Alguna cosa que potser no sàpigues del solstici d'estiu (21 de juny), el dia més llarg de l'any

 

L'arribada de l'estiu enguany serà el dijous 20 juny a les 22:40 UT quan el Sol, en el camí aparent sobre l’eclíptica, arribe al seu punt més alt al cel. Serà el moment del solstici d’estiu. A l'endemà, 21 de juny, el Sol assolirà uns 74º d’alçada a la Valldigna i l’hemisferi nord rebrà  el màxim de radiació solar. I una cosa ben curiosa: les persones situades a l'anomenat tròpic de Càncer, tindran el Sol sobre els seus caps i, en aquell moment, aquestes persones no faran ombra o aquesta es trobarà just sota els seus peus!

El Sol eixirà el dia 21 pel punt de l’horitzó situat més al nord-est i es pondrà pel situat més al nord-oest. El seu temps de recorregut al cel serà el màxim de l’any. Així que serà el dia més llarg de l’any. Durant uns quants dies, l’altura del Sol a migdia serà la mateixa i, per tant, les hores de llum seran aproximadament igual de llargues durant uns dies.

 

 

 

 

Solstici d'estiu

 

Solstici és una paraula que prové del llatí: solstitium, (sol sistere,  Sol quiet). En l'hemisferi nord (el nostre) comença l'estiu i en l'hemisferi sud l'hivern. És, a més, el dia més llarg de l'any per a l'hemisferi nord i el dia més curt per a l'hemisferi sud. 

 

La  gent pensa de vegades que en el solstici d'estiu la Terra és troba més prop del Sol. Però això no és exacte, ni el solstici té res a vore amb la distància de la Terra al Sol. De fet, el periheli (el punt de la nostra òrbita més proper al Sol) es al començament de gener. Allò que és propi i característic del solstici d'estiu és la inclinació del globus terrestre. 

 
Tenim més hores de llum, que tampoc implica que serà el dia més calorós de l'any. Els oceans i l'atmosfera regulen les variacions de temperatura i, encara que el planeta absorbeix un munt de calor, tarda setmanes a tornar-se a alliberar, per la qual cosa els dies més calorosos solen ser en els mesos següents.

 

Stonehenge

 
Celebrar el solstici era habitual en moltes civilitzacions antigues

 
Cal dir que Occident ha perdut moltes celebracions, quan al llarg dels temps el solstici d'estiu s'acompanyava de celebracions per tot el món, des de Stonehenge (Gran Bretanya)  fins a Egipte. Els inques celebraven aquest fenomen astronòmic amb el Inti Raymi.

 
La cultura cèltica celebrava el Litha o ritual de Alban Heruin, que consistia a muntar fogueres per aconseguir la benedicció dels deus per a les terres i la fertilitat. Per als hindús, el solstici és pitri-yana o via dels ancestres. Moltes de les tradicions al llarg del planeta tenen en comú l'encesa de fogueres per a l'adoració al Sol i la seua relació amb l'abundància i fertilitat.