El Calvari es va omplir de sentiment, fervor i cultura popular amb la interpretació de la Passió Vella

Un any més, el dia de Dijous Sant, s'ha complit la tradició secular: els cants de “la Passió” es tornaran anit a  escoltar en l'ermita del Calvari de la mà del Cor de Cambra "Quinze de Març". Són pràcticament 20 anys els que els membre del cor pugen  a celebrar la "vetla"a l'ermita que acull la imatge del patró de la ciutat, el Santíssim Crist de la Sang, les portes de la qual romanen obertes tota la nit per poder complir amb un ritu que es repeteix des de generacions, d'ençà de temps immemorials.

I en la silenciosa nit es va tornar a escoltar anit les estrofes de la "Passió Vella" vallera, amb estrofes que els “cantors i cantores de la Passió” han conservar durant anys amb el dramatisme interpretatiu, sentiment i fervor,  que ha estat transmès de generació en generació. 

És un fet religiós, però alhora cultural, que s'entronca ben fort i ben a fons en les arrels, en l'anima vallera. Tradicionalment, la interpretació comença a l'església de Sant Josep, segueix a Sant Pere i acaba en el Calvari, amb les primeres llums de l'alba. Antigament, molts vallers i vallers residents fora de la localitat tornaven a Tavernes per a participar en el cant.

Lluny queden els temps en que els cants de la Passió eren interpretades generalment per dones tant pel Calvari, com a l'església i fins i tot pels carrers. Estem parlant dels primers anys del passat segle XX. Al Calvari, en la dècada dels mil nou-cent cinquanta les portes encara s'obrien de bat a bat perquè la gent no cabia en el seu interior.

 

 En la dècada els anys 70/80 del passat segle foren els membres de la Coral Polifònica de Tavernes qui acudien totes les nits de Dijous Sant a acompanyar les dones que les cantaven, ja persones majors, a fer-les companyia i, fins i tot, escrivien tot seguit aquelles estrofes que havien estat transmeses de forma oral i que eren en perill de desaparéixer.

“La Passió” eixia de l'ànima. Impressionava entre les parets de l'ermita, encara ressonen en el record les veus d'Asunción "La Melera", Rosa "la Manyana", María "La Quintina" i Dolores Magraner. Aquelles dones vallers, que fa ja més de mig segle, amb les estrofes apreses dels pares, memoritzades i sense partitura, cantaven en la nit del Dijous Sant, una tasca que ara ha continuat el cor "Quinze de Març" perquè els seus membres són ben conscients que aquest llegat cultural secular no s'ha de perdre.

Intercalada entre els resos, de manera intermitent, les estrofes de “La Passió” esquincen el silenci. La seua màxima expressió tràgica en les referides al "Divendres Sant", iniciades amb el patètic

“Viernes Santo, ¡qué dolor
expiró crucificado.
Mira, alma, por tu amor,
en el monte del Calvario
 por salvar al pecador.

 

 

 

El dramatisme general realitza,  no obstant, concessions a elements més entroncats amb la visió popular de la mort de Crist.

  Ya vienen las golondrinas 
  con el pico ensangrentado
  de quitarle las espinas
a Jesús crucificado

En conjunt, les estrofes de la Passió versifiquen els esdeveniments viscuts per Crist en la setmana de la seua mort i passió. Agrupades per temes, no obliden apartats que fan referència a les negacions de Pere, el prendiment de Jesús o a les set paraules pronunciades pel redemptor en la creu. Una joia de la cultura popular vallera que l'estimat músic i musicòleg, el fill predilecte Antonio Chover (qepd) va arreplegar, en música i lletra, en la seua obra "Cançons, Danses i Pregons de Tabernes de Valldigna" (1951).

El sentit actual que donem a la vida fa que, a poc a poc, es perden tradicions integrades en la nostra cultura popular. La “Passió” de Tavernes es resisteix a desaparéixer, i ara com ara, el grup coral "Quinze de Març" fa costat al majors que coneixen la Passió i s'esforcen per perpetuar aquest patrimoni.