diumenge, 2 de juny del 2024

Tavernes ha celebrat el Corpus, festa religiosa de gran tradició a la ciutat, i que exalta la doctrina del cos de Crist.

 


Tavernes ha celebrat la festivat del Corpus Christi (en llatí «el cos de Crist»), una festa que celebra l'església catòlica de veneració a l’Eucaristia. És una celebració canviant en el temps, i cada any modifica el dia al calendari i encara que  tradicionalment sempre se celebrava el dijous següent a l'octava de Pentecosta, les reformes laborals del calendari laboral han fet que es trasllade al diumenge següent. A la nostra ciutat ha tingut de sempre caràcter religiós, i compta amb la presència dels xiquets i xiquetes de la primera comunió.
 
 
 



La processó, com es tradicional, ha començat en l’església Sant Pere per continuar un trajecte que la duria pel Carrer i Plaça Major, Carme, Sant Agustí i Sant Josep, fins arribar a l’església de Sant Josep. La banda de música ha acompanyat el seguici interpretant diverses peces religioses.


 
 
 
La festa

La festa religiosa va ser instituïda pel Papa Urbà IV l'any 1264 amb l’objectiu que tota l'Església fera veneració pública del sagrament de l'Eucaristia i exaltara la doctrina del cos de Crist, negada aleshores per molts fidels. Això potser li haja donat una certa ostentació i uns acompanyaments més propi de festes paganes.

La festa va arrelar en la societat medieval i començaren a celebrar-se les primeres processons. Les primeres que es tenen noticies van ser celebrades a Barcelona i Girona l'any 1320 i aquesta manifestació religiosa serien els antecedent de les cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats.
 
 

 
 
 
 
A València tenim en el cap i casal una de les celebracions més notables on, a més dels elements litúrgics, hi ha altres elements més populars introduïts al llarg del temps per les classes populars, com ara “la poalà”, les enramades o les “roques”, carrosses amb diversos motius religiosos.

Un element que destaca en el Corpus en moltes ciutats valencianes  (València, Gandia, Xativa...) és la introducció de balls populars, on el més notable és el conegut com “la Moma”. A Tavernes fa uns anys  el Grup de Balls Populars ha recobrat la tradició amb la introducció de diversos balls adients a la festivitat. Destaquen La Moma, els Nanos, la Magrana, els Arquets , els Turcs, els Llauradors, els Pastorets i les Vetes







La Moma

La Moma, és la dansa típica del Corpus, basada en moviment dels balls populars valencians i  amb música senzilla. Una dolçaina toca la melodia i un tabalet li acompanya en un ritme ternari. La dansa representa la lluita de la Virtut (Moma) contra els Set Pecats Capitals (orgull, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i peresa (representats pel Momos),  amb un final amb el triomf de la virtut. 

La Moma, personatge central de la dansa sempre és interpretada per un home, encara que representa una dona vestida de blanc i amb rostre tapat per un vel i un antifaç, al cap una corona daurada amb flors blanques. Com a complements els guants blancs i un ventall a la mà dreta i a l’esquerra un ceptre daurat. És potser la figura més emblemàtica de les danses del Corpus a tot arreu del País Valencià.
 
 
 




Els Momos  van abillats amb brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, mitges blanques, espardenyes d'espart i es tapen el cap un barret que vol representar a un drac. Porten un antifaç negre i uns bastons. 

La Moma, dansa amb caràcter didàctic religiós i de gran simbolisme,  és el ball que més s’adiu a la religiositat catòlica de la Festivitat del Corpus Christi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.