EL PUNT DE VISTA DELS NOSTRES LECTORS/ES: En valencià, clar que sí! I ara, més que mai!

 

Que trist és veure com un govern pot fer malbé la tasca que moltes persones han desenvolupat durant anys i anys per a aconseguir allò que teníem i que, a poc a poc, podem perdre. Ha costat molt, però en no res ho destruiran.

És curiós que no respecten ni el mateix Estatut d’Autonomia, on, i cite literalment:

Article 6é
1. La llengua pròpia de la CV és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial en la CV.
5. S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
6. La llei establirà criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’administració i en l’ensenyança.

Ara, descriurem com, darrere d’una estratègia molt elaborada, es fa justament el contrari: s’arracona, es menysprea i es fomenta odi envers la llengua dels nostres avis, pares, fills i nets. Ho farem llançant una sèrie de preguntes que vosaltres, lectors, us contestareu.

Si la llengua oficial és el valencià, per què es prohibeix el seu ús vehicular en les comarques on predomina el castellà? No s’hauria de potenciar, segons diu el punt cinqué de l’article 6é de l’Estatut abans esmentat? De quina manera es recupera, llavors?

Després de més 40 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, ara resulta que el valencià (la matèria) s’ha d’introduir progressivament, com si fora una teràpia o un tractament, allà on predomina el castellà. De nou la mateixa qüestió: així es protegeix i es recupera la nostra llengua?

No vos alceu de la cadira que n’hi ha més. Ara toca els territoris que tenim la sort de parlar valencià. Resulta que en els centres educatius, en lloc de recuperar i augmentar els grups en valencià, i fomentar l’ús vehicular de la nostra llengua, serà cada grup o unitat el que triarà quina serà la llengua d’ús majoritària, segons uns percentatges. No sols açò, sinó que els centres que no assolisquen els percentatges necessaris no tindran l’ensenyament en la llengua que les famílies trien. Grans criteris pedagògics i sociolingüístics deuen haver-hi al darrere. Mode ironia, evidentment. De nou, tornem a protegir, respectar i potencia l’ús del valencià, no creieu?

I la guinda del pastís. A fi de complir el punt sisé de l’article 6é del nostre Estatut, s’elimina el requisit lingüístic de tindre almenys un C1 de Valencià per al professorat d’Ensenyaments de Règim Especial, com també EOI, i la Inspecció Educativa. Açò ja va passar no fa tant i també es va eliminar en l’Administració i en Sanitat. On estan ací els criteris d’aplicació de la llengua pròpia? Li recordem a este govern que la llengua pròpia és el valencià, no el castellano.

Ens trobarem amb eixe pobre Tio Canya que no sabrà explicar al metge que té mal de ventre (perquè clar, eixe “professional”, li dirà que hable en cristiano porque él no entiende el valensiano). Patirà, pobre, perquè no sabrà què li diu el senyor metge, simplement perquè a eixe professional no se li ha exigit un mínim per a poder entendre i expressar-se en la llengua pròpia dels valencians i les valencianes.

I ja per destruir totalment l’ensenyament, aprenentatge, ús i protecció de la nostra llengua, es permetrà que professorat d’altres territoris puguen vindre, sense un C1 de valencià, durant quatre anys, en comissió de serveis. Si parla anglés; no problem, baby. Així es fomenta la nostra llengua. Hauríem de debatre d’acabar seriosament amb l’exempció lingüística del valencià en tot el nostre territori. D’apostar per una escola totalment en valencià, de potenciar i valorar la riquesa lingüística que tenim. Però,  tristament, estem parlant de com s’acaba i es destrueix una llengua: la nostra.

Pense en el nostre professorat de valencià, especialment en els dels centres concertats-privats, que ja els resultava molt complicat expressar-se en la seua llengua, i que ara es veurà més sotmés, reduït, arraconat, menyspreat, gens valorat, discriminat i maltractat, paral·lelament a la destrucció de la nostra llengua.

Però companyes i companys, no defalliu. Ací em pariren i ací estic, i estem amb vosaltres, junts lluitarem on calga, ho aconseguirem, ens alliberarem cantant “la llengua no es toca, la llengua es parla, es defén!”

Vindrà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot! Tal vegada, este siga el dia.

Aleixandre Vercher Grau
STEPV Privada-concertada