Per un correcte Nadal valencià i... en valencià!!!

 

En poques setmanes... Nadal! Nadal que volem valencià i en valencià i perquè no en tingueu dubtes enguany - com ja hem fet en altres anys- aconsellem de mots i expressions per escriure correctament tant les millors postals de Nadal, com els millors desitjos als familiars i amics. No és complicat ni difícil, només hi cal un poc de voluntat. Ànims i... per un Nadal valencià!!!

Nadals o  Nadal?

 “Nadal” és sempre singular, excepte en frases com “tots els nadals de ma vida”. Genèricament, doncs, no usarem el plural i direm: “On aniràs, enguany, per Nadal?” i no “On aniràs aquests Nadals?” i també “Bon Nadal” i no pas “Bons Nadals”…

Hem de dir “el Nadal” o “Nadal”?

Es posa de moda i cada vegada més dir “al Nadal” o “pel Nadal” quan sempre s’ha dit “per Nadal” o també usar l’article “el” en frases com “El Nadal és una època de celebració” quan abans dèiem “Nadal és una època…”. Sembla que el calc lingüístic de “la Navidad” s’imposa a la forma tradicional i correcta de dir-ho, i és una cosa a bandejar.

 

 

És “Nit bona”?

Mai no hem dit “Nit bona”, sinó, simplement “Nit de Nadal”.  Per tant, amb la família celebrem la “Nit de Nadal” no mai la “Nit bona” un altre calc de la Nochebuena.

 

“Pare Noel” o “Pare Nadal”?

Realment no és un personatge nostre sinó més bé cal considerar-lo com un reclam comercial aquest homenet que puja ridículament als balcons i finestres dels nostres carrers, una figura sense fantasia, sense màgia i sense majestat, com assenyala Joan Francesc Mira. El problema rau que totes les llengües en tradueixen el nom i, com que a Anglaterra el nom tradicional és Father Christmas, en aquest nom s’han basat la gran majoria de llengües del nostre voltant: francès, Père Noël; italià, Babbo Natale; romanès, Moș Crăciun. I també l’alemany, Weihnachtsmann, i el neerlandès, Kerstman… És a dir, Noel és un mot que només s’empra en francès. I també en castellà, que el copia i diu Papa Noel. Per tant... si hem d’emprar-lo, traduïm tot: Pare Nadal. 

 

 

 “Cap d’Any” i no “Any nou”

La influència del castellà i la castellanització que patim es nota una vegada més. Molta gent diu “Any Nou” en compte de Cap d’Any, denominació nostra semblant a la italiana Capodanno, però no amb els francesos (le jour de l’an) ni amb els portuguesos i espanyols (ano-novo, año nuevo).

De la nit de Sant Silvestre, la darrera de l’any, hi ha qui en diu “la nit de fi d’any” o “fi d’any”, un altre calc del castellà “fin de año”. I no falta qui diu “Nit vella”, una còpia de Nochevieja. Doncs ni l’una cosa ni l’altra: simplement nit de Cap d’Any.

“Feliç any nou” o “Bon any”?

La fórmula tradicional per a felicitar el canvi d’any sempre ha estat Bon any!, tot i que sentireu “Bon any nou” i fins i tot “Feliç any nou”, amb aquesta fal·lera de posar feliç a tot arreu. El francès opta també per una fórmula curta (“bonne année”), el portuguès es decanta pel “feliç” (“feliz Ano Novo”) i l’italià també (“felice anno nuovo”) tot i tenir la versió breu (“buon anno”). 

A casa nostra, és ben normal una felicitació nadalenca que diga “Bon Nadal i bon any!” o, simplement “Bones festes!”. Ara bé, hi ha diccionaris que registren “Bon Nadal” i “feliç any nou”, però evitem el despropòsit de “Pròsper any nou”, tan usat anys enrere.

 

 

“Reis Mags” o “Reis d’Orient”? Cavalgata o cavalcada?

I d’ací un mes arribaran els Reis, els tres personatges de la Bíblia als quals cal anomenar-los com cal: Reis d’Orient o si voleu Reis de l’Orient. Mai no hem de dir "Reis Mags" ni "Reis Màgics", ni fer composicions del tipus "Reis Mags d’Orient".

I el dia 5 de gener els Reis d’Orient es passejaran per Tavernes amb una vistosa cavalcada, perquè eixe és el nom correcte del seguici reial: no es diu "cavalgata", cal dir "cavalcada"..