Ahir va ser Sant Jaume, festa ben assenyalada antigament, quan se solia dir que "la gent s'ofega" en la mar

 

Ahir va ser Sant Jaume, antigament un dia festiu i ben assenyalat. Al contrari d'ara que gaudim d'un estiueig d'un parell de mesos, en altres temps i fins als anys 1970 (amb una platja sense urbanitzar) només eren unes setmanes els que es  passaven a voramar, i el dia de Sant Jaume era tradicional anar-hi mig món a passar el dia complet, i celebrar-ho al voltant d'una paella que, poques hores abans havia tingut el preàmbul d'un bon i copiós esmorzar.

Era un dia en que se solia dir que "la gent s'ofega", perquè va haver alguns accidents per imprudències, amb males conseqüències potser perquè això del servei de salvament i socorrisme... ni existia ni se sabia que era!

Per Sant Jaume de fa anys era (encara ho és) habitual escoltar als nostres pares advertir-nos del perill d'entrar a nadar després de menjar i dir-nos: “cal esperar dues hores perquè el cos faça la digestió”.  És la por al famós tall de digestió, paraula que de vegades no s'usava de manera correcta, perquè realment es referien a la hidrocució. Són dues coses diferents, i ho expliquem tot seguit.

Tall de digestió o hidrocució?

El tall de digestió es pot donar dins i fora de l'aigua i, en concret, és una interrupció del procés digestiu. Les causes són múltiples i diverses, incloent emocions molt fortes, sent la simptomatologia  la pal·lidesa, nàusees, enrampades, vòmits, sudoració o visió borrosa. Dins de l'aigua pot ser causa d'ofegament.

La hidrocució és l'estat de síncope deguda a un canvi brusc de temperatura per submergir-nos sobtadament en aigua freda. Aqueixa entrada en aigua freda  provoca una disminució de la freqüència cardíaca, arriba menys sang al cervell, i ocasiona pèrdua de coneixement i fins i tot parada cardiorespiratòria en els casos més greus.

Com entrar en l'aigua?

Cal evitar esglais i per tant entrar a poc a poc,  banyant-nos els peus, els canells i el clatell, evitant l'exposició prolongada al sol en les hores anteriors, fugint dels menjars copiosos i no ficar-nos després de realitzar un exercici intens. Les dutxes abans de ficar-se en la piscina o a la platja ajuden a baixar la nostra temperatura corporal i redueix el risc d'hidrocució.

Llocs de risc d'hidrocució

El risc més elevat de patir una hidrocució, per la temperatura de l'aigua, el trobem en rius d'alta muntanya o piscines de zones continentals. En aquests puntós, l'altitud o les temperatures nocturnes fan que l'aigua romanga freda o fresca, i durant el dia, amb el sol, el nostre cos pateix temperatures que poden passar dels 30 °C. És per això que el  risc de patir una hidrocució és elevat en els rius d'alta muntanya i piscines de zones continentals.

El risc és més baix a les platges pel fet que la temperatura de la mar és més elevada, i les brises  fa que la diferència de temperatures  aire/aigua no siga molt important.  Ací tenim avantatge els que vivim i banyem al Mediterrani, amb temperatures de 25 a 30 °C a l'estiu.

Conclusió: a l'estiu s'han d'evitar  els menjars molt copiosos o l'exercici intens durant les hores centrals del dia i les exposicions prolongades al sol. Amb aquestes senzilles normes,  podrem gaudir de la piscina, del riu o de la platja sense perills.