INFORME: Quin és l'estat de la reforestació amb espècies autòctones en el tram del Vaca on s'han eliminat les canyes?.

Finals de gener del 2024

 

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer retirava a principi d'any la capa geotèxtil de polietilè usada en el procés de solarització d'un tram del riu Vaca, entre el terme de Benifairó i la subestació elèctrica. Acabava així la segona fase del projecte per a eliminar les canyes i s'entrava en la tercera fase, la de plantació de flora autòctona i vegetals de ribera propis dels barrancs i rius valencians, cosa que va executar la Confederació a finals de gener. 

Els operaris de Tragsa van plantar, seguint el patró dels trams de Benifairó i Simat, arbres com els àlbers, oms, lledoners o salzes, junt a altres espècies com el llentiscle, les salicàries (sarga), l'aladern o l'arç blanc, baladre, entre altres. També es van introduir especies aquàtiques que podem trobar en el Vaca en la part final de recorregut, cas del joc, boga o  lliri groc.

 

Estat de la reforestació en acabar els treballs de plantació

 

A partir d'ací, i segons el conveni firmat amb la Confederació, és l'Ajuntament qui s'ha de responsabilitzar de les tasques de manteniment, o siga eliminar possibles rebrots de canyes i mantindre i cuidar les espècies plantades per formar eixe corredor de ribera en el riu amb espècies pròpies del nostre territori.

 

 

 

Uns plançons han mort...  (Fotos: Per una Vall Digna)

 

La realitat actual

La realitat però no és així i cal una major aportació hídrica als plançons que es veuen necessitats de reg, i més després d'uns mesos en què no ha plogut pràcticament res. S'han produït iniciatives particulars de membres de la plataforma "Per una Vall Digna", que han tractat de minimitzar la situació amb alguns regs amb botelles d'aigua. L'oratge mana i la calor obliga, i amb això no hi ha prou, cal una major implicació de l'Ajuntament, que s'habiliten els recursos que calga per a complir, com també ha recordat la plataforma, l'obligació adquirida per l'Ajuntament d'efectuar un correcte manteniment de la plantació.

En aquest context, les espècies més afectades per la falta d'aigua en el tram restaurat del riu són aquelles més llunyanes del curs d'aigua, i per tant més difícil que els arribe la humitat del riu, com són els àlbers (Populus alba) i els tamarits (Tamarix africana). Els gargullers (Crataegus monogyna) aguanten en un millor estat, mentre la franja de vegetació més propera a l'aigua, com les sargues (Salix eleagnos) i els lliris (Iris pseudacorus), es troben per ara en bon estat.

 

 

 

... però d'altres encara sobreviuen (Fotos: Per una Vall Digna)

 

La comprovació de la plataforma "Per una Vall Digna" de l'estat de la reforestació del riu, a dia 1 de juny, indica que després una primavera sense pluja continuen secant-se plançons, superant el 50% dels plançons arboris o arbustius reforestats, mentre estimen que entre el 10-20% dels plançons necessiten d'un reg urgent per  sobreviure. El percentatge de plançons que encara estan vius és més elevat entre les aquàtiques: lliris, bova i joncs. 

En resum, la taxa de marres (plançons que no han sobreviscut) en la zona restaurada és molt elevada. Les necessitats hídriques dels plançons, i més ara en època de calor,  són molt superiors a la que estan rebent, un motiu que aconsella fer tots els esforços possibles per salvar-los i salvar el projecte que tantes gestions i esforços va costar d'engegar en les passades legislatures. Esperem que les pluges  (ahir dissabte van ploure 2'6 litres en la zona del Cambro) i les que s'anuncien per a la setmana vinent ajuden a pal·liar la situació.

El nostre agraïment a "Per una Vall Digna" per deixar-nos usar les dades i fotografies