El nostre Llibre de Festes 2024 (Pàgina 3): Origen de la Baixà del Crist i de les Festes del Poble.

 La Baixà com a origen i motiu de les Festes del Poble

La "Baixà" s'entronca i és el mateix origen de les Festes del Poble, unes festes que ara per ara, i amb les dades que coneixem, cal remuntar-nos en la història local a finals del segle XIX, en concret a l'any 1885, fa 139 anys. La història ens parla d’una iniciativa municipal, de l'Ajuntament de l'època, baixar el Santíssim Crist  del Calvari a la parròquia per demanar-li ajuda, tot i que de seguida, i en la mateixa “baixà” se sumava un caràcter religiós. 

 

Era època del còlera morbo, que va presentar a Espanya diversos episodis al llarg del segle XIX (1834, 1853, 1865 i la quarta en 1885). Aquest darrer any, 1885, Tavernes, com tantes altres poblacions valencianes, patia els efectes de la que era l'epidèmia més greu de còlera morbo. Les cròniques de l'època ens parlen de centenars de veïns i veïnes afectats, en un cens estimat sobre les 6.000 persones de Tavernes, mentre l’assot de l’epidèmia deixava sobre els 70.000 morts al territori espanyol.

No hi havia mitjans mèdics en aquell temps, ni cap vacuna que servirà per minvar i erradicar la plaga, i Tavernes es va acollir a l’ajuda divina, la del seu patró, el Santíssim Crist de la Sang, al qual li va demanar la intervenció per acabar amb l’epidèmia. Es diu que després de la “Baixà” del Crist l’epidèmia va remetre molt prompte, cosa que la ciutat va atribuir a la intervenció miraculosa del patró. 

 

 

 

Va ser el propi Ajuntament qui va organitzar una comitiva cívica per baixar el Crist des de l'ermita del Calvari a la parròquia de Sant Pere, era l’única que aleshores tenia la població, amb la petició de clemència i ajuda al patró. Conten les cròniques, que el Crist va baixar enmig de pregàries i rogatives que sol·licitaven la seua intervenció per erradicar l'epidèmia. 

Passats els efectes del còlera morbo, i com a agraïment, el 26 de juliol del 1885 l'Ajuntament en ple va aprovar organitzar de manera solemne la pujada a l'ermita. El 9 d'agost una comitiva cívica presidida per l'Ajuntament i que tancava els sons de la Banda Primitiva de Xàtiva va pujar al Calvari, amb predicació del canonge de la seu de València, José Cirugeda. La nit d'aquell 9 d'agost, un gran riu humà precedit de traques i els sons del tabalet i la dolçaina va efectuar la primera pujada coneguda.

L'Ajuntament a l'any següent va aprovar una partida en el pressupost per a celebrar unes festes en honor del Crist que recordaren l'agraïment de Tavernes per la seua intervenció en la desaparició de l’epidèmia. Se li va donar bastant importància a les festes, i fins i tot es va nomenar un regidor per atendre-les com calia.

I les celebracions continuaren els anys successius, fins a passar a ser festes anuals dedicades al patró. Són l’origen de les actuals Festes del Poble o Festes Majors de Tavernes, amb els canvis i modificacions normal derivades del pas del temps, sobre tot durant el franquisme, quan augmentarà i acreixerà més que res el component religiós.

 

 

 

Enguany, una vegada més, s'acomplirà la tradició, i Tavernes celebrarà l'acte cívico-religiós de "la Baixà" per obrir les Festes del Poble. Cal saber però que les nostres festes, al llarg del temps han anat canviant de data de celebració.

Les festes tradicionalment, i fins fa només unes dècades, els anys 60/70 del segle passat, s’iniciaven l'últim divendres del mes de setembre, i això feia que en algunes ocasions se solaparen amb les festes que Gandia dedica a Sant Francesc de Borja.

El perquè i la raó és ben senzilla: manava l’alimentació i l'economia vallera i familiar. Abans d'aquella dècada dels 70, quan es van dessecar les terres d'arròs de la Partida, era prioritari atendre i acabar les tasques del conreu de l'arròs: la sega, el transport als sequers, assecar el gra al sol en la zona d’Els Sequers..... l les festes començaven amb la tasca ben acabada, o siga l'arròs dins del sac.

La dessecació de la Partida va acabar amb el conreu de l’arròs a Tavernes i les festes van iniciar un canvi de dates, fins i tot es van celebrar un any en agost (amb un fracàs estrepitós, la gent es quedava a la mar) i després d'alguns anys de començament divers, ara hem posat com a data fixa de la Baixà el segon dissabte de setembre.