LES INSCRIPCION EN PEDRA A LES CREUS (II de IV): L'esperanto a Tavernes

 

La inscripció en esperanto que hi ha en la Muntanya de les Creus (cal dir que esperanto significa esperança), de la qual ja n'hem parlat, ens fa pensar en l'existència d'un grup esperantista a Tavernes que, pels indicis i relacions amb grups d'altres poblacions,  podem deduir que el moviment esperantista tindria una certa tradició a la nostra ciutat. 

De fet, a principis del segle XX ja apareix confirmada l'existència d'aquest grup gràcies a unes referències que coneixem per l'advocat Domingo Talens Rodriguez, de Carcaixent, qui va difondre l'esperanto en aquella ciutat de la Ribera i que guardaria molt bona relació amb el grup valler.

 

Domingo Talens va acudir el 14 de setembre de 1909 a l’estació del Nord a rebre al doctor Zamenhof, que visitava València, i va tindre també una participació important l’endemà, a l’acte celebrat al Saló de l’Exposició Regional, i que va ser presidit pel creador de l’esperanto. 

 

Domingo Talens Rodríguez, representant dels esperantistes vallers a principis del segle XX

 

Domingo Talens, segons les dades que es coneixen, "va acudir en representació dels esperantistes de Carcaixent i Tavernes de la Valldigna”, és a dir, hi havia a la nostra ciutat una tradició en el foment i difusió de l'idioma creat per Zamenhof ja al principi del segle XX. Tavernes tindria un lloc destacat com iniciadora del moviment valencià, talment com Simat,  Xest, Cullera, Gandia, Carlet, Énguera, Sagunt, Vinaròs, Benicarló i Alcalà de Xivert. Del grup pioner, almenys nosaltres, no en sabem res.

Unes dècades més tard, coneixem gràcies al testimoni d'algunes persones que ja han mort i que ha arreplegat la cronista oficial de Tavernes, la professora Encarna Sansaloni, que en la dècada dels anys 1930 hi havia un grup d'esperanto que rebia classes d'aquest idioma en el que era antic i primer col·legi Magraner del carrer Sant Antoni. 

 

Les classes voluntàries eren impartides ja quasi per la nit, acabada la jornada laboral i escolar per una mestra del poble de nom Magdalena, de certa edat, de la qual els alumnes guardaven un excel·lent record i afirmaven que era una persona molt culta. 

 

Un dels alumnes de les classes, segons els testimonis orals arreplegats, era Vicent Peris Sifres, una de les persones esperantistes de Tavernes que coneixem també gràcies a les inicials V.P.  gravades a la pedra i els testimonis del seus fills. La publicació de l'existència de la pedra (gener del 2014), va fer que els seus fills explicaren que son pare els havia dit que, quan tenia 14 anys, havia eixit d'excursió amb uns amics, i van gravar la inscripció. 

Cal indicar que en aquells anys el moviment esperantista tenia una gran força i embranzida. En els "casinos republicans" vallers, durant la II República, s'hi impartien classes nocturnes per a adults per a lluitar contra l'analfabetisme dins d'un programa engegat a iniciativa de  l'alcalde Vicent Gómez Marí, que a més fou el creador de la biblioteca municipal. Doncs bé, entre les classes d'adults coneixem, com hem dit per referències de familiars, que s'impartia també classes d'esperanto. 

Tot aquest moviment envers l'idioma creat per Zamenhof, suposem desapareixeria després de la guerra civil amb les imposicions de l'idioma únic i "hábleme en cristiano" de la dictadura.

Seguirem dins d'uns dies amb el capítol III de IV: La llosa de Raboseta del 1887 (en preparació)