'una actuació mediambiental que en facilite la recuperació i, si cal, fins i tot incloure'l en la "Ruta dels Sentits" vallera. D'aquest i la resta d'ullals.

 

Uns apunts previs sobre els ullals a Tavernes. Des del punt de vista orogràfic, l'estructura tectònica de la Valldigna té com a conseqüència que el subsistema hidrogeològic de la serra de les Agulles presente una orientació NO-SE en les aigües subterrànies. Aquestes s'hi aboquen a la plana costera de la nostra comarca i són les que majorment alimenten els ullals que podem trobar en el nostre terme. 

 

 

 

Els ullals a la Valldigna s’ubiquen en la marjal de Tavernes, on podem trobar cinc ullals principals i històrics. De nord a sud del nostre terme localitzem l’ullal del Passiego, l’ullal del Conill, l’ullal del Gat, l’ullal de les Penyetes, l’ullal Gran, l’ullal del Cavaller i l’ullal de Beltrà. Tots  pròxims a les muntanyes i distants de la mar sobre els 2 km, i alguns en procés de desaparició pels aterraments que han modificat llur morfologia original que no ofereix sempre el tipus de fauna i flora que identifiquen aquests tipus de paisatges palustres.

 És el cas de l'ullal del Gat que, havia de ser, però...

 

Una imatge de l'ullal, difícil de vore ara mateix

 

 Havia de ser la reserva del samaruc a la Valldigna, un lloc de gaudi i descans, però...

L'ullal està al costat d'un petit tossalet, en la marjal. En els anys 1998-1999 es va convertir en reserva del samaruc, es va habilitar una zona de descans i de gaudi de la natura, esdevenia un lloc atractiu i d’esbargiment. Hauria pogut ser moltes coses a partir d'aquell 1998-99, sobre tot des del punt de vista de coneixement del medi natural, del turisme, aula oberta a la natura.... després de les obres per a condicionar l’Ullal del Gat.

 

 El projecte va servir per aïllar el vas d’aigua de les terres del voltant, i es van fer-hi obres per impedir filtracions d’adobs i aigües contaminades del horts i alhora s'hi va delimitar la zona humida, envoltant amb una tanca de fusta el perímetre de reserva de l’ullal. I amb les obres el condicionament, al costat mateix, una zona d’estada i gaudi de la natura, on fins i tot es va enjardinar la zona amb espècies autòctones.

 

 

L'ullal, quan va tindre l'aigua neta, va gaudir d’una solta i repoblació de milers i milers de samarucs. I la reserva de samaruc de la Valldigna hi quedava oficialment constituïda.

Eren altres temps, però.. eixa dita tan vallera de "arrancada de rossí, parada de mula" es va fer palés amb una falta de manteniment i atenció i, tot seguit, l’abandó del projecte. Les actuacions vandàliques de la gent, el trencament  i encesa de les tanques, tot unit, va donar com a fruit un ullal de nou contaminat, envaït per la malesa, convertit per la gent en un lloc on tirar de tot i com no…. sense samarucs. 

 

 

I també, com no, els esbarzers i altres plantes envaïren la zona de descans i gaudi que al cap de pocs de temps, i com ja testimoniaven les fotografies de l'any 2010, havia esdevingut una foresta infranquejable.

Trist i lamentable destí per a un ullal que estava destinat - així es deia- a ser un espai natural municipal, i l’enveja del voltant per ser la reserva d’una especie autòctona, cas del samaruc.

Excepte la primera, les fotos del 2010 i nostres, i l'ullal ja s'havia degradat