Celebrem Halloween, que no és valencià, mentre arraconem els nostres monstres tradicionals de Tots Sants

Entrem d''ací poc de ple en la celebració de Halloween, i un any més perdrem una miqueta de les nostres tradicions i costums. Perquè cal dir-ho ben fort: Halloween no es valencià, ni tan sols espanyol. Totalment influïts per l'imaginari i els costums nord-americà de la festa de Halloween, els valencians i valencianes hem oblidat molts dels monstres i personatges desagradables que perviuen en la tradició oral dels nostres majors i que servien per atemorir els nostres iaios i iaies quan eren menuts.

Al País Valencià cada dia més oblidem el Butoni (entra a les cases pel forat del pany); del dimoni Quarantamaula (va saltant per les teulades, a la recerca d'infants descreguts); de les encantades (de llacs i brolladors d'aigua); del Saginer (rapta xiquets per fer sagí amb el seu greix), de la bruixa Pinta; de la Tarasca (semblant a la cuca fera, una horrible serp d'ulls rogencs i alè pútrid), de l'home dels nassos (té tants nassos com dies té l'any i es fa presents en els llocs més insospitats); dels gambosins (homenets que viuen al bosc, semblant als donyets); de la Cuca Fera (un drac monstruós) o del Drac del Patriarca.

Monstres populars, amb més o menys grau de popularitat,  segons siga la comarca on visques, servien per espantar els menuts, per fer-los obeir o simplement per contar contes a la vora del foc en les nits d’hivern quan la televisió, la play o, fins i tot els mòbils i tauletes, no se’ls imaginava ningú.

Aquests personatges servien per fer por els menuts, i eren els protagonistes dels contes a la vora del foc la Nit d'Ànimes i després, a les llargues nits d’hivern. I ara ja ho veieu:  Els valencians vivim una constant pèrdua de les nostres tradicions, colpejat per la propaganda que ens parlen només de tradicions anglosaxons introduïts per televisió majorment, o per les festes que celebren institucions en les pobles... Forasters vindran que de casa ens trauran!.

Halloween s’ha fet l’amo i senyor de les celebracions de Tots Sants.

 

L'origen de Halloween és celta, amb celebracions  assumides i acceptades pel cristianisme a Irlanda, i que va arribar a USA duta pels emigrant d'aquesta nació. I des d'allí a conquerir el Món!

 

També és celta el costum de les disfresses: els celtes encenien fogueres per foragitar els mals esperits (simbolisme de la carabassa amb la llum dins)  perquè estaven convençuts que les ànimes visitaven les cases per trobar un cos on habitar, i en eixe viatge eren acompanyades per bruixes i mals esperits. Per això, la gent es disfressava, per confondre l'ànima interessada en prendre-li el cos.