dijous, 31 d’octubre del 2024

Estem en avís groc: La DANA no ha acabat i seguirà fins al diumenge amb menor intensitat.


La DANA continua sobre Espanya i, encara que el pitjor sembla haver quedat arrere, la DANA no ha dit encara la seua última paraula i les pluges encara poden ser intenses en algunes zones. En la nostra zona AEMET ha activat de nou l'avís groc i poden donar-se pluges aquesta vesprada i nit.

La previsió d'AEMET per al País Valencià estableix que les pluges no ens abandonaran el que resta de setmana, amb diversos avisos que transitaran entre groc i taronja davant la intensitat dels ruixats. Ací vam publicar fa uns dies l'avís especial que ja avisava que la DANA continuaria fins al diumenge, 3 de novembre.

La pregunta ara és cap a on va la DANA, per on passarà. Segons les últimes actualitzacions, la DANA es dirigeix ara cap a Portugal i les zones més afectades seran el nord-est i sud-oest peninsular i, a més, les illes Balears.

Avui dijous el pitjor de la DANA ha estat a Castelló, al principi del dia amb avís roig per acumulats de més de 180 mm en 12 hores i que ja ha canviat a taronja.

 Demà divendres la DANA se situarà a l'oest de la península, sobre Portugal però els vents de llevant continuaran bufant i aportant humitat al Mediterrani. D'aquesta manera, les precipitacions afectaran pràcticament les mateixes zones que ha afectat la DANA aquests passats dies.

AEMET ha donat una explicació detallada del que s'espera de cara als pròxims dies: "El pitjor dia del temporal va ser el dimarts, però es continuaran produint fenòmens adversos tota la setmana, per descomptat no amb la dimensió del dimarts, però plou sobre mullat".

La Policia Local tallarà l'accés a la platja, mentre Xeraco talla el Camí Reial i Camí dels Marenys, i a Cullera continua la carretera al Brosquil sense accés.

Xeraco talla el Camí Reial

L'accés a la platja de Tavernes era possible encara fa uns minuts, però la PL segons ha confirmat un agent anava a tallar la circulació en prevenció. Per tant... cal abstindre's de circular per la via amb la intenció d'arribar a la platja. 

L'aigua ha entrat ja en el Polígon el Golfo on l'empresa Alpesa, segons un escrit que circula per les xarxes, ha evacuat tots els treballadors, una situació que també arreplega el diari Levante-EMV.

Les últimes informacions confirmen que el riu Xúquer baixa i corre prou ràpid per Cullera, i per tant si continua així ho notarem a Tavernes en unes hores que deixarà d'aportar aigua cap a la Partida.  Els veïns de Cullera que viuen al final del Xúquer també confirmen que el Xuquer - el Devastador en àrab- ja no baixa tan carregat i la remor del riu s'ha calmat.  D'eixida són unes bones notícies.

L'Ajuntament de Xeraco, a través de la Policia Local, ha informat que davant la crescuda del desbordament del riu Xúquer ha procedit a tallar al trànsit les dues vies que serveixen per comunicar amb el terme valler en la zona costanera.
 
Aquest dos camins són el Camí Reial (la comarcal Natzaret-Oliva) que també s'ha tallat a Tavernes en direcció a Cullera i el Camí dels Marenys, el camí que després de travessar el pont del canal del Vaca, enllaça en el Camí Marenys valler.
 
Tallat el Camí Marenys a Xeraco
 
Quan a Cullera el seu Ajuntament en el Facebook oficial informa que la carretera al Brosquil continuava tallada i havia augmentat el nivell d’aigua en una carretera que es la que du a la Goleta de Tavernes, i informava que el cabal del riu Xúquer ha minvat un poc. 
 
D'altra banda cal considerar que tot i que el cabal del Xúquer a Cullera ha abaixat, l'aigua que va camp a través continua entrant en el Brosquil, i d'ací no cal dir que cap a Tavernes, i es aigua que procedeix de Polinyà on sembla ser que hi ha hagut algun trencament de la mota del riu.
 

El desbordament del Xúquer inunda La Partida

 

El desbordament del Xúquer ha arribat i ha afectat el terme de Tavernes: La Partida està inundada, a pesar de l'esforç del Sindicat de Reg que ha estat i està amb les bombes a ple funcionament desaiguant l'aigua cap als canals que la porten a la mar.

 Ahir ens vam fer eco en una crònica, i sempre seguint la informació que anava donant al llarg del dia l'Ajuntament de Cullera i el seu alcalde Jordi Major en xarxes,  que la situació del riu de Cullera era molt greu, que el riu desbordava cap a l'Estany i El Brosquil  i ens preguntàvem si arribaria a Tavernes. 

Ens temíem el pitjor i per això informàvem també del que va passar el 1982 quan el desbordament del Xúquer va inundar la partida i la platja. El terme de Tavernes és el lloc de desbordament del Xúquer cap al sud, i pot arribar en greus ocasions fins a Xeraco. Res estrany que es repetira la situació del 1982. 



Durant el dia d'ahir no vam tindre altre remei que seguir la informació de Cullera i del seu alcalde en xarxes, que anunciava el desallotjament del Brosquil i l'avanç de l'aigua cap al final del seu terme, al Piló. Així deduíem el que començava a passar en el terme de Tavernes, cosa que es confirmava ahir a la vesprada i a última hora informàvem que l'aigua començava a inundar la Partida des de l'Alcudiola. 

Com a informació de l'Ajuntament valler, només al final de la vesprada sobre la reunió de la Junta de Seguretat Local i res més. Ara fa poc, tenim la primera informació, i simplement ens confirma el que ja sabem des d'ahir: que el desbordament del riu ha arribat a Tavernes i el nivell de l'aigua ha pujat i ha continuat avançant.  I per tant cal extremar precaucions.

La millor informació les imatges que us oferim 







 


La renúncia a l'acta de regidor de Juan Bautista Talens obliga a la segona remodelació de les àrees de govern municipal


La renúncia del regidor Juan Bautista Talens (PSOE) a l'acta de regidor ha obligat a l'alcaldessa Romero a una segona remodelació de les àrees de gestió municipal informada en el ple de dilluns (foto superior), i repartir les responsabilitats que li quedaven al socialista Talens entre els també regidors socialistes Amparo Bo i Emilio Fonseca. (ho especifiquem al final)

Una remodelació que amb total seguretat serà provisional, perquè quan prenga l'acta el nou regidor/a, hi haurà un nou repartiment de les àrees que ostenta el grup socialista, i  seria per tant la tercera remodelació del govern municipal en l'any i mig que portem només de legislatura.

Les competències i responsabilitats dels regidors que formen el govern municipal es van aprovar a proposta de l'Alcaldia en els  primers plens de la legislatura (juny i juliol del 2023). La primera remodelació va vindre obligada pel cessament a principis d'aquest octubre de les competències i condició de tinent alcalde decretat per l'alcaldessa Romero per al ex-regidor Talens.

"L'home fort" del grup socialista era despullat per l'alcaldessa Romero de la major part de les àrees genèriques que tenia i les assignava als també regidors socialistes Amparo Inés Bo Chover (3a Tinència d’Alcaldia) i Emilio Fonseca Martí, que a més adquiria la condició de 5a Tinència d’Alcaldia. 

Talens només mantenia "Innovació Tecnològica" i "Promoció Lingüística" però sota la dependència del nou Tinent d’Alcalde Emilio Fonseca Martí, que adquiria la delegació genèrica. En termes polítics una desqualificació en tota regla i que, probablement, va ser determinant en la decisió de Talens de renunciar a ser regidor.

Aquesta renuncia ha obligat a la segona remodelació de la legislatura, aprovada en el ple del passat dilluns. Només afecta a regidors socialistes i és la següent:

 DELEGACIÓ GENÈRICA EN MATÈRIA DE SERVEIS SOCIALS, DEPENDÈNCIA, DONA,
DIVERSITAT, ENVELLIMENT ACTIU, GENT GRAN, COOPERACIÓ, FESTES, JOVENTUT,
URBANISME I MEDI AMBIENT

Regidora Amparo Inés Bo Chover (3a Tinència d’Alcaldia)
Àmbits als quals es refereix la delegació:
  - Serveis Socials i Dependència
  - Dona
  - Gent gran i Envelliment actiu
  - Cooperació
  - Festes
  - Joventut
  - Medi Ambient
  - Urbanisme.

DELEGACIÓ GENÈRICA EN MATÈRIA DE PERSONAL, PATRIMONI, INNOVACIÓ, NOVES
TECNOLOGIES, PROMOCIÓ LINGÜÍSTICA, SEGURETAT CIUTADANA, PROTECCIÓ CIVIL I
TURISME

Regidor Emilio Fonseca Martí (5a Tinència d’Alcaldia)
Àmbits als quals es refereix la delegació:
- Personal
- Patrimoni
- Innovació i noves tecnologies.
- Promoció lingüística
- Seguretat ciutadana
- Senyalització i mobilitat
 - Protecció civil
 - Turisme.


Halloween no és valencià, ni tan sols és espanyol: Per Tots Sants, cal reivindicar els monstres i tradicions valencians.

 

No és de Tavernes, ni és valencià ni tant sols espanyol. Els valencians i valencianes estem influïts per l'imaginari i els costums nord-americà a Tots Sants amb la festa de Halloween, malauradament potenciades també arreu per instàncies tan dispars com centres educatius, les activitats falleres o els mateixos mitjans de comunicació i premsa. Hem oblidat els monstres i personatges desagradables del nostre País Valencià  que encara perviuen - cada dia menys - en la tradició oral dels nostres majors i que servien per atemorir els nostres iaios i iaies quan eren menuts. 
 
I amb un intent de capgirar aquesta situació, que any rere any, esdevé més dramàtica per als monstres de les nostres tradicions, hi ha la iniciativa "Per Tots Sants, monstres valencians», impulsada per la Biblioteca i el Departament de Didàctica de l’ETNO (Museu Valencià d’Etnologia). Una campanya, que arriba enguany a la seua cinquena edició amb el noble objectiu de reivindicar i visibilitzar els espantacriatures valencians com una alternativa pròpia i arrelada al territori davant la influència del Halloween, i de pas recuperar l’imaginari valencià de la por i fomentant la lectura i la rondallística.

Ja ens hem oblidat del Butoni (que entra a les cases pel forat del pany); del dimoni Quarantamaula (va saltant per les teulades, a la recerca d'infants descreguts i rebels); de les encantades (de llacs i brolladors d'aigua); del Saginer (rapta xiquets per fer sagí amb el seu greix), de la bruixa Pinta; de la Tarasca (semblant a la cuca fera, una horrible serp d'ulls rogencs i alè pútrid), de l'home dels nassos (té tants nassos com dies té l'any i es fa presents en els llocs més insospitats); dels gambosins (homenets que viuen al bosc, semblant als donyets); de la Cuca Fera (un drac monstruós) o del Drac del Patriarca.




Tots aquestes monstres populars,  diversos i diferents segons siga la comarca on vius, servien per espantar amb més o menys grau els menuts i menudes, per fer-los obeir o simplement eren els personatges dels contes a la vora del foc en les nits d’hivern quan la televisió, la play o, fins i tot els mòbils i tauletes, no se’ls imaginava ningú.

Aquests personatges que ben segur no són coneguts pels xiquets i xiquetes valencianes eren els veritables protagonistes dels contes a la vora del foc la Nit d'Ànimes, que eixe és realment el nostre Halloween, i també a les nits d'hivern quan la família es reunia al voltant de la llar.

 

El Butoni en un monument faller

Ho hem dit i denunciat ací moltes vegades: el poble valencià viu una constant pèrdua de les nostres tradicions, bombejats per tradicions anglosaxons introduïts via televisió o la repetitiva propaganda de la televisió o premsa, i com no les cases comercials cercant el seu negoci. Ara mateix tenim l'exemple del Halloweewn, d'ací uns mesos vindrà Sant Valentí, invent i impuls fa dècades del Corte Inglés, mentre la veritable festa valenciana dels enamorats, Sant Dionis, el 9 d'octubre, són pocs qui la celebren, i fins i tot hi haurà al llarg de l'any altres com "la festa flamenca i de sevillanes", mentre no hi ha cap d'exaltació del folklore nostre. 

Com diu la nostra dita: "Forasters vindran que de casa ens trauran!. El problema rau en que massa vegades som els valencians i valencianes els que més fem perquè la dita siga realitat. 

 

dimecres, 30 d’octubre del 2024

El Camí Reial (carretera a Cullera) s'ha tallat per prevenció davant la possible arribada del Xuquer a la partida i platja

 

El Camí Reial, la carretera comarcal que du a Cullera s'ha tallat i s'ha prohibit el trànsit per precaució. Sembla ser, segons les informacions que ens arriben, que l'aigua del Xúquer ha anat passant aquesta vesprada a Favara i des d'allí ja arriba al Pla de Defensa, a l'Alcudiola, amb la qual ha començat a entrar aigua en la Partida. El Sindicat de Regs ha estat treballant preparant desaigües i també els empleats de l'Ajuntament es troben en els possibles punts conflictius per controlar la situació. Cal esperar que la situació millore i s'ature l'arribada d'aigua des del Xúquer.

 

L'alcalde de Cullera, Jordi Major, en una intervenció a les 19 hores en "A Punt" ha assenyalat que eixa situació es dóna a Cullera, on l'aigua del Xúquer ja ha inundat les partides arrossaires i continuava l'aportació d'aigua del riu, perquè encara tot el que ha plogut no havia arribat a la desembocadura. El mateix Jordi Major ha confirmat la noticia que ja s'havia tallat la carretera a Tavernes pel Brosquil.

 

Davant aquesta situació, i de que les avingudes del Xúquer afecten greument el nostre Terme, aquesta vesprada  hi ha hagut una reunió extraordinària de la Junta de Seguretat Local, on l'equip de Govern i representants de les Forces i Cossos de Seguretat i Emergències junt a tècnics municipals han avaluat la situació i les incidències de la pluja en la localitat, a més de coordinar un pla per a fer front a futures emergències.

 

A hores d’ara, es reconeix que l’afecció que pot tindre el terme de Tavernes i en especial la platja és el desbordament del riu Xúquer, i per això estan mobilitzat tots els mitjans per a atendre possibles emergències, cas de la Policia Local, Protecció Civil, Guàrdia Civil així com la guàrdia rural estan vigilants davant qualsevol episodi d’alerta.

 

Les platges de Tavernes apareixen plenes de canyes que la mar arrossega des del riu Xúquer

 

Les platges de Tavernes han aparegut avui plenes de canyes llançades pel temporal de llevant damunt l'arena que, en alguns punts, no s'arriba a vore per l'acumulació. Canyes, moltes canyes procedents del riu de Cullera, del Xúquer, i que segurament al llarg del dia continuarà augmentant la quantitat tal com el riu vaja desaiguant totes les avingudes que li arriben des de la Ribera.

Platja de Tavernes

 

 

 

Una vegada més es produeix el mateix fet, com ja va passar l'ultima vegada el desembre del 2020 com la nostra platja es va trobar també plena de canyes procedents igualment del riu de Cullera. 

 

Platja de la Goleta

 

 
 

 
Com ja hem dit en alguna ocasió, Tavernes i amb ella les seues platges és, potser, la ciutat que més pateix la brutícia que trau la mar. No oblidem que estem a escassos quilòmetres al sud de la desembocadura del riu més gran valencià, el Xúquer - "El Devastador" que això vol dir "Xúquer" en àrab -  i els corrents de la mar en la zona són cap al sud. Per tant... tot el que aboque el riu a la mar, anirà a parar majorment a les platges de Tavernes. Ha passat ja una, dues... mil vegades i tornarà a passar. 










Arribarà l'aigua del desbordament del Xúquer a Tavernes i la platja? L'Ajuntament de Cullera informa que avança forta cap al Brosquil

Zona inundable del Xuquer, segons el Patricova

L'Ajuntament de Cullera ha llançat un avís fa unes hores on informa a la població que "el riu Xúquer s’ha desbordat al municipi en els disseminats de les partides del Való, Pegunta, Raconà, Pla i Rafal, i pel Marenyet. Està avançant fortament pel camí de de l’Arròs i cap al Marenyet, Estany i Brosquil. Preguem que evacuen totes les persones d’aquestes zones".

I afig: "La tendència del Xúquer es que va a seguir pujant i travessant la nostra ciutat amb molta velocitat" i per evitar problemes i per seguretat a decretat "l’evacuació per prevenció dels disseminats de les partides de la Raconà, la Pegunta, el Pla, el Való, Marenyet, Estany i Brosquil".
 
Cal recordar que la platja de Tavernes i tota la zona compresa entre la carretera nacional i la mar està considerada zona inundable pel desbordament del Xúquer. (observeu el mapa de dalt). Tenim com antecedents el trencament de la pressa de Tous, quan el desbordament del Xúquer ens va omplir mig terme, platja inclosa, amb altures d'aigua en alguns llocs de vora 2 metres, fins i tot a la platja.
 
No volem alarmar ningú, però ens veiem en l'obligació d'informar de la situació, perquè "val més previndre que curar" i també com diu un altre refrany "el gat escaldat, amb aigua freda té prou". i encara recordem ben bé com va quedar la platja aquell octubre del 1982.
 
Ací teniu el comunicat complet de l'Ajuntament de Cullera (captura de pantalla) que podeu també llegir en la seua pàgina oficial de Facebook 
 

 

 

 

 

Ahir la Valldigna arreplegava quantitats molt diverses. AEMET ha alçat els avisos de pluga en la comarca i diu les previsions fins al diumenge

 

 La DANA que ahir va  escombrar i desfer les comarques de les dues Riberes i Plana d'Utiel, majorment, ha tingut uns efectes distints a la Valldigna on, no hi ha que lamentar les destrosses que hem vist a les televisions, i fins i tot les quantitats arreplegades són molt diverses, segons els punts geogràfics, més grans quan més cap a l'interior.

Només Barx i el Pla de Corrals han mesurat grans quantitats de pluja, a la resta podem considerar que les quantitats han estat molt minses, almenys en relació a les previsions (per exemple a Tavernes marcaven 116 litres per ahir) del que anava a ser la DANA ahir dimarts.

Així a:

  • Barx poble s'han mesurat 130 litres i a les altres 4 estacions meteorològiques entre 100 i 110 litres, segons els punts del terme
  • Benifairó no consta a AVAMET dades d'ahir
  • Simat poble 70 litres i al Pla de Corrals 184 litres
  • Tavernes Sequers 13 litres. 

En general, la Safor que tenia com la Valldigna l'avís d'AEMET de color roig no ha vist grans pluges, i només a Marxuquera (Palma de Gandia) amb 88 litres i Parpalló-Borrell (Gandia) amb 60 litres es poden destacar.

 


AEMET, l'agencia estatal) ens ha tret els avisos de pluja i ara i per avui dimecres només tenim el temporal marítim afectant la nostra costa. L'ultim avís especial sobre el temporal i la DANA el ve publicar ahir dimarts. Us oferim traduït el text de les previsions fins al pròxim diumenge.

 Dimecres la DANA es desplaçarà lentament cap al nord-oest, quedant centrada en torn al sud-oest peninsular. Amb això, les zones amb major probabilitat de precipitacions localment molt fortes i persistents serien Andalusia occidental i àrea de l'Estret; entorn del sistema Ibèric, especialment en la seua part oriental i a l'interior de la Comunitat Valenciana, i Catalunya. No es pot descartar que afecten també altres punts del quadrant nord-oriental peninsular. De forma menys intensa i més dispersa, els ruixats s'estendrien per altres zones de l'interior peninsular, excepte en els extrems sud-oriental i nord-occidental, on no s'esperen.

Durant el dijous 31, el més probable és que la DANA continue situada a l'oest de la Península, per la qual cosa la major probabilitat de precipitacions es concentra en el vessant atlàntic sud i àrea de l'Estret. És probable que siguen localment forts i persistents en l'àrea de l'Estret i oest d'Andalusia, així com en els vessants meridionals de les serres de l'oest peninsular, especialment el sistema Central. També és probable que es produesquen ruixats, més dispersos, a l'entorn de Balears i nord del vessant mediterrani, sense descartar que puguen ser puntualment forts.

 Durant els següents dies la incertesa respecte a la trajectòria i intensitat de la DANA augmenta significativament encara que l'escenari més probable contempla un desplaçament cap al sud-est durant el cap de setmana a mesura que va afeblint-se, per la qual cosa les precipitacions anirien perdent intensitat en bona part de la Península. No obstant això, continuarà la inestabilitat en l'àrea mediterrània, amb probables ruixats i tempestes que afectarien a Balears, Comunitat Valenciana i Catalunya durant el cap de setmana i que podrien ser localment fortes i persistents.

El més probable és que a partir de diumenge les precipitacions comencen a perdre intensitat i el dilluns tendesquen a remetre definitivament a mesura que la DANA es dissipa.

 


Hem canviat a horari d'hivern: Com afecta al nostre cos i què fer per adaptar-se al nou horari

 Tiempo relojes blandos

La matinada de diumenge, a les 3 hores, vam endarrerir el rellotge fins a les 2: hem canviat a l'horari d'hivern. Després de bastants mesos d'horari d'estiu, ara toca el d'hivern. Aquest costum del canvi d'hora ens ve de la Primera Guerra Mundial, a l'any 1914, quan es va instaurar amb l'argument que, amb més hores de sol, estalviaríem energia.

El canvi d'hora presenta molèsties a molta gent: més irritable, dorm menys, nota més fatiga i fins i tot hi ha malalties que s'agreugen i altres es donen amb més freqüència com infarts, vessaments cerebrals i augment en accidents, laborals i de trànsit.

Tenim més problemes les primeres setmanes en afectar el nostre rellotge intern, aquell que controla les funcions fisiològiques bàsiques del cos. S'anomena ritme circadiari - del llatí circa (al voltant de) i dies (dia) -, dura sobre les 24 hores i regula processos bioquímics, fisiològics o de comportament de la persona.

Pensem en el moment d'aixecar-nos: el rellotge intern ens prepara per despertar i  atura la producció de l'hormona del son, la melanina, i allibera cortisol, hormona reguladora del metabolisme; accelerem la respiració, el cor batega més de pressa i puja la temperatura del cos. Tot regit pel rellotge biològic intern, controlat en el cervell per l'hipotàlem, que garanteix que tots els teixits i òrgans  per 

Però canviem l'hora, i modifiquem el senyal més fiable per al nostre cos, la llum, i dues vegades a l'any patim una desincronització del nostre rellotge. L'adaptació pot ser cosa d'uns dies o setmanes perquè tot funcione de nou amb harmonia. 

 


 

I per adaptar-se al nou horari, res millor que seguir unes pautes aquests dies:
 
1.Mantindre un patró de son regular abans i després del canvi d’hora i també aixecar-se a la mateixa hora.
 
2. Cal adaptar al nou horari de son durant una setmana aproximadament, gitar-se uns 10-15 minuts abans o després cada dia ajudarà el cos a adaptar-se a la nova hora i a reduir el "trastorn del jet lag", el desfase horari perquè el rellotge del cos encara està sincronitzat amb l'hora anterior.

3. Cal buscar la llum del sol al matí, la millor ajuda perquè el cos s'adapte ràpid i sincronitze el rellotge corporal. Això també millora l’estat d’ànim durant el dia i ajuda a dormir a la nit.

4. Atenció a la llum brillant a la nit, i això implica la llum blava dels telèfons mòbils, les tauletes i dispositius electrònics, perquè poden endarrerir l’alliberament de l’hormona del son. El millor ambient per a dormir és el fosc.

5. Cal mantindre un patró regular en el menjar, sempre més o menys a la mateixa hora per ajudar els rellotges corporals. Cal complir els horaris dels menjars i evitar els retards.
 
I paciència mentre duren els canvis horaris, perquè tal com vam publicar ahir, el BOE ja informa dels canvis d'hora, a la primavera i a la tardor fins al 2026, o siga que com a mínim, encara durarà uns anys més. Tot i això cal dir que els científics s'inclinen més per seguir sempre l'horari que hem començat avui, el d'hivern, està més d’acord amb els cicles naturals i la llum del sol és més coherent amb el treball i altres activitats socials.
 

Adaptació d'un article de Gisela Helfer, professora de Fisiologia i Metabolisme a la Universitat de Bradford, publicat a The Conversation.

dimarts, 29 d’octubre del 2024

La Coral Marinyén actuarà el dia 1 al Festival Coral de Lasarte-Oria (Guipúscoa)

 

La coral Marinyén de Tavernes participara el pròxim dia 1 de novembre en el "Festival de Corals" que l''Asociación de Andalucia-Centro Cultual Semblante Andaluz" de la localitat de Lasarte-Oria, en la comarca Donostialdea (Guipúscoa). El concert, conjuntament amb el cor patrocinador, tindrà lloc en l'església Zumaburu, en commemoració del 30 Aniversari de la seua fundació.

El cor de Lasarte-Oria va actuar en les passades Festes del Poble a la nostra ciutat, i ara el col valler li torna la visita de germanor. Aquest intercanvi ha estat possible, com ja indicarem en el seu dia, gràcies al valler Juan Navarro, clarinet solista de l'Orquestra d'Euskadi.

Més informació: 

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2024/09/festival-de-corals-festes-de-tavernes.html


La mar comença a endur-se l'arena que s'ha reposat en la Goleta les darrers setmanes

 

AEMET indica la situació de la mar al litoral sud de la província de València, on estem nosaltres i diu: " Vent de l'est i nord-est de 50 a 60 km/h (força 7) i onades entre 3 i 4 metres".

 

Tenim temporal de Llevant, i la força del vent aixeca les ones. La mar, si seguim el costum de Tavernes en definir-la, està "molt marejada". En les últimes dècades ja sabem que passa quan això s'esdevé en la Goleta: perd tota la seua arena i, pateix un poc més de regressió.

 

 Sembla ser que això passarà ara també, en plena tasca d'abocar arena a les nostres platges per regenerar-les i quan en la Goleta el treball ja estava pràcticament acabat i s'havien iniciat a l'altre costat del Canal, al nord de la "Platja de Tavernes" que també pateix els últims anys pèrdua d'arena per temporals.



En quedarà molta, d'arena? No es pot vore encara totalment l'efecte del temporal i com quedarà la reposició d'arena a la Goleta, tot i que les fotografies ja ens donen un avançament. Una vegada més serà allò de "fer i desfer, faena de matalafer" o el mite de Sísif de la mitologia grega, personificat ací en acabar la regeneració, un nou temporal i... a començar de nou! 

I finalment Juan Bautista Talens no va anar al ple...

 

L'ex-regidor no va estar en el ple d'anit, però va ser protagonista en alguns moments per l'absència i per no haver-se acomiadat de la resta de regidors del consistori. Es trencava així el costum de què quan un regidor renúncia a la seua acta, tot i que ja no forma part del consistori, explica al ple els motius subjectius i es correspost amb les intervencions dels portaveus dels partits i bons desitjos en la seua nova etapa. Era fins ara el costum d'anys i anys.

Res d'això no va ocórrer ahir, no es van dir els motius de l'absència, tot i que el PP va tindre algunes intervencions en aquest sentit, mentre Compromís i EU es mostraren muts davant la situació, com va fer també el PSOE: cap comentari tot i ser el partit que hauria d'haver dit alguna cosa per la condició de regidor del seu grup. En resum, i si ho expressem d'una altra manera, una eixida del consistori per la "porta de darrere" del ja ex-regidor Talens i no sabem si va ser així de forma voluntària. 

I ahir hi havia 90 persones connectades a youtube per vore el ple, quan l'habitual és al voltant de 15.

Moment de la intervenció de la portaveu del PP

Una qüestió en què, davant el silenci dels partits del govern, va esmentar la portaveu del PP, Eva Palomares, que feia esment a la carta remesa al ple per l'ex-regidor Talens, i que no s'havia donat a conéixer amb la seua lectura en la sessió, tot i que ha estat circulant per les xarxes i reproduïda en alguns paràgrafs per la premsa comarcal i també per nosaltres.

El regidor del PP, Carlos Gimeno, en el torn de precs, va lamentar no poder-se haver acomiadat del regidor en el lloc que considerava escaient, el ple, i va recordar que en més de 20 anys que assistia als plens, uns com a corresponsal de "Las Provincias" i els altres com a regidor, mai no havia viscut una situació igual: tots els regidors que no acabaven la legislatura, s'havien acomiadat en el ple amb normalitat. Gimeno va aprofitar per desitjar-li sort i va remarcar que, tot i les diferències que hauria pogut tindre a nivell polític, per damunt estaven les persones.

 

Aprovada la nova taxa de residus sòlids i fem domèstic que s'aplicarà a partir de l'1 de gener

 

El ple de l'Ajuntament, amb el vot de qualitat de l'alcaldessa Romero, va aprovar anit l'ordenança fiscal reguladora per aplicar la nova taxa de recollida de residus sòlids urbans (fem domèstic i altres) que s'aplicarà als veïns a partir del dia 1 de gener del 2025.

L'ordenança es va aprovar després que s'aprovarà el tràmit per urgència, no acceptada i votada en contra pel PP que assenyalava que hi havia fins el mes d'abril del 2025 per aplicar-la obligatòriament. En aquest cas, com en la taxa, el vot de qualitat de l'alcaldessa va desfer l'empat a 8 i es va poder aprovar la proposta del govern municipal.

El ple no va informar de les quantitats a pagar de la nova taxa que s'aplicarà a cases, comerços, indústries, etc, que haurà ara de tindre un temps d'exposició pública per aprovar-se definitivament.

 

 

Expliquem com és i el perquè de la nova taxa

La "nova" taxa de fems és un gravamen que, a partir del mes d'abril del 2025, es convertirà en una obligació per a tots els ajuntaments d'Espanya, com indica la "Llei de residus i sòls contaminadors per a una economia circular".

La taxa té un període impositiu anual, i a Tavernes s'aplicarà a partir del dia 1 de gener. La llei indica que serà obligatòria a partir de l'1 d'abril de 2025, i per llei els Ajuntaments valencians hauran d'implantar-la obligatòriament per a la recollida i transport de residus urbans amb la finalitat de complir com cal la  normativa estatal que desenvolupa una directiva "verda" europea que està vigent des del 2022 com a obligació aplicable a totes les operacions de residus.
 
 
 


La nova taxa de fems és un tribut específic, diferenciat i no deficitari, és a dir que l'Ajuntament ha de recaptar dels veïns el cost real de la recollida i transport dels residus urbans. El principi bàsic de la nova taxa és "qui contamina paga i paga més qui més contamine".

La llei deixa ben clar que els costos de la gestió dels residus (infraestructura necessària i al seu funcionament), els impactes mediambientals i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle hauran de ser sufragats pel productor inicial de residus.

La directiva europea que ha propiciat la taxa està, com hem dit,  en vigor des d'abril de 2022, però en l'estat espanyol és obligatòria a partir de l'1 d'abril de 2025 en tots els ajuntaments amb efectes impositius anuals, i amb la finalitat de cobrir la despesa d'arreplegar i transportar els residus.

AEMET apuja el nivell de risc al màxim per a la Valldigna-Safor i les dues Riberes amb acumulats de 180 litres en 12 hores.


Tot i que fins ara les pluges no han estat tan grans com anunciaven les previsions, no hem de deixar de costat les precaucions, el dia i el període de pluges no ha acabat. Com sempre hem dit, les DANAs són imprevisibles i en un lloc no plou quasi i a uns quants quilòmetres ha estat un diluvi. I és el cas del Pla de Corrals on ja duen arreplegats vora 120 litres en total mentre en altres llocs de la Valldigna són més minses les quantitats arreplegades, amb una pluja que ha estat acompanyada de tempesta.

  • Barx entre 20 i 35 litres segons els punts del terme
  • Benifairó vora 4 litres al Pator
  • Simat sobre els 8 litres en el poble
  • Tavernes sobre els 8 litres en el poble

 Són pluges fins a les 8 hores, i no vol dir que al llarg del dia no s'acomplesquen les previsions amb acumulats sobre els 60 litres. Ja veieu com el Pla de Corral du 120 litres totals, i només són 5/6 km. en línia recta de Tavernes

AEMET com podeu vore en el mapa ha actualitzat els avisos i les comarques la Safor-Valldigna i les dues Riberes han passat a dibuixar-se de roig, o siga, risc extrem o màxim perill per pluges i que només s'assigna quan s'esperen quantitats que poden ser exagerades localment i amb perill d'inundacions.

De fet AEMET indica per a la nostra zona:  "Precipitació acumulada en 12 hores: 180 litres. L'acumulació pot donar-se en dues o tres hores".  Quan a la mar " Vent de l'est i nord-est de 50 a 60 km/h (força 7) i onades entre 3 i 4 metres"



dilluns, 28 d’octubre del 2024

El Tavernes Rugbi Club ha celebrat el 90é aniversari de la seua fundació

 

El Tavernes Rugbi Club va celebrar el passat divendres els 90 anys de la seua fundació en un acte a la casa de la Cultura que, a més d'una xerrada que va recordar la història dels 90 anys, va haver-hi la presentació d'un còmic, elaborat per l'editorial Camacuc, sobre el club valler, i una gran exposició temàtica al voltant del club (trofeus, equipaments, fotografies...) . 
 
 
 
   
 
L'acte va comptar amb la presència de Miguel Ángel Martín, director general de la Reial Federació Espanyola de Rugbi; José Luis López i Juan José Ferri, president i secretari de la Federació Valenciana, una ampla representació de l'Ajuntament i de directius del club, amb el seu president  Maikel Grau al capdavant.
 


 
 
El parlament i desenvolupament de l'acte, a càrrec de Josep V. Molina, jugador i president del club que va ser, va servir per recordar la història del club, els grans esdeveniments esportiu, alhora que es va recordar i homenatjar tant els noms mítics del rugbi valler com als presidents, empreses i col·laboradors.
 
 
Molina recordava com el club va ser fundant en el 1934 per  Jose Mª Segovia, els germans Gil i els “pieds noir” Guillermo i Gerocopoulos, i va arrelar i sumar joves del poble (Salvador Pachés i “La Pandilla” formada per Sandalio, El Guapo, el Bessó, Bono, Plancha...). El club va créixer i superar reptes, fins arribar a la dècada de 1940, quan va arribar dues vegades a les semifinals d'Espanya contra el Reial Madrid, perdent la primera però a l'any 1943 "els huertanos" (nom despectiu amb que els de la capital nomenaven els vallers) els venceren, tot i que la final la perderen contra "La Samboiana", el club degà de l'estat espanyol.
 
 


 També va desgranar la historia primera del club, amb la incorporació de jugadors que han quedat en la memòria rugbística local com Salvador Gascón, “Màquina”, “Farina” i un grup nodrit de gent del poble, fins arribar als moments actuals on el club ha passat per moments difícils, però sempre ha tornat a renàixer i ara ho fa amb força essent un referent d'aquest esport en les terres valencianes.

  

 

L'acte va servir per fer un homenatge a Juan Alberola i Vicent Talens "Torrero", components d'aquell equip subcampió d'Espanya, i a Paco Cuñat, jugador del club, directiu i persona que sempre s'ha desviscut en pro del rugbi local. El club també va reconéixer la tasca informativa en el Levante-EMV duta per Pepe Juan durant 35 anys. 

 


A l'apartat d'empreses es va fer un reconeixement a "Alpesa", a "Fisioclinica Zeus" i a "Disvall", així  com als presidents que ha tingut el club, i es va fer un recordatori a tants i tants jugadors que han format part de l'equip de Rugbi local.

 

Fotografies: Vicent Alberola Giner, a qui agraïm sincerament el permís de la seua reproducció