REPORTATGE: La nit de Sant Joan a Tavernes: nit d'alegria per celebrar l'arribada de l'estiu

Tavernes celebra un any més la Nit de Sant Joan, la nit més màgica de l’any que festeja - encara que amb uns dies de retard- l’arribada de l’estiu, el solstici d’estiu o si voleu el dia més llarg de l’any, tot i que des del punt de vista astronòmic entrarem a les 22 hores del passat dijous.

 

La celebració del solstici d'estiu és un costum arrelat en molts pobles al llarg de la història de la humanitat, exemples en les cultures del Món n'hi ha de milers des de l'antiguitat.  La cultura-tradició cristiana es basa bastant en els antics ritus pagans, assimilats per l’Església Catòlica que ha fet coincidir la celebració amb la data de naixement de sant Joan Baptista: s'hi conserven molts dels elements simbòlics i costums de la festa, cas del foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i rituals màgics.

  

 

Tavernes històricament no celebrava la nit de Sant Joan. Era més tradicional celebrar la vespra o Nit de Sant Pere,  el dia 28 d'aquest juny, amb el costum de fer fogueres a les places i encreuament dels carrers del poble, bastides a partir de l'acumulació de trastos vells arreplegats per les cases dels barris. De sempre, i des de molt antic, després de la missa de la vesprada del dia 28 hi havia campanes al vol en la parroquial de Sant Pere com anunci de l'imminent dia del Sant Patró de la parròquia. (Recordeu: fins als primers anys del 1950 no va existir la parròquia de Sant Josep).  

 

El volteig de campanes era el senyal per encendre les fogueres, amb una festa popular que continuava fins a ben entrada la nit i que els xiquets i joves aprofitaven per saltar la foguera amb ajuda de canyes. Tot això ha desaparegut i les darrers fogueres que recordem són de finals dels anys 1970.  Podeu preguntar als més majors de casa, perquè era festa i ben grossa!!

 

 

 

Ja entrada la dècada dels anys 1990 i amb l'impuls de l'Ajuntament - el turisme és el turisme-  Tavernes va assumir la festa de Sant Joan com a pròpia, com hem assumit les falles de Sant Josep que, dit siga, haguessen pogut celebrar-s'hi com a continuació de les fogueres de carrer en honor de Sant Pere. Però la cosa va com va i ara, per Sant Joan, compartim una festa típica, ben arrelada i comuna a tots els territoris que amb la mateix llengua saludem amb un ¡bon dia! l'eixida del sol. I ho celebrem amb fogueres a la platja, en un sopar a vora mar, a l'espera de la mitjanit per acostar-nos a vora mar i mullar-nos-hi els peus, esperant l’arribada d’una ona per expressar un desig.

 

 

 

Mullar-se els peus i demanar un desig: la màgica Nit de Sant Joan

Les comarques del Pirineu celebraran el solstici en forma de “fogueres” (estan declarades declarades patrimoni immaterial de la Humanitat, com les falles), a Alacant hi ha les “fogueres” de Sant Joan, a altres territoris tenen festa grossa cas de Ciutadella (Menorca) a Ses Illes amb el protagonisme del cavall i, a moltes comarques, com a signe de germanor, les fogueres s'encendran amb la flama encesa del Canigó. A l'Alguer (localitat de parla catalana de Sardenya) durant anys Sant Joan va ser una festa popular i ben estimada, s'hi encenien fogueres i els joves dedicaven la nit a saltar per damunt les flames  A partir dels anys 1960, la festa va entrar en declivi, fins que es va perdre.( Talment com a Tavernes).

 

 

Fogueres al Pirineu

 

 

Una tradició vallera de Sant Joan que s'ha perdut

I una tradició antiga, ja perduda, i pensada per a xiquets i xiquetes:  A Tavernes hi havia el costum, abans d’anar a dormir,  d'omplir un got d’aigua fins a poc més de la meitat i els pares hi llançaven dins un ou trencat, tot, la clara i el rovell. ¡Un aclariment: s’ha de deixar caure el rovell. Atenció: Si es deixa caure la “yema” no s’hi val! No sabem perquè els ous d'avui dia tenen cada vegada més "yema" i menys rovell. 

 

L'ou pren forma de barca, simbolisme de Sant Joan

 

L’endemà de matí el xiquet o la xiqueta podrà observar meravellat i, sobre tot amb molta imaginació, que el conjunt ha pres forma d’una barca on el rovell seria el casc i la clara ha adoptat la forma d'una vela. Hom diu que això és una al·lusió a la barca de Sant Joan, deixeble de Jesucrist que com tots sabeu era pescador abans de ser “pescador d’homes”. Un costum, una tradició que s’ha perdut.

 

Vall-Tu-Ka i "Els Dimonis de Mislata"(Imatges d'arxiu)

Els actes de la nit de Sant Joan

Diumenge, dia 23, a les 20.00 hores teatre infantil i taller de reciclatge amb la representació de "Lota la Cachalota" a la zona Tourist Info. A les 23 hores correfocs amb els Dimonis de Mislata i bastucada Vall-Tu-Ka per continuar ja passada la mitja nit amb "Concert Graham Foster Band" en la zona de Baladre.