Tavernes homenatja Vicent Andrés Estellés amb un mural a la façana de la Casa de la Cultura

Vista general del mural

 

 

La façana de la Casa de la Cultura que dóna a la carretera comarcal ja té pràcticament enllestit el gran mural que decora la paret i per al qual s'ha escollit un text del poeta Vicent Andrés Estellés corresponent al poema "Assumiràs la veu d'un poble" del "Llibre de meravelles". El mural és obra conjunta dels tres artistes Nacho Mawe (Nacho Cano), nominat com a millor artista urbà 2023 i Xemayo (Xema Gonzàlez) els dos de Burjassot, el poble d'Estellés, i de Sink.

El mural és un avanç dels actes que, pensem, caldrà organitzar a la nostra ciutat en el 2024 en un homenatge literari per la celebració del centenari del naixement del poeta, i que esperem que no passe desapercebut, com l'Any Fuster. I més ara quan el govern valencià PP-Vox arraconen tot allò que siga cultura en la nostra llengua i han eliminat les ajudes a l'Institut Ramon Llull,  la Càtedra Vicent Andrés Estellés, l'Espai Joan Fuster de Sueca , l'Institut d'Estudis Comarcals del País Valencià i la Fundació Carles Salvador que en el 2024 no rebran cap euro, mentre es dediquen 300.000 euros a la Fundación Toro de Lídia, amb seu a Madrid, per corregudes de jònecs.

 

 

Un detall del mural

 

Vicent Andrés Estellés potser siga el més important poeta valencià després Àusias March.  La seua poesia és més pròxima, més accessible al gran públic i té una bona popularitat basada en part perquè els seus poemes han estat musicats i recitats pels grans cantautors valencians, cas d'Ovidi Montllor principalment, però també Pau Alabajos, Paco Muñoz, Celdoni Fonoll.

 

També la seua poesia és molt valorada per la temàtica, en la qual apel·la als sentiments, a la realitat del poble valencià, on remou consciències, cas del poema "Assumiràs la veu d'un poble" que reproduïm sencer tot seguit.

 

 

Estàtua d'Estellés a Burjassot, obra de l'escultora vallera Teresa Chàfer

 

 

 ASSUMIRÀS la veu d'un poble,  
i serà la veu del teu poble,  
i seràs, per a sempre, poble,  
i patiràs, i esperaràs,  
 aniràs sempre entre la pols,  
et seguirà una polseguera.  
I tindràs fam i tindràs set,  
no podràs escriure els poemes  
i callaràs tota la nit  
mentre dormen les teues gents,  
i tu sols estaràs despert,  
i tu estaràs despert per tots. 

 
No t'han parit per a dormir:  
et pariren per a vetlar  
en la llarga nit del teu poble.  
Tu seràs la paraula viva,  
la paraula viva i amarga.  
Ja no existiran les paraules,  
sinó l'home assumint la pena  
del seu poble, i és un silenci.  
Deixaràs de comptar les síl·labes,  
de fer-te el nus de la corbata:  
seràs un poble, caminant  
entre una amarga polseguera,  
vida amunt i nacions amunt,  
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.  
Car dirà la paraula justa,  
la diràs en el moment just.  
No diràs la teua paraula  
amb voluntat d'antologia,  
car la diràs honestament,  
iradament, sense pensar  
en ninguna posteritat,  
com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser  
se'n riguen, potser et delaten;  
tot això són banalitats.  
Allò que val és la consciència  
de no ser res si no s'és poble.  
I tu, greument, has escollit.  
Després del teu silenci estricte,  
camines decididament.