INFORME GREENPEACE (i II): La pujada de la mar com afecta a la llei de Costes i a la línia maritimo-terrestre

Espigó del Xúquer a Cullera. A la dreta (el nord) molta arena, a l'esquerra (el sud, on hi ha el Brosquil i la Goleta) molt poca arena. L'espigó trenca el transports d'arena del nord al sud.

 

Ho vam dir ahir : La mar aguaita el litoral valencià, el qual veu disminuïdes les seues platges temporada estival després de temporada. L'informe de Greenpeace, "Crisi a tota costa. Anàlisi de la situació del litoral davant els riscos de l'emergència climàtica" avisa que la costa valenciana perdrà al voltant de 12 metres d'ample de les platges fins a 2030, amb especial incidència a les comarques de Camp de Morvedre i La Safor.

 

 

 

Mapa amb la nova proposta del Ministeri de DPMT per a la Goleta

La Llei de Costes envers les persones afectades

La regressió del litoral afecta a centenars de construccions que es troben en primera línia de platja, en la seua majoria habitatges. Les modificacions de l'actual llei de costes espanyoles (la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes), assenyalen que no es pot edificar cap immoble en el primer centenar de metres des de 2013, a excepció de qualsevol construcció portuària.
 

Els habitatges anteriors a l'aprovació de la llei van ser qualificats sobre sòl urbà que aleshores era un mínim de distància de 20 metres des d'on trenquen les ones, per això ara eixos edificis estan permesos en la llei (la primera línia de les dues platges de Tavernes, es van construir aleshores legalment, les ones trencaven molt més lluny dels 20 metres). Ara aquest espai forma part de la zona de servitud de protecció, que s'estén 100 metres des de la ribera de la mar (ampliable a 200 metres), més 6 metres obligats de servitud de trànsit entre aquesta zona i el Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT).
 

Les modificacions del 2013 estableixen els metres pertinents del DPMT respecte a la ribera de la mar i de la zona de servitud respecte al DPMT. Si canvia la línia de la costa, i això serà evident amb la pujada de la mar, canviaran les partions.

 

Tot el que banyen les ones podrà ser declarat domini públic i per tant propietat de l'estat

 

 Les modificacions del 2013 de la llei de Costes exigeixen que per a poder inscriure o transmetre una finca situada en el litoral, s'aporte en el registre de la Propietat un certificat administratiu de no invasió del DPMT. L'estar una propietat dins de la DPMT no obliga a la demolició immediata, però tampoc permet mantindre el règim de propietat ni sol·licitar permís d'obres.

La regressió del litoral canvia a gran velocitat, més ràpid del que tarda a adequar-se la llei i les persones afectades per aquesta. Les solucions que es donen són unilaterals en cada tram de costa, fins i tot amb mesures diferents per a les platges d'un mateix municipi.

 

 

Solucions enfront de la regressió

Les mesures per a frenar la regressió del litoral són diverses i s'adeqüen a la situació morfològica de cada tram de costa: són transvasaments d'arena i sediments, creació artificial de dunes, esculleres, espigons artificials o naturals, dragues permanents, dics.

Els dics construïts per l'ésser humà poden ser de contenció, que impossibilita l'avanç de l'aigua; l'escullera, que superposa capes de diversos materials per a minimitzar l'energia i protegir un lloc específic pel que, a diferència del dic de contenció, sí que filtra l'aigua i finalment el dic exempt submergit i paral·lel a la costa amb l'objectiu de disminuir l'energia de l'onatge.

 

 

Port de Gandia. Atenció a l'arenal de l'esquerra de la platja de Gandia (el nord), mentre a la dreta (el sud) a les poblacions de Guardamar, Bellreguard i Miramar tenen molt poca arena

Tenim també els espigons, que tallen el transport de sediments en actuar com a barrera que separa el litoral en nord i sud (cas emblemàtic a Tavernes l'espigó del Xúquer a Cullera, considerat pel mateix MITECO com primera causa de la perduda d'arena de la Goleta, o el del port de Gandia per a les ciutats del sud de la Safor).

La diferència tècnica entre un espigó i un dic exempt és l'impacte visual del primer, així com la utilitat. Un espigó frena el transport de sediments, mentre que un dic exempt es troba submergit al complet i mitiga l'energia de la mar que arriba a la costa, amb la qual cosa l'arrossegament d'arena de la platja és menor i fins i tot reté la que s'arrossega a mar oberta.

 

Els dos articles intenten resumir i explicar la situació actual. Mentrestant esperem saber algun avanç en el projecte conjunt de regeneració del Brosquil i la Goleta, el qual va tindre el juny-juliol del 2023 el procés d'al·legacions i del qual el MITECO no ha ja dit res mes, ni per a bé ni per a mal. I l'alcaldessa vallera i la delegada del govern van dir que estaria per al 2026...