Si fins ara teníem com a problemes del terme valler la transgressió-regressió de les nostres platges i tindre un territori ubicat majorment en zona inundable, ara se li suma el problema d'allò que els científics han batejat com a subsidència, fenomen que expliquem en aquest informe.
Cal partir d'un fet: el sòl s'enfonsa, cada vegada més, tant quanta més aigua s'extrau per a regar, i això obri la porta a la inundació de terrenys. És un fet inqüestionable i a Espanya, a força de sobreexplotar aqüífers subterranis, s'empitjora cada any que passa l'enfonsament del terreny i esdevé un “perill silenciós” davant la pujada del nivell de la mar o les avingudes torrencials en les zones de l'Espanya inundable, com el lloc on vivim.
Són dades i no es poden negar: A Espanya la superfície de regadiu ha crescut un 30% des de l'any 2000 amb un augment exagerat de l'extracció d'aigua subterrània per a ús agrícola: de 900 hm³ en el 2000 hem passat a 4.100 hm³ en el 2018 (un 355% més), i són dades de l'Institut Nacional d'Estadística. En altres paraules: s'ha multiplicat per 4,5.
Hi ha 800 masses d'aigües subterrànies a Espanya, de les quals 220 estan sobreexplotades, és a dir, se'ls trau més aigua de la que recarreguen de manera natural. I quan l'aqüífer perd capacitat de magatzematge el sòl s'afona. Un enfonsament que té un nom amb el qual haurem de conviure potser molt pròximament: subsidència.
I damunt Espanya, que és el sisé país del món en casos d'enfonsaments per extracció d'aigua registrat, té documentats 10 casos en el territori estatal i d'ells, 9 estan en la Mediterrània. Un moviment lent d'enfonsament, variable i que pot anar de pocs mil·límetres a alguns centímetres a l'any, amb la qual cosa el fenomen de subsidència passa desapercebut. Hi ha una forma de comprovar-lo indirectament: els clavills que apareixen en els edificis en les zones afectades.
L'Institut Geològic i Miner d'Espanya (L'IGME ) i la Universitat d'Alacant han participat en el mapa mundial confeccionat per a l'ONU de les zones del planeta amb risc de subsidència. A Espanya es comprova un risc significatiu a Barcelona, València, Llorca, Múrcia, Cartagena, Oriola, Granada i Sevilla.
L'Institut Espanyol d'Oceanografia del CSIC ha comprovat que la mar Mediterrània ha accelerat la pujada del nivell de l'aigua, que ha passat de ser d'una mitjana de 1,8 mm a l'any entre el 1948 i el 2019 als 2,8 mm anuals des del 2020, i augmenta tal com el canvi climàtic deixa sentir més els seus efectes.
El mapa de l'Espanya inundable creat per eldiario.es ens permet comprovar com se superposen àrees en risc d'inundació i d'enfonsament, i en el cas que ens afecta i al nostre territori trobem afeccio des de l'albufera fins a la zona de Gandia. Podeu consultar els mapes amb l'afecció prevista en zones inundables de la nostra zona geogràfica i de Tavernes en un període de 100 anys.
Aquesta combinació de subsidència, en major o menor grau, és a dir, d'enfonsament provoca un canvi en la topografia del terreny que cal monitorar i estudiar-ne la variació, avisen els científics. Una combinació que es qualificada de perillosa en zones costaneres com la de Tavernes, perquè si abaixa el terreny i apuja el nivell de la mar, els efectes poden ser greus amb motius de forts temporals i això, amb la crisi climàtica, ja no és un escenari hipotètic sinó real en el curt termini de 100 anys.
Caldrà per tant tindre en compte l'enfonsament en els plans d'emergència i avaluar sempre el risc d'inundació en les zones afectades, ja avisen els investigadors.
Traduït i adaptat per la nostra zona geogràfica. Basat en un article publicat al diario.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.