INFORME: El dic nord del port de València actua com l'espigó del Xuquer en la platja de la Goleta i Tavernes

Dècada dels 1980. El gran arenal que existia a la Goleta

Un estudi de la Universitat de València assegura que el dic nord del port de València és el que més ha accelerat l’erosió de la costa al sud del port, en concret, ha causat en una dècada la pèrdua de 90 hectàrees d’arena de les 170 hectàrees que van arribar a tindre les platges de Pinedo, el Saler i la Garrofera als anys 90 del segle passat.

L’estudi, publicat el 2 de gener passat en la revista Urban Science, està signat pels investigadors Juan Soria i Juan Víctor Molner, i per la investigadora Rebeca Pérez, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV). Esmenta clarament que la superfície de les platges de Pinedo, el Saler i la Garrofera ha passat de tindre 170 hectàrees d’arena en la dècada dels anys 90 a 43 el 2022, una  pèrdua d’un 70% en 30 anys. Les imatges per satèl·lit constaten que la reducció més gran dels arenals es va produir després de l’execució del dic nord de l’ampliació del port de València, construït entre els anys 2010 i 2012.

Imatge del 2002 amb l'arenal encara de la Goleta

 

Dic nord del port de València & espigó de la desembocadura del Xúquer 

Com es veu un procés semblant al que han patit les platges del Brosquil i Tavernes amb l'ampliació en aquest cas de l'espigó del Xúquer. L'estudi que el govern de Compromís va encarregar als catedràtics de ports i costes de la Universitat Politècnica de València, Vicent Esteban Chapapría i Josep C. Serra Peris,  explica que el transport sòlid litoral a les platges de Tavernes (Goleta, Platja de Tavernes i zona dels Marenys) és de nord-sud però l'existència de barreres al transport en el sentit de les ones, en clara referencia a l'espigó,  fan que aquest front de sediments present importants dèficits d'alimentació d'arena i tot això es tradueix en la recessió general del tram del litoral valler en aquestes últimes dècades.

L'informe dels catedràtics de la UPV, rebutjat pel Ministeri i pel PSOE valler, classifica les causes de la situació erosiva del nostre tram costaner-litoral de forma percentual en un 40% les produïdes per infraestructures portuàries i per actuacions costaneres a barlomar, o siga en la direcció d'on vénen les ones. Altres són les derivades del canvi climàtic, l'urbanisme i la falta d'actuació en actuacions costaneres. 

 

Al nord del Xúquer s'acumula l'arena, al sud es perd tota. Són els efectes de l'espigó que afecta la Goleta

 

Aprofundint en el tema, la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i la Mar conjuntament amb la Demarcació de Costas de València en la licitació de la “Redacció del projecte per a la regeneració de la platja del Brosquil Sud i la platja de la Goleta” (any 2021)  confirmava que la sedimentació natural de la mar, que es produeix en sentit nord-sud, va ser afectada per la construcció en els anys 50, y posterior ampliació en els anys 80, dels espigons de la desembocadura del Xúquer. Els espigons van interrompre la dinàmica litoral natural i causaren un dèficit de sedimentació d’arena les platges situades al sud, amb l’erosió de platges que va continuar fins a la Goleta i amenaça ara la Platja de Tavernes.

Un altre factor que ha influït en l'estat de les platges són les obres de regulació del Xúquer, que eliminaren l'aportació de sediments del riu a les platges, sumant-se als efectes perjudicials derivats d'interrupció de la dinàmica litoral esmentada.

 

 

 

Les causes es coneixen, però falten les solucions definitives de Madrid.  

Anem camí de tres anys de l'anunci de licitació de la redacció del projecte per millorar les platges entre la zona nord d’esculleres del Brosquil fins a la denominada “gola” de Tavernes, amb una longitud aproximada de 2.100 metres i ningú no sap res, excepte la noticia l'estiu passat que el Ministeri proposa la denominada alternativa 4, mentre l'Ajuntament s'inclinava en les al·legacions per l'alternativa 3, més d'acord amb l'estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Cal significar que l'alternativa 3 té el major grau d'efectivitat (valor 9) i va en la línia  de l'estudi de la UPV per a l'Ajuntament, però suposa un cost de 8'7 milions d'euros, mentre l’Alternativa 4 (efectivitat 8)  té un cost de 6'3 milions, la qual cosa fa preguntar-nos si el Ministeri ( i fins i tot el PSOE valler que recolza l'elecció del Ministeri socialista), prioritza el cost  als resultats, o si han fet una anàlisi seriosa de com afectarà l'estalvi de 2'5 milions a les platges del sud de Tavernes, en concret a la Platja de Tavernes i Marenys?.

Novembre del 2000. Primera entrada de la mar a la Goleta, 24 anys sense solucions

Siga com siga,  cal recordar que l'aleshores Delegada del Govern, Pilar Bernabé, acompanyada de l'alcaldessa Lara Romero, va anunciar que el 2026 estaria tot acabat, cosa que avui dia es veu prou improbable per la complexitat de tràmits administratius i altres problemes. Recordem que fa uns mesos, l'Audiència Nacional admetia a tràmit un contenciós-administratiu contra l'Estat presentat per Ecologistes en Acció per l'extracció d'arena del fons marí de  Cullera sense declaració d'impacte ambiental i autorització administrativa.

La primera entrada de la mar a la urbanització de la Goleta va ser el novembre de l'any 2000. Les ones del temporal envaïren els carrers i places de la Goleta, omplint-los d'aigua i arena. S'intuïa el que començava per a la platja, amb una franja d'arena que anava minvant, cada anys més estreta, i amb els problemes derivats. Han passat 24 anys, i tot continua igual mentre la Goleta i la platja de Tavernes cada any que passa pateixen més regressió i pèrdua d'arena.