L’Institut Geogràfic Nacional (IGN) vol instal·lar un accelerògraf (informació sobre terratrèmols) a Tavernes

L’Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha expressat el seu interés que Tavernes instal·le un accelerògraf a la localitat per a obtindre informació de terratrèmols en llocs pròxims.  El director regional de l'IGN, Ángel Requena, director regional de l’IGN, ha visitat el municipi i s’ha reunit amb els responsables polítics i tècnics municipals per parlar-ne de la ubicació de l'accelerògraf, desenvolupat per l’IGN que obté informació sobre terratrémols a través de l’acceleració del sòl.

El primer tinent d’alcalde i responsable d'Obres, Josep Llàcer, de Compromís, és una de les persones reunides amb Angel Requena ha remarcat com a positiu l’interés de l’IGN  per a ubicar un accelerògraf a la localitat. “L’Ajuntament treballarà de manera coordinada amb l’Institut Geogràfic Nacional, al qual ja hem proposat i mostrat una ubicació que podria ser del seu interés per a col·locar aquest aparell, que serà fonamental per a la prevenció de riscos”.

Josep Llàcer ha afegit que, a més, aquest accelerògraf “servirà per a tindre una millor prevenció per a afrontar possibles actuacions d’emergència”. 

L'accelerògraf

L’accelerògraf genera mapes de sacseig que denominen shake maps, amb una tecnologia de sistemes de microelectrònica gràcies a una targeta dissenyada a l’Observatori Astronòmic de Yebes (Guadalajara) i que envia la informació al Centre de Recepció de Dades de Madrid. Allí s’encarreguen de rebre les dades, fer un càlcul automàtic de l’acceleració i la intensitat dels moviments sísmics i elaborar una representació en temps real del mapa de sacseig.

En l’actualitat, l’Institut Geogràfic Nacional té instal·lats al voltant de 100 aparells i estan buscant noves ubicacions en zones de major risc de perillositat sísmica. A hores d’ara n’hi ha quatre a València, a la presa de Tous i a les localitats de Xàtiva, Ontinyent i Crevillent.

L'interes del IGN per Tavernes naix del fet que Tavernes està en una zona de risc sísmic i ací va tindre lloc, l'any 1396,  un dels grans terratrèmols registrat a la península Ibèrica.  A partir del llibre de la història del monestir de Santa Maria de Valldigna, la “Història Cronològica” del pare Esteve Gil, es fixa la data del 16 de desembre en comptes del 18 de desembre per al terratrèmol principal, que va destruir gran part del monestir i sobre les 200 cases de veïns de la Valldigna, amb danys en infraestructures per tort arreu.  El llibre del pare Gil  esmenta altres dos terratrèmols en els anys 1724 i 1748.