La Música dels nombres primers. Marcus du Sautoy
La Física dels Primers (IV)
Totes les matrius les condensarem en una de sola que anomenarem MAEX. I aquesta l’acotarem en úniques columnes acabades en 7 o en 9. Com segueix.
Pel que fa a la Matriu expandida d’M, MAEX, algunes consideracions. És una matriu de 1100 columnes i infinites files. Cada fila és, de fet, una matriu M posada en fila, enlloc de tenir 10 files i 10 columnes dividides en onze subcolumnes cadascuna.
Òbviament l’expandida tindrà tots els àvalons, però és poc productiva perquè té moltes columnes en blanc i algunes en què únicament tenim dos àvalons o fins i tot un àvalon. Aquestes columnes les eliminarem en allò que definirem com a M expandida i acotada, MAEXA.
Les posicions de MAEX productives són les acabades en 7 o 9, que corresponen als àvalons acabats en 2 o en 0, respectivament. Pel que sabem, acabats en 8 n’hi ha tres, i no n’hi poden haver d’acabats en 1, 3, 5, 7 i 9. No n’hem trobat d’acabats en 4 o en 6, tampoc.
Per tant MAEXA eliminarà totes les columnes de MAEX que no acaben en 7 o 9.
Han d’imaginar-se un marc immens, al final de tot, en el zero absolut, on la llum ja no pot ni generar energia, ni traspassar-la a cap objecte, ni, òbviament, aquest emetre’n gens. Al final, després de la darrera Matriu, hi haurà una Matriu gegant que les contindrà a totes. Cada fila d’aquesta matriu serà una matriu de les anteriors, començant per la primera, i tindrà, efectivament, 1100 columnes, però infinites files, com infinites són les matrius que contenen àvalons, i infinits els primers que els han d’escortar. O no?
En els límits, allà on Kelvin ja no pot restar més Celsius, aquests números s’acaben. Podem afirmar que el cardinal del conjunt d’Àvalons no és infinit, i conseqüentment no ho serà tampoc el conjunt dels nombres primers, si més no els acabats en 1, la suma dels dígits els quals és 10. En aquella espècie de no-lloc les columnes de MAEXA acabades en 7 ja farà algun temps que hauran desaparegut i les acabades en 9 ho faran en aquest moment del recorregut, quan la llum que travessa l’espai es trobe amb la darrera matriu en els límits de l’univers. Quan MAEXA ja no genere més línies identificables, sinó que una mena de polsim, com aquell de Cantor, il·lumine la foscúria que hi ha columnes avall de la frontera.
La corrua de primers en realitat no és tasca de les matemàtiques, sinó que ho és de la física. Són tensors instal·lats en la línia del naturals per mantenir aquest conjunt en peu. Les matrius que contenen els àvalons funcionen com una mena de fars en la inesgotable profunditat de l’espai. Els àvalons serien, per tant, les bombetes que encenen cada far, allà on cal que n’hi haja, allà per on la llum passarà en el seu camí taxat fins el final.
Els primers nombres primers |
El dibuix final, pels entorns de les xifres amb 30000000 milions de dígits, en aquesta Matriu gegantina s’il·luminaran uns pocs forats, quasi sempre de la mateixa columna, segur, acabada en 9, de matrius (files) molt distants, i que haurien pertangut a les files 7 o 8 de les antigues matrius inicials. 6_9; 7_9; bàsicament. El fil de llum agònic haurà trigat una bona estona en arribar a aquesta darrera murada que és MAEXA, on se sintetitzen totes la Matrius anteriors, a una distància de l’origen d’infinits milions d’anys llum. Si el seguíem trobarem un primer acabat en 1 la suma dels dígits del qual serà 10.
Finalment, el raig de llum únicament passarà per un únic ‘forat’ de MAEXA. En tot cas, malgrat passe per forats diversos apropant-se al final, cadascun d’aquests passadors indicarà un primer acabat en 1...A tenir en compte, per exemple, la casella 799. O qualsevol que, més com més avancem, es puga repetir. Aquestes caselles indicaran, al capdavall, una obertura més enllà per on hi tornarà a passar el raig de llum. De fet, si ens hi fixem en una casella determinada i la seguim des de l’origen, enlloc de voler considerar sèries de tots els àvalons, segurament hi veurem una seguida d’aquesta posició que es perllongarà tot al llarg de la sèrie completa. I així amb qualsevol casella que siga recurrent.
Per cert, els cerquem en aquesta pàgina web, que més enllà del bilió ens deixa òrfens.
https://www.walter-fendt.de/html5/mes/primenumbers_es.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.