L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Reivindicar Estellés (I)

 

 Ens odien i això no té importància,

 però ens obliguen a odiar-los i això sí que en té.
Joan Fuster

La majoria de PP i Vox a les Corts Valencianes van actuar com era d'esperar coneixent la seua animadversió a tot allò que siga exalçar i defendre la nostra llengua: amb el rebuig a la proposta de Compromís de fer d'enguany, el 2024, l'Any Estellés coincidint amb el centenari del seu naixement.

Tothom que coneix, estima i llig Estellés sap que a la dreta valenciana mai no li ha caigut en gràcia el poeta més important que ha donat el País Valencià d'ençà Ausiàs March i Roís de Corella. Realment ni Estellés, ni Fuster, ni tant altres. Tant és l'odi que fins i tot el principal mitjà escrit de la dreta, "Las Provincias", diari on treballava com a redactor des del 1949, el va repudiar i va acomiadar-lo el 1978, just el mateix any que Estellés havia rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

"No cal dir que Vox, directament, l’odia, i ho fa explícit sempre que pot. Però el PP té una habilitat especial per a dissimular el seu odi de cara al públic general, fent servir arguments ambigus per a justificar la seua negativa a una qüestió tan simple com la d’homenatjar Estellés a través de la màxima institució valenciana, les Corts" apunta Moises Vizcaino en l'editorial de "Diarilaveu". 

Considerem una greu errada del president Carlos Mazón -segurament desconeix la figura del poeta de Burjassot- l'aval del PP i el vot amb Vox per rebutjar la proposta de Compromís, que s'haja deixat portar per l'odi d'aquells que volen que la nostra llengua desaparega, i amb ella i tot plegat, els principals referents, cas ara d'Estellés.

Mazón ha oblidat que és el president de tots els valencians, tant dels que parlen i estimen el castellà, com dels que parlem i estimem el valencià, i s’hauria d'adonar que cal defensar la cultura i els dictàmens lingüístics de la Universitat, on va estudiar dret, i no creure's que la Terra és plana.

I en parlar d'Estellés i reivindicar-lo, seria bo i just que es corregís l'oblit del mural de la nostra Casa de la Cultura i, com a autor, plasmar-hi el nom de Vicent Andres Estellés en lletres ben grans  al costat de la frase central "Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble".  Un homenatge clar i ferm, de reivindicació de la seua figura i del seu llegat en favor de la nostra llengua.